Efecte Streisand

Ficció teatralitzada del possible inici del 15M. 

Obra de teatre, amb inclusió del llenguatge dins les xarxes socials, que va rebre el Premi Emili Mira de la facultat de Mundet l'any 2012. 

En aquesta, el que els personatges parlen per les xarxes socials i els enllaços que hi visualitzen s'haurien de veure en dues pantalles per sobre de l'actuació. Us animo a fer clic als enllaços encara que ara, després de 10 anys, alguns no funcionin, com la plataforma n-1.cc  que va ser una eina que van utilitzar moltes assemblees d'arreu de la península.

Si alguna s'atreveix a posar-ho en escena que m'ho faci saber.

(Casa la Sònia i en Xevi: 2 ordinadors i dues pantalles grosses sobre els personatges amb la projecció del que fan amb els ordinadors.)

Sònia: Un dia, un reporter anomenat Kenneth Adelman,va fotografiar des de l’aire la costa de Califòrnia per mostrar l’agressió que aquesta patia. En una de les fotos, sortia l’habitatge de Barbara Streisand. L’artista, va demandar al fotògraf i al domini web per 50.000 dòlars, però va provocar que milers de persones volguessin veure la casa de l’actriu i cantant, a primera línia de mar. M’has sentit Xevi?

Xevi: Un moment que poso unes bledes al meu hort virtual.

Sònia: A què jugues?

Xevi: A un joc on m’han convidat. En un moment t’hi convido, ja veuràs.

Sònia: No, no fa falta. Et parlava d’aquest, al que el van demandar per la foto que havia fet i que la gent la va difondre arreu.

Xevi: No, no ho havia sentit mai. I aquí unes escaroles.

Sònia: És igual, deixe’m-ho, no se com pots estar-te hores jugant a aquests jocs del Facebook

@SofiaEspill: Hi ha gent que troba més interessants les granges virtuals que les de les cooperatives de consum. #odioFarmVille

Sònia: A qui li tocava fer el sopar.

Xevi: Crec que a tu.

Sònia: Bé, serà qüestió de tornar a Màtrix.

@SofiaEspill: Piulades, off.

Xevi: Què faràs per sopar?

Sònia: Bledes amb patates. No ho tornis a anunciar al Facebook que, el dia que vàrem fer mongetes, tothom se me’n reia preguntant-me si havia fet molts pets per la nit.

Xevi: És que realment els vas fer.

Sònia: Però no calia fer-ho públic, viam què en treu la gent de saber què sopem?

Xevi: Va ser divertit, dona. No te m’enfadis.

Sònia: Bé, és igual ara torno.

(Imatge del Facebook: Vol que aquesta aplicació pugui accedir a les seves dades de correu electrònic, contactes personals, historial, etc?)

Xevi: Caram, i el requadre anul·lació? Viam per aquí…no, no hi és… bah, ho poden saber per tants costats… Les màquines ho enregistren tot. Ja veuràs quan ho sàpiga en Joan …

La face de’n Xevi: 10ha plantades! Viam qui ho supera.

(Al comentari)@JoanPicapins: Ostres Xevi, qui hauria dit que et dedicaves a les verdures. (amb el meu compte a Identi.ca)

En Joan Picapins: Te fet un follow al Twitter, i t’he enviat una invitació per Identi.ca viam si actualitzes que no piules mai. Deixa les verdures i vine a #garrotweet a practicar la glosa.

La face de’n Xevi: últimament no estic massa inspirat. Com va l’n-1?

En Joan Picapins: anant fent, t’enllaço la beta, apunta’t-hi: n-1.cc

La face de’n Xevi: no hi ha res enllaçat.

En Joan Picapins: si home, escriu tan sols n-1 i cc (l’acrònim de Creative Commons) a la barra d’adreces. No cal que hi posis res més: n-1.cc

La face de’n Xevi: caram, quina bafarada, amb l’adreça exacta en tenia prou. (pausa, es visualitza la pàgina web d’n-1.cc i els canvis de pàgina de l’n-1 al Facebook per anar parlant)

La face de’n Xevi: Ostres, sembla com un blogger, distribuït en caixes temàtiques.

La face de’n Xevi: Blogs de gent,

La face de’n Xevi: Documents,

La face de’n Xevi: Grups de treball?

En Joan Picapins: Es poden generar grups i penjar documents, realitzar piratepads, fòrums de discussió, … i el que vagi programant la gent.

La face de’n Xevi: Interessant, a la Sònia potser li agradarà. Comparteixo.

En Joan Picapins: Faltaria més. :p

(al mur) La face de’n Xevi diu: M’agrada: n-1.cc col·laborar. Fan falta testejadores i programadores… viam què us sembla.

En Joan Picapins: Bé nen, he de marxar, obre’t un compte que ja et convidaré als grups on estic.

La face de’n Xevi: Què et sembla Xevinu?

En Joan Picapins: Tu mateix, t’envio en aquest nick la info. Siau.

La face de’n Xevi: Siau.

Sònia: Això ja està. Encara no has parat taula?

Xevi: Has vist aquesta pàgina?

Sònia: Ara no estic per pàgines. Això es refreda.

Xevi: Val, però has de visitar aquesta pàgina, te l’enllaço al Gtalk.

Sònia: Com vulguis. És curiós l’efecte Streisand.

Xevi: Dona, la gent se sent interessada i ho vol mirar. Jo trobo que és el que ha passat sempre. “La curiosidad rompió el saco” que diuen, no?

Sònia: Si, a tothom li pica la curiositat allò que diuen que no es pot veure. Ostres, recorda’m que piuli aquesta frase al Twitter, crec que te menys de 140 caràcters.

Xevi: En Joan m’ha fet un post al Facebook amb una versió de Twitter anomenada Identi.ca.

Sònia: En Joan, sempre amb els seus projectes, no se d’on treu el temps.

Xevi: Te una feina que li ho permet, si no el criden… pot fer. He visitat la versió i s’assembla força al Twitter i a més és Creative Commons.

Sònia: Gairebé tothom està al Twitter, a la gent els costarà molt canviar de xarxa. Haver-se d’identificar un altre cop més… La gent és mandrosa, els agrada que tot estigui fet i mastegat.

Xevi: Tens raó. (pausa) Hi deu haver alguna aplicació per a enviar missatges a diferents xarxes socials a l’hora. Així, seria fàcil generar un efecte Streisand.

Sònia: Home, per a difondre el que estem preparant amb el col·lectiu ens aniria molt bé. Crec que la Queralt ha programat quelcom semblant pel seu mòbil.

Xevi: I per difondre els teus petarronets també.

Sònia: Ni se t’acudeixi.

Xevi: Dona, però si sols va ser u… (fosc)

* * *

(Una taula amb gent prenent una cervesa a l’altre costat de l’escenari. La pantalla de casa de la Sònia i en Xevi ha quedat encesa, s’hi veu una imatge d’un Piratepad que mica en mica s’anirà omplint (Situeu el cursor a l’inici, premeu el play i en veureu l’evolució). Una pantalla a sobre d’ells on s’hi veuran els missatges que la Queralt va penjant tant al WatsUp, com a Identi.ca)

Joan: Ho he deixat penjat.

Alba: M’ho miraré quan arribi a casa.

Queralt: És estrany, no ho he rebut al mòbil.

Carles: Uuuuh, la Queralt sempre amb les seves paranoies…

Queralt: Me n’hagués adonat, no?

Joan: El vaig enviar ahir, cap al tard. Potser tindries el mòbil desconnectat.

Queralt: Tens raó, vaig anar a teatre i vaig desconnectar-lo. Després, entre tants correus no el devia veure.

Carles: Ostres! No sabia que fossis capaç de viure sense mòbil.

Joan: I va estar bé l’obra?

Queralt: Un xic confusa, però si, va anar bé. No vas veure el meu post al face, recomanant-la? Vaig penjar unes fotos de l’entrada del teatre moníssimes. Viam si ve la Mònica.

(a la pantalla)WuatsUp Queralt: Estem els de l’assemblea fent unes cerveses, t’hi apuntes?

Carles: Veus, ja t’ho deia que estava enganxada.

Alba: bé, el que dèiem… durant aquestes setmanes realitzem el perapad, pirtepad..,…piratepad, o com es digui. (Sona el mòbil de la Queralt, imatge a les dues pantalles dels seus WatsUp, una per la Queralt i l’altra per la Mònica)

WatsUp Mònica: Tia no vinc, em poso amb el que ha enviat en Joan. Molt guapa, per cert, l’aplicació. (L’altra pantalla mostra l’evolució del text del Piratepad on Mònica està escrivint)

Queralt: Bé, diu la Mònica que no vindrà, que s’ha inspirat i que està fent feina al Piratepad que vas enviar.

Queralt al WatsUp: Doncs fes, que aquí n’estem parlant.

Alba: Dius que funciona com qualsevol editor de textos.

Joan: Si.

Carles: I no fa falta que ens donem d’alta enlloc.

Joan: No, però tampoc hi poseu bestieses. Sempre poden saber la MAC de qui hagi posat un comentari fora de lloc.

Alba: Tranquil, que ja sabem què s’ha d’escriure i què no. (pausa)

Carles: I el dia D, cremarem el Parlament!

Joan: Tio, que no és per fer bromes!

Queralt: Podries dissimular una mica, no? Que estem en una terrassa. A mi no em vinguis amb violències, ha de ser una manifestació pacífica.

Carles: Au, va, per a que descobrissin aquesta pàgina, s’haurien de mirar els milers de trilions de pàgines d’internet. Diuen, que en un dia es genera la informació suficient, com per gravar 168 milions de DVDs. (pausa)

Queralt: Tinc unes ganes de començar a difondre… Quan sabràs lo del dissenyador?

Alba: Ja hem contactat amb la dissenyadora, diu que ha fet uns quants esbossos sobre el lema que li vàrem passar i que me’ls enviarà.

Carles: Perfecte, jo em puc encarregar de fer fotocòpies i de realitzar un mail viral.

Queralt: Viral? Si que te m’has tornat tècnic.

Carles: Dona, d’aquells de segueix la cadena i re-envia’l a tots els teus contactes.

Joan: No t’oblidis de recordar que la gent faci servir la còpia oculta.

Carles: Si tranquil, el correu advertirà sobre les màquines d’spam.

Joan: Jo, a la que estiguin els cartells, obro un esdeveniment al Facebook.

Alba: Com vols enviar l’esdeveniment al Facebook, si encara no sabem ni la data?

Joan: Si, bé, seria un tema a decidir, no? Què us sembla d’aquí 2 mesos…

Alba: Està bé, encara no hi haurà exàmens, ni masses entregues. A la gent li anirà bé.

Carles: Si, maig és una bona data. Podem aprofitar l’1 de maig per difondre-ho boca a boca.

Queralt: Ah, què vols dir que no hi haurà prou amb la difusió virtual i els cartells pels barris?

Carles: Potser si tenim el fullet, abans d’aquesta data, podríem repartir-los i convocar.

Alba: Fins i tot podríem dir-ho a les xerrades que fem.

Queralt: També és veritat, no ens hem d’oblidar de les antigues formes de comunicació. Per la data (la pantalla mostra el calendari que està consultant la Queralt) què us sembla el 15?

Carles: Una manifestació en diumenge?

Queralt: Ferrer i Guàrdia feia les xerrades per a adults en diumenge.

Joan: És un dia en que, crec, que a totes ens va bé. Confirmem-ho?

Queralt: He estat consultant l’agenda de l’Info Usurpa i per aquell dia no hi ha res convocat.

Joan: Bé, li comentaré a la Sònia si vol realitzar algun vídeo. Estaria molt bé que s’originés un meme.

Carles: meme?

Joan: Una idea que fecunda, perdura i que, encara que varii, no en perd l’essència.

Carles: Tal i com estan les coses és fàcil: (melodramàticament) està tot fatal. (normal) Actualment ho diu tothom.

Alba: Segur que la Sònia se’n surt millor que tu cercant idees que enganxin.

Queralt: Fa bons vídeos, ens anirà bé. Per cert i en Xevi què fa?

Joan: Vaig estar parlant amb ell, li vaig comentar lo de l’n-1. Li va encantar. Avui ja teníem 40 usuàries registrades.

Carles: Ho devia penjar al seu Facebook.

Joan: Clar, amb els centenars de seguidors que te.

Alba: Però segur que ell no s’hi va apuntar.

Joan: Oh i tant, el seu usuari és Xevinu.

Queralt: Quin nom més ridícul.

Alba: D’acord, contactaré amb ell per a que s’afegeixi al nostre grup. Haurem de fer més difusió d’aquest núvol col·laboratiu amb entorn social.

Joan: Tranquil·la, ho he fet jo després de penjar el Piratepad.

Queralt: Hauríem de contactar amb gent d’altres ciutats, amb l’n-1 podrem coordinar-nos i passar-nos material. Faré un grup d’internacional i obriré un fil al fòrum obert per a aquells que es vulguin apuntar.

Joan: Perfecte, a la que arribem a casa enviem invitacions de l’n-1 a tots els nostres contactes.

Carles: Als que et fitxen no els hi enviïs.

Joan: Et penses que soc tonto? Però davant d’això no hi podem fer res. La filosofia del projecte és que ho fem tots plegats, que entre totes teixim aquesta xarxa, que tothom pugui aportar. L’n-1 no fa distinció entre usuaris i trolls, així que, si en detectem algun, ja mirarem de d’expulsar-lo d’alguna manera. Hem dissenyat l’n-1 per a que això sigui possible, ara sols ens manquen els usuaris.

Alba: I aquesta beta dius que ja servirà.

Joan: Tranquil·la, l’entorn gràfic no és que estigui massa bé, però les funcions bàsiques funcionen perfectament i si configures el correu, rebràs les actualitzacions del grup per mail.

Alba: Si m’ajudes i m’ho expliques bé, realitzaré un petit manual per a dummies. El penjaré al fòrum general.

Queralt: Ok, em sembla molt bona idea. Ja he penjat el fil d’internacional al fòrum, vaig a comentar-ho per Identi.ca viam què.

@Queraltotal: Fil obert a qui vulgui participar en un bon sarau #lafaremgrossa http://ves.cat/a_m_

Joan: Tens sincronitzat l’Identi.ca amb el Twitter?

Queralt: Faltaria més. Ja saps que ho sincronitzo tot, aquest missatge ha aparegut al Twitter, al meu Face, a Identi.ca i, com és obvi, a la llista de comentaris de l’n-1.

Carles: Què bona que ets Queralt, ja et faré un retweet quan arribi a casa.

Queralt: Guaita, la Mònica que n’ha fet de feina al Piratepad del grup.

Joan: Llegeix, llegeix.

Queralt: Un moment, que no m’hi veig massa… ara “N’estem fartes, estem veient que últimament el nivell de corrupció del país és inaguantable. Estem fartes de Millets i Prenafetes que ens amaguen els diners que nosaltres hem pagat com a bons contribuents.

N’estem fartes de polítics que protegeixen als que més en tenen siguin del bàndol que siguin. La democràcia està de cap a caiguda, tan se val que votem cada quatre anys, els polítics amb diferents rostres acabaran fent el mateix. Volem poder decidir en tot allò que ens afecta, no votar al corrupte que ens manegarà durant quatre anys més.

N’estem fartes, la gent no arriba a final de mes. Amb la crisi, moltes persones han quedat al carrer i diuen que aquesta durarà molts anys més. No ens la creiem aquesta crisi, mentre parlen de crisi, la banca envia els seus beneficis a paradisos fiscals amb el beneplàcit de les institucions polítiques. Crisi en diuen, nosaltres diem que son excuses per aplicar ajustos i fer-nos rebaixar el que els i les nostres besàvies van aconseguir amb tant d’esforç. Potser l’atur encara no ha arribat a les vostres portes, però penseu que també us afecta, aquesta crisi la faran durar fins que calgui per tal de re-estructurar el seu sistema en el seu benefici.

 Diuen que és un dels tants cicles del capitalisme, però hem de saber dir prou.
Ja ni ha prou, no som mercaderia en mans de polítics i banquers!
Hem de reaccionar, hem d’alçar la veu i dir prou,
prou d’impunitat econòmica,
prou d’impunitat legislativa,
prou de veure’ns trepitjats pels més forts.

Entre totes podem construir, podem realitzar, podem canviar la tònica del món.
No som mercaderia en mans de polítics i banquers.

Diumenge 15 de Maig, totes a pl.Catalunya!!
Comando Ubuntu, sense tu, jo no sóc.

(aplaudiments)

Joan: Genial, ja tenim el fullet.

Carles: En dos mesos pot millorar.

Alba: Òbviament que pot millorar, per això l’hem penjat. Ja hi afegireu el que faci falta, però a mi em sembla que la Mònica ha estat molt inspirada.

Queralt al Watsup: Moniqueta! Q has fet un text molt guapo!

Mònica al Watsup: Espereu-me que vinc!

Queralt: Diu la Mònica que ara vindrà. Què voleu fer?

Joan: Podríem anar a sopar, hi ha sopador i festeta fins les dues al CSA Antiga Ballesta.

Carles: Qui cuina?

Joan: Els de la cooperativa de consum.

Carles: Mmm, menjar sa i ecològic. M’apunto.

Alba: Llàstima que no facin carn.

Joan: Si però l’Enric fa un seitan boníssim.

Queralt al WatsUp: Mònica anem a sopar a l’Antiga Ballesta, no passis per aquí.

Alba: Qui et diu que les plantes no pateixen quan les talles.

@Queraltotal: de verduretes a l’Antiga Ballesta… i festa fins les 2h, per fi és divendres!

Carles: Tonteries, anem?

Joan: Va som-hi. Espera que difonc el que hem fet.

Queralt: Repiula’m.

@JoanPicapins: RT @Queraltotal: Fil obert a qui vulgui participar en un bon sarau #lafaremgrossa http://ves.cat/a_m_

Carles: Ho veus com us esteu enganxant als mòbils aquests.

@Queraltotal: No piulo tant, oi?

Carles: Va, que no trobarem lloc!
(A l’escenari es fa fosc, queda la pantalla encesa amb el Piratepad, que mica en mica s’enfosqueix fins al fosc total)

* * *

(A casa de la Sònia i en Xevi. A la pantalla de la dreta, surt el Facebook de la Sònia que està mirant el compte d’una amiga. De cop i volta salta el xat)

En Joan Picapins: Sònia, pots parlar?

Sònia: Càsum el Facebook que activa el xat sense consultar.

FaceSofia: Si, digues.

En Joan Picapins: És estrany, vaig obrir un esdeveniment al Facebook per convocar a la manifestació del dia 15 i ha desaparegut.

FaceSofia: Has escrit bé el nom de l’esdeveniment?

En Joan Picapins: Clar, si el vaig crear jo.

FaceSofia: Espera, que jo el vaig veure l’altre dia i m’hi vaig apuntar.

Sònia: Els meus esdeveniments… sopar d’antics estudiants de la UB, Primavera per la Llengua, VIII Jornades d’Educació, …

FaceSofia: No, no el trobo.

En Joan Picapins: Ho veus, no hi és.

FaceSofia: Fem una cerca a St.Google… Tampoc.(pausa) És estrany.

En Joan Picapins: Viam si ens l’han censurat.

FaceSofia: Vols dir?

En Joan Picapins: L’últim cop que hi vaig poder entrar, hi havien més de 4000 persones apuntades.

(entra en Xevi a casa)

Xevi: Hola guapíssima, com va?

FaceSofia: El meu vídeo va fer el seu efecte, eh?

Sònia: Bé, parlant amb en Joan pel xat.

En Joan Picapins: Si, la setmana passada el va veure molta gent.

Xevi: Ostres, tu al Facebook, qui ho diria.

Sònia: Calla, que tenim un petit problema.

FaceSofia: Potser, com que tenia tantes visites, l’han catalogat com Spam. (pausa) També és possible que al “poder” li hagi fet por i que hagin demanat que l’eliminessin.

Xevi: Quin problema?

En Joan Picapins: És possible. Però això no pot quedar aquí.

FaceSofia: Ei, tampoc veig el meu vídeo al YouTube.

Xevi: Hola?

Sònia: Ens han censurat l’esdeveniment i el meu vídeo.

Xevi: Com?

En Joan Picapins: Definitivament han volgut que ningú més ho sabés.

Sònia: Que han esborrat l’esdeveniment i el meu vídeo d’internet. No en queda ni rastre.

Xevi: I ara què?

Sònia (mentre escriu, ho diu en veu alta contestant també en Xevi) FaceSofia: El torno a penjar, ho faré també al Vimeo. El penjo quatre cops i canviaré el nom en cada un, per a que sigui més difícil trobar-lo.

Xevi: T’ajudo?

Sònia: Sí, connectat per la intranet al meu ordinador i penja el meu vídeo com he dit.

En Joan Picapins: Perfecte, quant ho tinguis enllestit m’avises que l’enllaçaré.

FaceSofia: Ara tinc una mica d’ajuda. Podries fer una notícia al Meneame dient que ens han censurat?

(A la pantalla d’en Xevi, es veu com està penjant el vídeo a YouTube i com es connecta al Facebook per poder passar-li els enllaços a la Sònia)

Xevi: L’estic penjant al Youtube, el penjo també a Vimeo?

Sònia: Si, en quant acabi el procés, fes-ho, no sigui que se’t saturi l’ordinador. Passa’m l’enllaç quan ho tinguis.

La Face de’n Xevi: (A FaceSofia se li obre un altre quadre de xat) Aquí el tens. http://www.youtube.com/watch?v=1SAfFFpGF3E

Sònia: Merci guapo, difonem-lo!

(En el mur de’n Xevi apareix un altre quadre de Xat) Albabla: Xevi, li has preguntat a la Sònia lo de l’Streamming?

Xevi: Sònia, em pregunta l’Alba que com ho tens lo de l’streaming.

Sònia: Diga-li que amb el portàtil i la càmara digital ja en tenim prou. Pregunta-li lo de la wifi.

La face de’n Xevi: (a l’Albabla) La Sònia pregunta que com està el tema wifi, que lo altre està tot controlat.

Albabla: Bé, els de wifi.net ens deixaran una antena per a que pugueu retransmetre en directe la mani.

Xevi: Diu que cap problema. Wifi.net s’apunta a la moguda.

Sònia: Perfecte. Acabo d’enllaçar el vídeo en tots els meus comptes.

Xevi: Faig el mateix.

En Joan Picapins: Fet.

FaceSofia: Fet què?

En Joan Picapins: Que ja tenim la notícia del Meneame, un tal Carlos ho ha posat al seu blog i ja ho havia penjat al Meneame. http://www.meneame.net/story/comparte-facebook-no-censuran

Sònia: Em sembla que acaben de generar un altre efecte Streisand.

 (Fosc, queden les dues pantalles enceses amb el següent vídeo:

http://www.youtube.com/watch?v=H5w4amBIHj4

Fi del pròleg, la funció encara continua.





Les aventures de la Nona

Nota de premsa

Vídeo promocional amb les imatges del llibre.

Llançament de la novetat editorial «Les aventures de la Nona» Premi Desbordant lletres 2020 de Descontrol Editorial atorgat a Montserrat Puig Garrido.

Pròximament, a llibreries d’arreu dels Països Catalans, arribarà el llibre «Les aventures de la Nona». Aquest és el 8è llibre de la Col·lecció Desbordant Lletres de Descontrol Editorial.

Seria el segon llibre de Jean Grave que aquesta editorial publica, si no fos perquè la pedagoga Montserrat Puig Garrido, durant el confinament, l’ha actualitzat als nostres dies i l’ha volgut escriure en femení. El llibre de Grave, va ser un dels llibres d’aventures utilitzats en les biblioteques de les escoles racionalistes i ateneus obrers de principis del s.XX, com l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia.

Aquesta novel·la d’aventures va servir d’excusa a les criatures entre el 1901-1906 per cartejar-se entre elles i dir-se què els havia semblat a les unes i a les altres. Després d’això va ser censurada titllant la novel·la com a llibre perillós provinent d’una escola racionalista antireligiosa. El llibre, mostra tant les bondats d’Autonomia, una escola lliure on la canalla aprèn moguda pels seus propis interessos, com l’avarícia, la pobresa i la repressió a les classes socials populars d’Argirocràcia, país governat pel malvat Monadi. En un món on encara avui en dia hi ha cent cinquanta-dos milions d’infants obligats a treballar, segons Unicef, aquest llibre encara és vigent i ple de valors a fomentar, ja que en cent vint anys la societat segueix obeint a un sistema capitalista generador d’injustícies i de desigualtats.

D’aquesta manera, en la versió que acabem de publicar, s’hi han afegit elements del segle XXI, com la contaminació, els cotxes a motor, els telèfons mòbils, el control social videovigilat o internet, situant la trama en la nostra actualitat, on les escoles son inclusives i les famílies diverses. També s’ha procurat eliminar el caràcter masclista del llenguatge, parlant sobre canalla, quitxalla, col·legues, camarades, amistats, colla, banda,.. en comptes de nens, amics o infants en general. Per últim, s’ha canviat el genèric masculí [els], per l’inexistent genèric gramatical [les] quan es refereix al conjunt d’amistats de la Nona. Aquesta reivindicació feminista és potser de les úniques faltes gramaticals del llibre, que ha estat corregit i revisat per tal que es pugui tornar a fer servir en les escoles i instituts d’arreu.

A més, Descontrol ha volgut que Les aventures de la Nona, també estigués ple d’il·lustracions acompanyant el text, igual que en el llibre de Jean Grave. Un equip d’il·lustradores: la Irene, la Júlia i la Núria, han dibuixat la història que s’hi explica, amb un centenar d’imatges amb una breu llegenda en majúscules per tal que la canalla més petita pugui iniciar-se així en la lectura.

Ens complau gratament, poder-vos presentar aquest llibre. D’aquesta manera, Descontrol Editorial es posa a la vostra disposició perquè pugueu entrevistar a l’editorial, l’autora o a les il·lustradores o per a obtenir algun exemplar en promoció. Així mateix, aviat es faran públiques les dates de les presentacions que es faran d’aquest llibre i que si voleu, també ens podeu demanar algun dia, sigui per una presentació presencial o virtual.

Atentament

Descontrol Editorial Barcelona 8 d’abril del 2021

Associació Amigues de les Lletres -Descontrol Editorial

93 422 37 87 / editorial@descontrol.cat / distribucio@descontrol.cat

www.descontrol.cat / @descontrolEd

c/Constitució 19, recinte Can Batlló Bloc 11, Nau 83-90, 08014 Barcelona

de dilluns a divendres de 10 a 14h i de 15h a 20h

20 jocs a distància

Com que segons diuen les autoritats les infants en els casals d’estiu d’aquest curs s’hauran de fer a 2m de distància. He penat que seria d’ajuda oferir-vos uns quants jocs de mímica que es poden fer a distància.

Si se us acudeixen més jocs, deixeu-los als comentaris.

  1. Ioga per començar el dia.
    Fer una salutació al sol de bon matí pot ser una bona manera de començar la jornada al casal.
  2. Passar l’energia.
    En cercle, ben separats els uns dels altres, hem de poder veure’ns les cares per poder jugar a aquest joc. Consisteix en mirar a una persona i fer una picada de mans enviant aquest aplaudiment a alguna companya que farà el mateix cap a una altra persona. D’aquesta manera ens anirem passant l’aplaudiment (mirar-picar- rebre i torna a començar) fins a augmentar la velocitat.
  3. La pilota imaginària.
    Amb les normes de passar l’energia (mirar-picar-rebre), podem passar-nos una pilota imaginària (mirar- passar- rebre). Aquesta pilota pot ser grossa o petita, pesada o lleugera segons com fem la mímica quan l’agafem o com mirem el seu recorregut mentre va pels aires. Per posar un parell d’exemples, jo puc passar una pilota de basquet fent-la botar a terra, amb el que miraré a qui li passo per assegurar-me que l’agafarà, llançaré la pilota mirant cap al meu company, però també miraré com fa el rebot a terra abans que el meu company l’agafi, seguint amb els ulls, el cap i el cos, el recorregut de la pilota imaginària.La imaginació farà la resta, si la pilota és molt pesada, farem els gests fent veure que pesa molt, o si és com un globus inflat, quan la passi segurament la meva mirada i el meu cap faran cercles seguint aquest globus fins que arribi a les mans de la persona a qui li he passat.
  4. Les estàtues.
    Es posa música, per a ballar i en quant la música s’acaba qui juga ha de quedar-se immòbil com una estàtua. Com més originals siguin millor.
  5. Caminar per l’espai respectant la distància de seguretat.
    En un espai ampli, s’ha de caminar sense deixar espais buits i respectant la distància de seguretat dels uns respecte als altres. Això fa que si algú es mou, els que hi ha al voltant també s’haurà de moure, sense que la gent s’acumuli en un mateix lloc i omplint el màxim de l’espai possible.
    Podríem dir que som boles enormes que estan en una olla i per a que l’aliment quedi bé no ens podem quedar totes en el mateix racó i tampoc ens podem quedar parades. Així, amb els ulls ben oberts perquè no ens aixafin la bola imaginària, ens anirem movent per l’espai respectant les distàncies.
    Una música suau i tranquil·la facilita aquest joc, tot i que la música pot variar per veure què passa si és més o menys ràpida.
    Aquest joc es pot (s’hauria de) mantenir per tot el dia.
  6. Partit de bolei-bol amb pilota imaginària.
    Es tracta de jugar a pilota sense pilota. Aquest joc podria ser fútbol, basquet, o qualsevol altre esport, però crec que el bolei-bol ens ajudarà a mantenir les distàncies entre nosaltres sense creuar-nos i sense tenir perill d’envair l’espai de seguretat dels altres.
    Amb la norma de seguir amb la vista una pilota imaginària, es realitzarà un partit de boleibol, fent les rotacions de defensa-atacant que pertoquen a aquest joc i seguint les normes com si juguéssim amb una pilota de veritat.
  7. Mataconills sense pilota.
    A l’igual que en el bolei, també podem imaginar la pilota jugant al mataconills.
  8. Ball en rotllana.
    El grup es posa en cercle respectant les distàncies i una persona va al mig. Qui està al mig balla i la resta l’ha d’imitar aleshores la persona del mig escull qui l’imita millor, la mira i s’intercanvien el lloc. La nova persona del mig haurà de canviar el ball que està fent, transformant el moviment que estava imitant en un de propi i que la resta imitaran per tornar a canviar-se per un altre i així successivament.
    El que és interessant d’aquest joc és que el canvi de tipus de ball no sigui immediat, sinó que es faci de mica en mica transformant un moviment en un altre.
  9. Inventar un ball en grup, (però separades).
    Partint del joc de Ball en Rotllana, podrem decidir quins passos de ball ens han agradat més i amb una cançó que ens agradi, inventar-nos un ball a 2m de distància els uns dels altres.
  10. El joc de les pel·lícules.
    Una persona fent mímica ha de fer que la resta endevinin la pel·lícula que està representant.
    Per als més petits, en comptes de pel·lícules, poden imitar objectes o animals.
  11. La història mimada. (Evolució del joc Terra-Mar-Aire)
    Es tracta d’explicar un conte o una aventura on els infants hauran d’anar mimant el que passa en aquesta història.
    Per exemple: El personatge es desperta del seu llit i fa un gran badall, aquell dia seria molt especial, i estava molt contenta d’haver-se llevat abans que el despertador sonés. Sona el despertador i l’apaguem. Ens vestim. Obrim la porta de l’habitació i anem a esmorzar. Ens posem la motxilla, ens rentem les mans i ens posem les sabates per sortir de casa. Sortim de casa nostra i baixem les escales per obrir la porta del carrer. Al carrer passem per un carrer per on passen molts cotxes que no ens deixen travessar-lo, amb compte que no ens atropellin passem el carrer i arribem a l’escola. Allà ens espera un avió que ens portarà d’excursió. Hi pugem i ens posem el cinturó de seguretat, per emprendre el vol. L’avió arrenca els motors i comença a agafar velocitat per enlairar-se. S’enlaira (el cos va enrere per fer veure que puja volant), de cop passem per unes quantes turbulències que ens fan anar endavant, a dreta, a esquerra, i enrere per tornar a pujar com si fos una muntanya russa. Per fi aterrem (el cos endavant perquè anem cap a baix). Estem en una selva plena d’arbres que hem d’anar apartant per poder passar. Ens enfilem a un arbre i ens llancem amb una liana com si fóssim en Tarzan i així anem passant d’arbre en arbre. Finalment arribem a un poblat on hi ha una gran festa, amb una taula plena de menjar que ens mengem, per després fer un ball.
  12. El joc dels miralls.
    En parelles, però separats. Els infants s’han d’imitar com si fossin un mirall.
  13. Esculpir una estàtua.
    Amb ordres verbals per parelles, anar dient a l’altre com s’ha de posar perquè el company faci una estàtua com hem dit nosaltres.
  14. Pica paret
    Cadascú en un carril per tal de respectar la distància de seguretat i no tocar el mateix tros de paret de qui ha parat abans. Podem jugar al pica-paret on el primer que arriba passa a parar des del seu carril.
  15. 1, 2, 3, representa a paret
    Com en el joc del picaparet, però qui para ha de dir animals a representar quan s’aturin. Per exemple, 1,2, 3, representa un gosset, gatet, girafa, elefant, etc.
  16. Curses:
    Cadascú al seu carril respectant les distàncies de seguretat…
    De tortugues
    Fem una cursa on l’important és arribar l’últim.
    De crancs.
    Fem una cursa ajupides com crancs i anant de costat.
    D’esquenes.
    Sense sortir del carril, hem d’anar d’esquenes fins arribar a la meta.
  17. Les emocions i les sensacions.
    Fer mímica de diferents emocions i que la resta endevini quina emoció estic representant. Amor, cansament, solitud, por, alegria, avorriment …
    Fer mímica de sensacions perquè els altres endevinin quina sensació estic representant: fred, calor, ingravidesa, gana, velocitat, suavitat, duresa, …
  18. Els números o les lletres.
    Amb el cos s’ha de dibuixar amb el cos un número o una lletra i la resta ha d’endevinar què és el que ha mimat.
  19. La paraula escrita a l’aire.
    S’ha d’escriure una paraula a l’aire i la resta ha d’endevinar quina paraula és. A diferència del joc dels números o les lletres, aquí s’escriu a l’aire, no es representa amb el cos cada lletra.
  20. Fer ombres xineses amb les mans i el cos
    Com que no ens taparem l’ombra, podem fer ombres amb el cos com el gos, l’estruç, el conill, l’ànec, l’aranya, …
    Si no en sabeu fer en aquests enllaços hi ha exemples:
    https://www.youtube.com/watch?v=CysUYEI7I34
    https://bocones.com/blog/recursos-y-tutoriales/hacer-sombras-manos/
    Després cada una pot explicar una història amb les ombres que faci, com ho fa aquest home
    https://www.youtube.com/watch?v=CPFto6ghMV4

Els comentaris seran benvinguts, sobretot si se us acudeixen més jocs a 2m per fer-ne un gran recull.

La revolta dels esternuts. Oriol Vergés.

Aturada com estic a causa de l’ERTE que ens han fet als que treballem al món dels extraescolars. Vaig llegir aquest llibre de l’Oriol Vergés i vaig riure tant, que vaig decidir gravar-lo per a qui el vulgui escoltar.

El llibre es va fer l’any 1982, però em va resultar tant actual, que no vaig tenir altre remei que difondre’l penjant-lo a archive.org.

Parla d’una pandèmia d’esternuts que assota les poblacions de La Plana. Els tres alcaldes de Viladreta, Vilacentre i Vilaesquerra miraran de solucionar-la, periodistes i superherois els ajudararan amb aquest problema provocat per una multinacional de pebre atomitzat.

Són la introducció i 9 capítols que us faran riure de debò durant unes 3 horetes.

Aneu avançant en el reproductor per a escoltar-los o visiteu la pàgina per a descarregar-vos-els.

Contradiccions

Aquest conte per a adults, el vaig escriure ja fa uns anys per al 5è Recull de Contes Antiautoritaris que intentem publicar cada any amb el Col·lectiu Negres Tempestes. Fa anys estàvem contra el Pla Bolonya que tant mal ha fet a la universitat i contra aquesta crisi sistèmica que encara dura. Com que ens mobilitzàvem, ens encerclaven i ens pegaven els mossos igual que ara, crec que us serà interessant de llegir, viam què us sembla. Tan de bo ho puguem veure a la realitat.

Llibertat d’expressió, policia no!

A qui se li acut canviar-li el torn al Joan, havent llegit pel fòrum que possiblement aquest cap de setmana ens tocaria treballar de valent i fer hores extres. Ja m’he quedat un altre cop sense veure el futbol i crec que el dinar, no se m’ha posat massa bé. Clar, com que els caps ens conviden a copes abans de venir a aquests actes. Ara, toca patir la ressaca. Hauria d’haver acceptat la clenxa que m’han ofert a la furgoneta, l’uniforme no em pesaria tant.

No són funcionaris, són mercenaris!

Teniu raó, tinc un bon sou. Però és una feina, tothom té dret a treballar d’allò que més li plagui, i a mi sempre m’ha agradat que la llei es complís, per alguna cosa està feta no? Existeixen lleis des d’abans dels romans i la cosa ha funcionat sempre, uns que fan les lleis, uns que s’encarreguen de fer-les complir i uns altres que les compleixen a canvi d’uns beneficis socials determinats pels programes electorals. Tot i que els de dalt es preocuparien més a l’hora de canviar les coses si s’haguessin de posar davant la gent que hi està en contra. Jo me n’estic afartant, és la 4a vegada en dos mesos que tenim sortida.

35 anys després i aquí no ha canviat res!

La Magda deu estar sopant a casa. L’he trucat des de l’oficina, abans de marxar. Li he dit que no m’esperés per sopar, que teníem sortida. No és la mateixa des que la van fer fora de la feina. Potser és que es passa el dia a casa. Bé, em va dir que havia anat a entregar currículums, però a tot arreu li havien dit que o bé no feia falta…, o que hi havia una llista d’espera enorme… Fins i tot, em va dir que havia trobat llocs, que havien hagut de fer fora als que estaven fent la seva feina. És que el pati està fatal amb aquesta crisi que diuen. Em deu estar esperant amb el vestit vermell que tant m’agrada?

Ei concentra’t, que no recordes el que deien a l’acadèmia? No s’ha de pensar res. Cara neutra, mirada endavant i a esperar ordres. Se m’havia escapat un somriure.

Resistència!

Buf, però resistència és el que necessito jo per aguantar-me aquí dret. Si posessin un fil musical per la ràdio del casc, em podria distreure. Però aquests criden i jo, no puc pas tancar les orelles. Són incombustibles, ja poden ordenar càrrega i dispersió, que en un mes, els tornes a tenir cridant en una altra manifestació. Que si el Papa, que si la crisi, que si els ERO’s, que si l’ecologia, l’habitatge, els braus, pels dos dies, per Can Vies, per l’educació, per la sanitat, per la jubiliació. De vegades sembla que fins i tot nosaltres estiguem per la manifestació.

Ja tenen raó, que ningú ens representa.

Que la crisi la paguin els rics!

Si la Magda continua igual, no crec que puguem anar de vacances a Hawai aquest estiu tal i com volíem. Viam si en Mas ho arregla, però tal i com ho està fent, que està retirant totes les promeses per les que el vaig votar. I aquesta pintada del terra? “Deixa de ser una peça més d’aquest sistema que ha mort”. Jo sóc una persona, que té una feina de les poques que queden que encara són estables. Si la Magda no treballa, podrem cordar-nos el cinturó. No ens caldrà fer com el xicot que he trobat avui pidolant una moneda a la cua de l’INEM, al costat de la comissaria. Tenen raó, però no tenen el poder.

Li diuen democràcia i no ho és!

Ordenen pressió, no han de passar cap a Portal de l’Àngel. Per què per aquí no? Clar, les botigues acabarien fetes un fàstic amb la ràbia que porten. Al mercat d’intercanvi que varem veure l’altre dia hi havia coses precioses, la Magda va canviar-se una faldilla que ja no es posava per una crepera.

Ostres, aquest no és un dels xavals que corrien l’altre dia per l’oficina? Els recordo entrant al despatx del capità, s’hi van passar una bona estona. Ei, xaval però que fas? Aquest, no només es dedica a cridar. De moment no hi ha ordre de càrrega. I jo aquí com un estaquirot, fins que no ordenin, no puc fer res. Però, els que estan provocant, son els xavals que vaig veure l’altre dia. Tot fa pudor a socarrim. Mira en Millet com se n’ha salvat. No pensis. Però com volen que no pensi si cada cop em sento més a prop d’aquells als que he d’aturar? Cada cop em pesa més l’uniforme, però havia de fer hores extres. Aguanta i fes fora a aquest que està molestant.

Unió, acció, autogestió!

S’han assegut. S’han adonat que hi havia gent que volia que això acabés en ball de bastons. Mira, aquella si que no pot seure, sembla que tingui quasi 80 anys. Li han ofert una cadira de fotògraf. La imatge és prou impactant, són molts. El cap ens havia dit que eren tot joves antisistema, i ara que s’han ajupit, sembla que hi ha molta gent gran. Clar, deu ser per lo de les pensions, a la meva mare li  hem de passar 300€ cada mes per a que pugui arribar a final de mes. I ara que diuen que apujaran els impostos. I la Magda sense trobar feina i jo aquí com un estaquirot.

Així, així, ni un pas enrere, contra el capital, acció directa!

<<Preparats per a fer-los aixecar!>>

No, un altre cop arrencacebes, no. Que ja ho deia jo, que no hauria d’haver canviat el torn. Però aquests, tants com són, han preferit seure a intentar arribar a St. Jaume. Doncs són molts. Això de l’autogestió que és? Suposo que no rebre ordres de ningú, sinó decidir entre tots. Jo també seuria, però he d’obeir ordres.

<<Aixequin-los!>>

L’avi Siset em parlava
Ei bèstia, que si l’agafes d’aquesta manera li pots trencar el braç!
de bon matí al portal,
Quin nazi en Jonathan, en aquestes situacions s’aprofita.
mentre el sol esperava
En aquests moments deu estar trempant
i els carros veiem passar.
Després a la dutxa ens ho tornarà a explicar amb pels i senyals.
Siset que no veus l’Estaca
Hauria de començar a aixecar la gent, també.
on estem tots lligats?
Sempre obeint ordres.
Si no podem desfer-nos-en
I en Jonathan, és per flipar.
mai no podrem caminar!
Què hi deu tenir al cap?
Si estirem tots ella caurà
Jo, no puc. No vull.
i molt de temps no pot durar.
Tenen raó.
Segur que tomba, tomba, tomba,
Crec que vaig a seure.
Ben corcada deu ser ja.
No puc fer-ho vestit així.
Si jo l’estiro fort per aquí
Fora la porra,
i tu l’estires fort per allà,
fora els guants!
segur que tomba, tomba, tomba,
A la merda el cinto i la pistola!
i ens podrem alliberar.
Fora el casc!
Però Siset, fa molt temps ja,
L’armilla antibales a la merda!
les mans se’m van escorxant
Els únics que tenim bales som nosaltres.
I quan la força se me’n va
Fora la camisa!
ella és més forta i més gran.
I les botes que pesen tant.
Ben cert sé que està podrida
Com els meus peus per culpa d’aquest calçat.
i és que, Siset, pesa tant
A la merda les proteccions de les cames!
que a cops la força m’oblida,
I els pantalons, per què no, fora amb ells!
torna’m a dir el teu cant.
Sóc un més, com ells. Vull cantar!
Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aquí
i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
L’avi Siset ja no diu res,
Ei, però Carles què fots?
mal vent que se’l va emportar,
Què no ho veus que sóc jo?
ell qui sap cap a quin indret
Ahg, la ma no, imbècil.
i jo a sota el portal.
Que estàs al bàndol equivocat!
I, mentre passen els nous vailets,
Pensa una mica, Carles.
estiro el coll per cantar
Què no ho veus que tenen raó?
el darrer cant d’en Siset,
No ho has vist en tantes manifestacions?
el darrer que em va ensenyar.
Que els de dalt estan podrits!
Si estirem tots ella caurà
Que el sistema no funciona!
i molt de temps no pot durar,
Ens han estat sempre enganyant!
segur que tomba, tomba, tomba,
S’han d’inventar noves maneres!
ben corcada deu ser ja.
Escolta’ls! Decidim-ho entre totes!
Si jo l’estiro fort  per aquí
i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Vull agraïr a Lluís Llach haver compost l'Estaca i haver-me acompanyat des de la infantesa amb les seves cançons.

En Ferran i els super-herois

Un dia de casal d'estiu, abans de dinar un nen de 4 anys que m'havia fet enrabiar a l'haver-me dit una mentida, em va demanar un conte de superherois. Així que, imaginació ajudam, vaig poder inventar-me aquest petit conte basat en "Pere i el llop":
En Ferran i els super-herois

Un bon dia, estaven la Super Dona, l’Home Aranya i el Super Ratpenat esperant al seu refugi que sonés l’alarma que els posaria en acció contra el crim i allò que fes mal al planeta. El cert, és que estaven ben avorrits, feia dies que no passava res des que van atrapar la última persona que havia fet una malifeta.

Passaven les hores i cada cop s’avorrien més. Quan de sobte… “Ni-no, ni-no, ni-no,

ueeeeeeeeeeeeeoooooo!” l’alarma havia començat a sonar.

“Què passa?” va preguntar la Super Dona. “Sembla un nen que crida, el detecto amb el meu super sentit aràcnid” va respondre l’Home Aranya. “El detector d’emergències diu que al c/Sors 24 hi ha algú que crida” va dir en Super Ratpenat. “Anem-hi!” van cridar totes alhora.

La primera en arribar al punt que havia determinat l’alarma va ser la Super Dona

que, volant en línia recta hi arribà en mig minut. L’Home Aranya trigà mig minut més, enfilant-se i llançant i recollint les seves teranyines mentre saltava d’edifici en edifici fins al mateix punt. En Super Ratpenat, com era de dia, decidí agafar el el rat-cotxe i arribà l’últim al lloc on hi havia l’emergència. Però quina va ser la sorpresa dels tres quan veieren que allà no hi havia res, sols un nen petit.

“Què t’has fet mal?” Preguntà l’Home Aranya.

“No, estic bé” respongué amb desànim el nen.

“Com et dius? Has vist algú que hagi fet alguna malifeta?” li preguntà la Super Dona.

“Què has vist algun lladregot, vailet?” digué en Super Ratpenat

“Em dic Ferran i no he vist ningú que fes res” respongué el nen.

“Oh, però al nostre cau l’alarma ens ha indicat que aquí hi havia un malfactor” digué en Super Ratpenat.

“Doncs jo n

o n’he vist cap, he estat aquí assegut des de fa molta estona” va respondre en Ferran.

Així que l’home Aranya una mica molest, perquè havia malgastat teranyines, digué: “Doncs res, ens en tornarem si no ha passat res. Si veus quelcom estrany avisa’ns”

Els nostres superherois van tornar al seu refugi estranyats. Era la primera vegada que l’alarma s’equivocava, així que la van revisar fins que va ser l’hora d’anar a dormir.

Al dia següent, els nostres tres superherois tornaven a estar alerta en el seu amagatall per si algú els necessitava. Tornaven a estar avorrits, doncs l’alarma no sonava. Però, passades unes hores ensopides a l’amagatall, l’alarma tornà a sonar “Ni-no, ni-no, ni-no, ueeeeeeeeeeeeeoooooo!”.

“Correm, correm, algú ens necessita” digué la super dona.

” Ospa, torna a ser al carrer Sors, crec que vindré amb tu Super Dona, que ahir amb el cotxe gairebé no hi arribo.” digué l’Home Ratpenat.

“Vinga som-hi” cridà l’Home Aranya.

L’home Ratpenat s’agafà amb fermesa a l’esquena de la Super Dona i sortiren els dos volant. L’Home Aranya els seguia enfilant-se pels edificis amb la seva Super Teranyina. Arribaren els 3 al mateix moment, al lloc on s’havia emès l’alarma, que era el mateix lloc que el dia anterior. I com el dia abans, el nostre equip de Superherois van trobar al mateix noi assegut i tranquil. Semblava que tampoc hi havia passat res.

“Ostres Ferran, tornes a estar al lloc on l’alarma ens indica que hi ha passat alguna cosa dolenta, que has vist res estrany avui?” Preguntà l’Home Aranya.

“No, com ahir, jo estic aquí tranquil.” Respongué en Ferran.

“Haurem de tornar a revisar millor l’alarma, no pot ser que cada dia ens marqui una emergència falsa” Respongué la Super Dona.

“De veres que no ha passat res aquí Ferran?” Preguntà en Super Ratpenat.

“No, no, jo no he vist res, ni ahir, ni avui.”

“Això de sortir per a res, no m’agrada gens, marxem” espetà l’Home Aranya.

I tots 3 marxaren al seu amagatall secret. Un cop arribaren començaren a cercar l’error de l’alarma. Primer miraren si en el programa informàtic de l’alarma hi havia algun error, no en veieren cap. Després, decidiren desmuntar peça a peça l’alarma per si hi havia algun cargol mal collat o algun mecanisme espatllat, semblava que tot estava correcte. Quan aconseguiren tornar a muntar la màquina, ja era l’hora d’anar a dormir.

“Bé, sembla que no li passa res a l’alarma” digué la Super Dona.

“Ja hem perdut dos dies, revisant l’alarma, espero que demà funcioni perfectament, no m’agrada treballar de mecànic, vull tirar teranyines contra malfactors!” Digué molest l’Home Aranya.

“Va, no t’enfadis tant, qui sap, potser demà sí que hem de sortir per una emergència real. Ara a descansar, que ja toca”. Digué l’Home Rat Penat.

Els tres es desitjaren una bona nit i molts bons somnis i s’anaren a dormir.

Al dia següent, de bon matí, els nostres superherois ja estaven preparats per si tornava a sonar l’alarma al seu amagatall.

I sí, just quan havien acabat d’esmorzar… “Ni-no, ni-no, ni-no, ueeeeeeeeeeeeeoooooo,” l’alarma tornava a sonar.

“Què, on hi ha una emergència?” Preguntà l’Home Ratpenat.

“Guaita, al mateix lloc que ahir i abans d’ahir” Digué la Super Dona.

“No pot ser, deu ser un altre error. Hi anirem i tornarem a veure en Ferran assegut sense que hi hagi passat res.” Pensà en veu alta l’Home Ratpenat.

“Sabeu què, que no hi anirem. No me la crec aquesta alarma!” espetà l’Home Aranya.

“Tens raó, qui s’apunta a una partida de cartes?” Proposà la Super Dona i tots tres, anul·laren aquella alarma i es posaren a jugar.

Una hora més tard, l’alarma tornava a sonar i indicava el mateix lloc que les alarmes que havien sonat durant aquells tres dies.

“Vols dir que no hi hauríem d’anar?” Digué l’home Ratpenat que tenia un mal joc a les mans.

“No crec que hi passi res allà, sempre hi ha en Ferran i no hi passa res, no hi anem que estic a punt de guanyar-vos” Respongué l’Home Aranya, mentre llençava una teranyina per a emmudir l’alarma.

“Però si hi passés alguna cosa… alguna cosa hauríem de fer!” Digué la Super Dona.

“Esperem-nos a que torni a sonar” Respongué l’Home Aranya, mentre tirava la carta que el feia guanyar la partida.

“Clar, tu mentre vagis guanyant… Va, una altra partida viam si aquest cop guanyo jo” digué l’Home Ratpenat mentre tornava a barallar i repartir les cartes.

“Però si torna a sonar l’alarma, hi anem. ” afirmà la Super Dona mentre agafava les cartes que li havien repartit.

Efectivament, al cap d’uns minuts, l’alarma tornava a sonar i indicava el mateix lloc que els dies anteriors, allà on sempre trobaven en Ferran assegut sense que hi hagués passat res.

“Ospa, m’he quedat sense teranyines! La última l’he gastat apagant l’alarma!” Exclamà l’home aranya.

“Va, ja us porto als dos volant, que sinó no hi arribarem mai” respongué la Super Dona i agafant la ma dels seus companys se’ls endugué al C/Sors, allà on havien fet sonar l’alarma falsament durant 3 dies.

Evidentment es trobaren en Ferran, però no estava assegut sinó que estava estès a terra, semblava que l’havien estomacat de valent.

“Ferran, què t’ha passat? T’han pegat?”

“Sí, uns nens de la classe m’han pegat i han marxat per allà” Digué en Ferran, mentre assenyalava cap al final del carrer. De seguida, la Super Dona anà volant cap on indicà en Ferran i tornà amb dos marrecs que ploraven.

“Heu estat vosaltres els que heu pegat en Ferran?” Preguntà inquisitorialment l’Home Ratpenat.

“Si hem estat nosaltres, però és que en Ferran fa dos dies que ens va insultar i ahir ens va pegar” Van explicar els nens, mig plorosos.

En sentir-ho, en Ferran es posà vermell com un tomàquet. “No es cert, jo no us he fet cap mal i m’heu agredit!”

Un dels nens s’aixecà la camisa i mostrà un blau que tenia al costat de la panxa “Ho veieu, està dient mentides! Ahir em va pegar tan fort que m’ha sortit aquest morat aquí al costat”

“Ahhh, ves per on perquè va sonar l’alarma ahir” Va dir l’Home Aranya.

“I dieu que abans d’ahir us va estar insultant?” Va preguntar la Super Dona als dos nois.

“Sí, abans d’ahir estàvem jugant i com que no volíem jugar amb en Ferran ens va insultar amb unes paraules que ara no goso dir.” Va dir l’altre nen.

“Ara, ja sabem perquè va sonar l’alarma abans d’ahir” va remugar l’Home Ratpenat i dirigint-se a en Ferran li digué: “Ferran ens has mentit i això és dels pitjors crims que es poden cometre!”

La Super Dona continuà el que deia l’Home Ratpenat “Abans d’ahir i ahir ens va sonar l’alarma i t’hauríem d’haver agafat a tu com a malfactor, però ens pensarem que havia estat una falsa alarma”.

“I clar, avui, no hem volgut venir fins que l’alarma ha sonat tres vegades. Ens pensàvem que era una altra emergència falsa” Va comentar l’Home Ratpenat.

La Super Dona continuà “Però és que no pot ser, no es poden dir mentides, que després passa que no fem cas a l’alarma i no venim. El que hauríeu de fer és fer les paus i no tornar-vos a barallar mai més.”

“Però és que mai em deixen jugar.” Digué en Ferran.

“És que sempre vols manar i sempre dius mentides, per això no volem jugar amb tu” Digué un dels nens.

“A més, quan t’enfades pegues a la gent i això no pot ser” Digué l’altre amic.

“I avui heu estat vosaltres els que m’heu pegat” Contestà en Ferran.

“Bé, sembla que amb aquesta pallissa d’avui, ja esteu en paus” Comentà l’home ratpenat mentre treia uns mocadors per curar en Ferran. “Si prometeu que us comportareu bé i que en comptes de fer servir els punys i els peus solucionareu els vostres problemes parlant, nosaltres farem veure que ha estat una altra falsa alarma i tornarem al nostre amagatall.”

“Això, feu les paus!, és molt millor tenir amics que enemics i els problemes es solucionen parlant, no pegant” Digué la Super Dona.

“D’acord, farem les paus i no tornarem a barallar-nos” Digueren els tres infants.

“Això sí Ferran, com tornis a dir una mentida, no et farem cas i si realment estàs en perill, com avui, no et podrem venir a ajudar, ja que ens pensarem que tot el que dius és mentida. Ens promets que no mentiràs mai més Ferran?”

“Si ho prometo, mai més cap mentida”, respongué en Ferran.

“D’acord doncs, si tots tres sou amics a partir d’ara, marxem. Però no hi torneu!” Digué l’Home Ratpenat que ja havia assecat la petita ferida que tenia en Ferran.

Els superherois s’agafaren fort i gràcies a la Super Dona sortiren volant d’aquell lloc. Sabien que en Ferran no diria més cap mentida, però a l’Home Aranya se li acudí comentar “I perquè no instal·lem un detector de mentides a l’alarma?” Era una meravellosa idea, que en quan arribessin a l’amagatall, posarien en pràctica. Mai més sortirien en emergències provocades per mentides.

El plaer d’haver tocat amb Sílvia Tomàs

El 25 de març del 2017, vaig tenir el plaer d’acompanyar al Trio de la Sílvia Tomàs, que presentaven el disc “Següent pas” a l’Espai Obert de Sants el 25 de març. Per totes vosaltres “Bona Nit”.

Vaig tocar al final del concert, així que us l’enllaço aquí per si el voleu veure sencer.

Si voleu més informació o més cançons de la Sílvia, podeu visitar la seva pàgina web.

Els animals parlants

El curs passat, vaig estar fent un taller de teatre amb nenes i nens de 6 a 9 anys. Basant-me en els personatges que van triar, i algunes improvisacions, vam acabar fent aquesta obra de teatre. Potser ens va sortir un xic llarga per l’edat que tenien, però crec que us pot agradar.

Els animals parlants.

Ei, si la voleu representar feu-ho, però envieu-me ni que sigui un missatge per dir-me com us ha anat.

Si voleu alguna idea de com fer el monstre, així és com el vam fer nosaltres amb goma eva. La qüestió és que els animals que el monstre es menja, vagin passant cap a la cua del drac per omplir-li la panxa, amagant-se d’aquesta manera per a sortir d’escena.