M’he cansat de la feina de moni/coordi de lleure i això que m’encanta.

Que m’he cansat del que feia. Per al curs que ve, en teoria tinc plaça assegurada en l’empresa del menjador i m’han de subrogar la coordinació dels extraescolars de tarda en l’escola on he treballat fins ara, des de fa 8 anys. Però, treballar per a dues empreses diferents de 12:30 a 6 de la tarda, però cotitzant tan sols 4h al dia, sense extres ni pagues extres, segons un conveni caducat des del 2016, al final crema.

La Generalitat es pensa que les monitores de menjador som superwomans i supermans que podem amb tota la diversitat d’una classe. Aquest curs al menjador m’encarregava de 18 infants de 4rt, per un sou que no arriba als 10€ nets l’hora (i això que les pagues extres i les vacances hi estan prorratejades). Sí, la mateixa Generalitat i el departament d’Educació es salta el conveni de lleure per la torera. Per no parlar de les empreses d’extraescolars que sols es dediquen a cobrar quotes a les famílies sense preocupar-se del que passa per les tardes a les escoles. El cert és que el sou que em queda no m’arriba ni per a pagar-me la psicòloga que necessito per aguantar tanta precarietat i diversitat en una escola d’alta complexitat.

Ho feia de bona fe, m’inventava jocs, contes, cançons, pensava com solucionar problemes que em sorgien en el meu dia a dia, reciclava materials per a manualitats en hores extres sense cobrar. Com també, sense cobrar he netejat l’AFA o he destruït el paperam que es genera per seguir la LPD. I ara, m’he cansat. Ja n’hi ha prou! Que ho facin monitores sense ànima, sense ganes d’educar, que castiguin i no acompanyin la canalla que explota. Monitores que o viuen amb els seus papàs o es veuen obligades a tenir dues feines més per a sobreviure. Jo ja me n’he cansat.

L’empresa del menjador, aquest mes de juny, ni m’ha pagat el mes sencer, ni un petit finiquito per passar l’estiu. Aquesta empresa, amb l’excusa de canviar-nos a un contracte fixe-discontinu ens va fer fora per nadal i ens va tornar a contractar en tornar després de reis. Ni tan sols ens han pagat les hores destinades a les formacions obligatòries en riscos laborals. Una formació a l’abril, a meitat de curs i molt esqüeta, consistent en un pdf de dues pàgines molt pertinents sobre els riscos de treballar en un menjador i un pati escolar. I, no sé per què, però a una setmana d’acabar el curs ens van enviar un correu dient que l’havíem de tornar a fer. Ens van adreçar a una web amb contingut d’unes 100 pàgines on t’hi havies d’estar connectada 1,5h. També vam haver de respondre un qüestionari que de 10 preguntes, 5 no tenien res a veure amb el que passa als menjadors escolars. Sense comptar amb les faltes en el redactat del contingut o la mala formulació de les preguntes. Com per exemple:

Las escaleras deberán traspasar al menos 30 cm por encima del piso de trabajo al que dan paso.
Seleccione una:
Verdadero
Falso

Des de quan hem de fer servir escales manuals en els menjadors escolars? Voleu dir que no es refereix a que les escales han d’estar com a mínim en una obertura de 30º per a que no se’t caigui al damunt si la poses al costat d’una paret? Absurd no, el següent, perquè eren 100 pàgines com l’exemple que us he posat.

La d’extraescolars, amb la que sí que vam fer una formació de riscos online, a principi de curs i pertinent a les tasques que fem mitjançant videoconferència. Però aquesta empresa encara m’ha de pagar el mes de juny, tot i que ja estic donada de baixa a la seguretat social. A més, aquesta empresa d’extraescolars, com que ja no la renoven a l’escola, ni m’han dit res per signar la finalització del contracte i cobrar el finiquito que em correspon. Sé del cert, que no és culpa meva que l’AFA ja no vulgui a aquesta empresa d’extraescolars i em correspon la compensació que cada mes s’han anat quedant de la meva nòmina. Però ni cas, sols el missatge del SEPE conforme que ja no estic treballant.

Sé que al SOC, quan hi vagi a demanar l’atur, se’n riuran de mi preguntant-me que per què no treballava més. Doncs perquè feia hores extra sense cobrar pensant en què podríem fer per la tarda o contestant missatges de l’empresa o de familiars dient-me que aquell dia vindrien abans a cercar les seves criatures. O perquè estava trucant al banc per a que em retiressin les comissions que m’han cobrat per no arribar amb dues feines a un salari mínim. O perquè estava a la consulta de la psicòloga o al metge per curar-me de l’estrès que provoca aquesta precarietat.

Estic molt decebuda, com si hagués perdut vuit anys de la meva vida. No amb les famílies amb les que he tractat, tampoc amb la gent del claustre o amb les heroïnes de les escoles que encara estan en pitjor situació laboral que les monitores, com són el personal de neteja. Encara menys amb la canalla amb la que m’ho he passat molt bé, a pesar de les mediacions i malabars que he hagut de fer per educar-les en el lleure, en el dia a dia com a persones socials. Estic decebuda per com funciona aquesta maleïda societat.

20 jocs a distància

Com que segons diuen les autoritats les infants en els casals d’estiu d’aquest curs s’hauran de fer a 2m de distància. He penat que seria d’ajuda oferir-vos uns quants jocs de mímica que es poden fer a distància.

Si se us acudeixen més jocs, deixeu-los als comentaris.

  1. Ioga per començar el dia.
    Fer una salutació al sol de bon matí pot ser una bona manera de començar la jornada al casal.
  2. Passar l’energia.
    En cercle, ben separats els uns dels altres, hem de poder veure’ns les cares per poder jugar a aquest joc. Consisteix en mirar a una persona i fer una picada de mans enviant aquest aplaudiment a alguna companya que farà el mateix cap a una altra persona. D’aquesta manera ens anirem passant l’aplaudiment (mirar-picar- rebre i torna a començar) fins a augmentar la velocitat.
  3. La pilota imaginària.
    Amb les normes de passar l’energia (mirar-picar-rebre), podem passar-nos una pilota imaginària (mirar- passar- rebre). Aquesta pilota pot ser grossa o petita, pesada o lleugera segons com fem la mímica quan l’agafem o com mirem el seu recorregut mentre va pels aires. Per posar un parell d’exemples, jo puc passar una pilota de basquet fent-la botar a terra, amb el que miraré a qui li passo per assegurar-me que l’agafarà, llançaré la pilota mirant cap al meu company, però també miraré com fa el rebot a terra abans que el meu company l’agafi, seguint amb els ulls, el cap i el cos, el recorregut de la pilota imaginària.La imaginació farà la resta, si la pilota és molt pesada, farem els gests fent veure que pesa molt, o si és com un globus inflat, quan la passi segurament la meva mirada i el meu cap faran cercles seguint aquest globus fins que arribi a les mans de la persona a qui li he passat.
  4. Les estàtues.
    Es posa música, per a ballar i en quant la música s’acaba qui juga ha de quedar-se immòbil com una estàtua. Com més originals siguin millor.
  5. Caminar per l’espai respectant la distància de seguretat.
    En un espai ampli, s’ha de caminar sense deixar espais buits i respectant la distància de seguretat dels uns respecte als altres. Això fa que si algú es mou, els que hi ha al voltant també s’haurà de moure, sense que la gent s’acumuli en un mateix lloc i omplint el màxim de l’espai possible.
    Podríem dir que som boles enormes que estan en una olla i per a que l’aliment quedi bé no ens podem quedar totes en el mateix racó i tampoc ens podem quedar parades. Així, amb els ulls ben oberts perquè no ens aixafin la bola imaginària, ens anirem movent per l’espai respectant les distàncies.
    Una música suau i tranquil·la facilita aquest joc, tot i que la música pot variar per veure què passa si és més o menys ràpida.
    Aquest joc es pot (s’hauria de) mantenir per tot el dia.
  6. Partit de bolei-bol amb pilota imaginària.
    Es tracta de jugar a pilota sense pilota. Aquest joc podria ser fútbol, basquet, o qualsevol altre esport, però crec que el bolei-bol ens ajudarà a mantenir les distàncies entre nosaltres sense creuar-nos i sense tenir perill d’envair l’espai de seguretat dels altres.
    Amb la norma de seguir amb la vista una pilota imaginària, es realitzarà un partit de boleibol, fent les rotacions de defensa-atacant que pertoquen a aquest joc i seguint les normes com si juguéssim amb una pilota de veritat.
  7. Mataconills sense pilota.
    A l’igual que en el bolei, també podem imaginar la pilota jugant al mataconills.
  8. Ball en rotllana.
    El grup es posa en cercle respectant les distàncies i una persona va al mig. Qui està al mig balla i la resta l’ha d’imitar aleshores la persona del mig escull qui l’imita millor, la mira i s’intercanvien el lloc. La nova persona del mig haurà de canviar el ball que està fent, transformant el moviment que estava imitant en un de propi i que la resta imitaran per tornar a canviar-se per un altre i així successivament.
    El que és interessant d’aquest joc és que el canvi de tipus de ball no sigui immediat, sinó que es faci de mica en mica transformant un moviment en un altre.
  9. Inventar un ball en grup, (però separades).
    Partint del joc de Ball en Rotllana, podrem decidir quins passos de ball ens han agradat més i amb una cançó que ens agradi, inventar-nos un ball a 2m de distància els uns dels altres.
  10. El joc de les pel·lícules.
    Una persona fent mímica ha de fer que la resta endevinin la pel·lícula que està representant.
    Per als més petits, en comptes de pel·lícules, poden imitar objectes o animals.
  11. La història mimada. (Evolució del joc Terra-Mar-Aire)
    Es tracta d’explicar un conte o una aventura on els infants hauran d’anar mimant el que passa en aquesta història.
    Per exemple: El personatge es desperta del seu llit i fa un gran badall, aquell dia seria molt especial, i estava molt contenta d’haver-se llevat abans que el despertador sonés. Sona el despertador i l’apaguem. Ens vestim. Obrim la porta de l’habitació i anem a esmorzar. Ens posem la motxilla, ens rentem les mans i ens posem les sabates per sortir de casa. Sortim de casa nostra i baixem les escales per obrir la porta del carrer. Al carrer passem per un carrer per on passen molts cotxes que no ens deixen travessar-lo, amb compte que no ens atropellin passem el carrer i arribem a l’escola. Allà ens espera un avió que ens portarà d’excursió. Hi pugem i ens posem el cinturó de seguretat, per emprendre el vol. L’avió arrenca els motors i comença a agafar velocitat per enlairar-se. S’enlaira (el cos va enrere per fer veure que puja volant), de cop passem per unes quantes turbulències que ens fan anar endavant, a dreta, a esquerra, i enrere per tornar a pujar com si fos una muntanya russa. Per fi aterrem (el cos endavant perquè anem cap a baix). Estem en una selva plena d’arbres que hem d’anar apartant per poder passar. Ens enfilem a un arbre i ens llancem amb una liana com si fóssim en Tarzan i així anem passant d’arbre en arbre. Finalment arribem a un poblat on hi ha una gran festa, amb una taula plena de menjar que ens mengem, per després fer un ball.
  12. El joc dels miralls.
    En parelles, però separats. Els infants s’han d’imitar com si fossin un mirall.
  13. Esculpir una estàtua.
    Amb ordres verbals per parelles, anar dient a l’altre com s’ha de posar perquè el company faci una estàtua com hem dit nosaltres.
  14. Pica paret
    Cadascú en un carril per tal de respectar la distància de seguretat i no tocar el mateix tros de paret de qui ha parat abans. Podem jugar al pica-paret on el primer que arriba passa a parar des del seu carril.
  15. 1, 2, 3, representa a paret
    Com en el joc del picaparet, però qui para ha de dir animals a representar quan s’aturin. Per exemple, 1,2, 3, representa un gosset, gatet, girafa, elefant, etc.
  16. Curses:
    Cadascú al seu carril respectant les distàncies de seguretat…
    De tortugues
    Fem una cursa on l’important és arribar l’últim.
    De crancs.
    Fem una cursa ajupides com crancs i anant de costat.
    D’esquenes.
    Sense sortir del carril, hem d’anar d’esquenes fins arribar a la meta.
  17. Les emocions i les sensacions.
    Fer mímica de diferents emocions i que la resta endevini quina emoció estic representant. Amor, cansament, solitud, por, alegria, avorriment …
    Fer mímica de sensacions perquè els altres endevinin quina sensació estic representant: fred, calor, ingravidesa, gana, velocitat, suavitat, duresa, …
  18. Els números o les lletres.
    Amb el cos s’ha de dibuixar amb el cos un número o una lletra i la resta ha d’endevinar què és el que ha mimat.
  19. La paraula escrita a l’aire.
    S’ha d’escriure una paraula a l’aire i la resta ha d’endevinar quina paraula és. A diferència del joc dels números o les lletres, aquí s’escriu a l’aire, no es representa amb el cos cada lletra.
  20. Fer ombres xineses amb les mans i el cos
    Com que no ens taparem l’ombra, podem fer ombres amb el cos com el gos, l’estruç, el conill, l’ànec, l’aranya, …
    Si no en sabeu fer en aquests enllaços hi ha exemples:
    https://www.youtube.com/watch?v=CysUYEI7I34
    https://bocones.com/blog/recursos-y-tutoriales/hacer-sombras-manos/
    Després cada una pot explicar una història amb les ombres que faci, com ho fa aquest home
    https://www.youtube.com/watch?v=CPFto6ghMV4

Els comentaris seran benvinguts, sobretot si se us acudeixen més jocs a 2m per fer-ne un gran recull.