Com que segons diuen les autoritats les infants en els casals d’estiu d’aquest curs s’hauran de fer a 2m de distància. He penat que seria d’ajuda oferir-vos uns quants jocs de mímica que es poden fer a distància.
Si se us acudeixen més jocs, deixeu-los als comentaris.
- Ioga per començar el dia.
Fer una salutació al sol de bon matí pot ser una bona manera de començar la jornada al casal. - Passar l’energia.
En cercle, ben separats els uns dels altres, hem de poder veure’ns les cares per poder jugar a aquest joc. Consisteix en mirar a una persona i fer una picada de mans enviant aquest aplaudiment a alguna companya que farà el mateix cap a una altra persona. D’aquesta manera ens anirem passant l’aplaudiment (mirar-picar- rebre i torna a començar) fins a augmentar la velocitat. - La pilota imaginària.
Amb les normes de passar l’energia (mirar-picar-rebre), podem passar-nos una pilota imaginària (mirar- passar- rebre). Aquesta pilota pot ser grossa o petita, pesada o lleugera segons com fem la mímica quan l’agafem o com mirem el seu recorregut mentre va pels aires. Per posar un parell d’exemples, jo puc passar una pilota de basquet fent-la botar a terra, amb el que miraré a qui li passo per assegurar-me que l’agafarà, llançaré la pilota mirant cap al meu company, però també miraré com fa el rebot a terra abans que el meu company l’agafi, seguint amb els ulls, el cap i el cos, el recorregut de la pilota imaginària.La imaginació farà la resta, si la pilota és molt pesada, farem els gests fent veure que pesa molt, o si és com un globus inflat, quan la passi segurament la meva mirada i el meu cap faran cercles seguint aquest globus fins que arribi a les mans de la persona a qui li he passat. - Les estàtues.
Es posa música, per a ballar i en quant la música s’acaba qui juga ha de quedar-se immòbil com una estàtua. Com més originals siguin millor. - Caminar per l’espai respectant la distància de seguretat.
En un espai ampli, s’ha de caminar sense deixar espais buits i respectant la distància de seguretat dels uns respecte als altres. Això fa que si algú es mou, els que hi ha al voltant també s’haurà de moure, sense que la gent s’acumuli en un mateix lloc i omplint el màxim de l’espai possible.
Podríem dir que som boles enormes que estan en una olla i per a que l’aliment quedi bé no ens podem quedar totes en el mateix racó i tampoc ens podem quedar parades. Així, amb els ulls ben oberts perquè no ens aixafin la bola imaginària, ens anirem movent per l’espai respectant les distàncies.
Una música suau i tranquil·la facilita aquest joc, tot i que la música pot variar per veure què passa si és més o menys ràpida.
Aquest joc es pot (s’hauria de) mantenir per tot el dia. - Partit de bolei-bol amb pilota imaginària.
Es tracta de jugar a pilota sense pilota. Aquest joc podria ser fútbol, basquet, o qualsevol altre esport, però crec que el bolei-bol ens ajudarà a mantenir les distàncies entre nosaltres sense creuar-nos i sense tenir perill d’envair l’espai de seguretat dels altres.
Amb la norma de seguir amb la vista una pilota imaginària, es realitzarà un partit de boleibol, fent les rotacions de defensa-atacant que pertoquen a aquest joc i seguint les normes com si juguéssim amb una pilota de veritat. - Mataconills sense pilota.
A l’igual que en el bolei, també podem imaginar la pilota jugant al mataconills. - Ball en rotllana.
El grup es posa en cercle respectant les distàncies i una persona va al mig. Qui està al mig balla i la resta l’ha d’imitar aleshores la persona del mig escull qui l’imita millor, la mira i s’intercanvien el lloc. La nova persona del mig haurà de canviar el ball que està fent, transformant el moviment que estava imitant en un de propi i que la resta imitaran per tornar a canviar-se per un altre i així successivament.
El que és interessant d’aquest joc és que el canvi de tipus de ball no sigui immediat, sinó que es faci de mica en mica transformant un moviment en un altre. - Inventar un ball en grup, (però separades).
Partint del joc de Ball en Rotllana, podrem decidir quins passos de ball ens han agradat més i amb una cançó que ens agradi, inventar-nos un ball a 2m de distància els uns dels altres. - El joc de les pel·lícules.
Una persona fent mímica ha de fer que la resta endevinin la pel·lícula que està representant.
Per als més petits, en comptes de pel·lícules, poden imitar objectes o animals. - La història mimada. (Evolució del joc Terra-Mar-Aire)
Es tracta d’explicar un conte o una aventura on els infants hauran d’anar mimant el que passa en aquesta història.
Per exemple: El personatge es desperta del seu llit i fa un gran badall, aquell dia seria molt especial, i estava molt contenta d’haver-se llevat abans que el despertador sonés. Sona el despertador i l’apaguem. Ens vestim. Obrim la porta de l’habitació i anem a esmorzar. Ens posem la motxilla, ens rentem les mans i ens posem les sabates per sortir de casa. Sortim de casa nostra i baixem les escales per obrir la porta del carrer. Al carrer passem per un carrer per on passen molts cotxes que no ens deixen travessar-lo, amb compte que no ens atropellin passem el carrer i arribem a l’escola. Allà ens espera un avió que ens portarà d’excursió. Hi pugem i ens posem el cinturó de seguretat, per emprendre el vol. L’avió arrenca els motors i comença a agafar velocitat per enlairar-se. S’enlaira (el cos va enrere per fer veure que puja volant), de cop passem per unes quantes turbulències que ens fan anar endavant, a dreta, a esquerra, i enrere per tornar a pujar com si fos una muntanya russa. Per fi aterrem (el cos endavant perquè anem cap a baix). Estem en una selva plena d’arbres que hem d’anar apartant per poder passar. Ens enfilem a un arbre i ens llancem amb una liana com si fóssim en Tarzan i així anem passant d’arbre en arbre. Finalment arribem a un poblat on hi ha una gran festa, amb una taula plena de menjar que ens mengem, per després fer un ball. - El joc dels miralls.
En parelles, però separats. Els infants s’han d’imitar com si fossin un mirall. - Esculpir una estàtua.
Amb ordres verbals per parelles, anar dient a l’altre com s’ha de posar perquè el company faci una estàtua com hem dit nosaltres. - Pica paret
Cadascú en un carril per tal de respectar la distància de seguretat i no tocar el mateix tros de paret de qui ha parat abans. Podem jugar al pica-paret on el primer que arriba passa a parar des del seu carril. - 1, 2, 3, representa a paret
Com en el joc del picaparet, però qui para ha de dir animals a representar quan s’aturin. Per exemple, 1,2, 3, representa un gosset, gatet, girafa, elefant, etc. - Curses:
Cadascú al seu carril respectant les distàncies de seguretat…
De tortugues
Fem una cursa on l’important és arribar l’últim.
De crancs.
Fem una cursa ajupides com crancs i anant de costat.
D’esquenes.
Sense sortir del carril, hem d’anar d’esquenes fins arribar a la meta. - Les emocions i les sensacions.
Fer mímica de diferents emocions i que la resta endevini quina emoció estic representant. Amor, cansament, solitud, por, alegria, avorriment …
Fer mímica de sensacions perquè els altres endevinin quina sensació estic representant: fred, calor, ingravidesa, gana, velocitat, suavitat, duresa, … - Els números o les lletres.
Amb el cos s’ha de dibuixar amb el cos un número o una lletra i la resta ha d’endevinar què és el que ha mimat. - La paraula escrita a l’aire.
S’ha d’escriure una paraula a l’aire i la resta ha d’endevinar quina paraula és. A diferència del joc dels números o les lletres, aquí s’escriu a l’aire, no es representa amb el cos cada lletra. - Fer ombres xineses amb les mans i el cos
Com que no ens taparem l’ombra, podem fer ombres amb el cos com el gos, l’estruç, el conill, l’ànec, l’aranya, …
Si no en sabeu fer en aquests enllaços hi ha exemples:
https://www.youtube.com/watch?v=CysUYEI7I34
https://bocones.com/blog/recursos-y-tutoriales/hacer-sombras-manos/
Després cada una pot explicar una història amb les ombres que faci, com ho fa aquest home
https://www.youtube.com/watch?v=CPFto6ghMV4
Els comentaris seran benvinguts, sobretot si se us acudeixen més jocs a 2m per fer-ne un gran recull.