Benvingudes al meu blog.
Per a qui no em conegui, sóc la Montse Puig Garrido, @Txetake si em cerqueu a les xarxes socials.
Aquí hi podeu trobar escrits, àudios, vídeos i d’altres cosetes que vaig fent sobre lleure. Contes, i novel·les, que he anat escrivint en aquests quaranta-cinc anys que tinc. Com també algun àudio divertit o musical d’alguna de les actuacions de la Txetake.
La meva vida:
Qui em coneix, sap que he fet moltes coses a la vida i que sóc bona persona. Però què vol dir per a mi, ser bona persona? Respectar tot el que m’envolta i no posar-me en perill inútilment. Això i no envejar, sinó intentar formar una societat igualitària i equitativa, ja us ho explicaré en algun post. Hi agrairé els vostres comentaris.
Disposo de gran experiència, vaig estudiar en una escola experimental de la ESO i vaig aconseguir entrar a la companyia Els Joglars amb dinou anys. Però després de gairebé quatre anys de gires i escenaris, se’ns va dir que ja no ens necessitàvem i que ens busquéssim la vida. Aleshores vaig acabar els estudis escènics que havia hagut de deixar a El Timbal i vaig gastar, el que em quedava de ser rica, en un màster de 800 hores de Comedia de’ll Arte a Venècia.
En acabar aquest màster, vaig haver de tornar a treballar del que fos. Així que mentre feia d’administrativa comptable treballant en negre, vaig descobrir el món dels extraescolars. Això em portà a cursar notablement la Llicenciatura de Pedagogia a Mundet durant els anys de les lluites contra Bolonya i el 15 M. Per treure el cuc escènic, m’havia implicat en el CSA Can Vies, on amb la Cia Sta Nisnosky vam fer forces cabarets i improvisacions. També l‘Assemblea de Barri de Sants, Can Batlló, La Universitat Lliure. Com que em vaig prendre la carrera amb calma, doncs seguia treballant, em va afectar una llei que dictava que estava obligada a fer el Màster CAP. Ni diners, ni temps, ni ganes de repetir el que ja havia estudiat i fer més pràctiques gratuïtes amb trenta-i-pico anys. Així que després de la carrera vaig tornar a fer extraescolars. Ja fa deu anys que m’hi dedico perquè m’encanta. Però que és una feina que està mal considerada i precaritzada.
Però bé, en aquestes pàgines em teniu, fins i tot podeu veure-hi el meu currículum.
Espero que gaudiu.
Montse