Que m’he cansat del que feia. Per al curs que ve, en teoria tinc plaça assegurada en l’empresa del menjador i m’han de subrogar la coordinació dels extraescolars de tarda en l’escola on he treballat fins ara, des de fa 8 anys. Però, treballar per a dues empreses diferents de 12:30 a 6 de la tarda, però cotitzant tan sols 4h al dia, sense extres ni pagues extres, segons un conveni caducat des del 2016, al final crema.
La Generalitat es pensa que les monitores de menjador som superwomans i supermans que podem amb tota la diversitat d’una classe. Aquest curs al menjador m’encarregava de 18 infants de 4rt, per un sou que no arriba als 10€ nets l’hora (i això que les pagues extres i les vacances hi estan prorratejades). Sí, la mateixa Generalitat i el departament d’Educació es salta el conveni de lleure per la torera. Per no parlar de les empreses d’extraescolars que sols es dediquen a cobrar quotes a les famílies sense preocupar-se del que passa per les tardes a les escoles. El cert és que el sou que em queda no m’arriba ni per a pagar-me la psicòloga que necessito per aguantar tanta precarietat i diversitat en una escola d’alta complexitat.
Ho feia de bona fe, m’inventava jocs, contes, cançons, pensava com solucionar problemes que em sorgien en el meu dia a dia, reciclava materials per a manualitats en hores extres sense cobrar. Com també, sense cobrar he netejat l’AFA o he destruït el paperam que es genera per seguir la LPD. I ara, m’he cansat. Ja n’hi ha prou! Que ho facin monitores sense ànima, sense ganes d’educar, que castiguin i no acompanyin la canalla que explota. Monitores que o viuen amb els seus papàs o es veuen obligades a tenir dues feines més per a sobreviure. Jo ja me n’he cansat.
L’empresa del menjador, aquest mes de juny, ni m’ha pagat el mes sencer, ni un petit finiquito per passar l’estiu. Aquesta empresa, amb l’excusa de canviar-nos a un contracte fixe-discontinu ens va fer fora per nadal i ens va tornar a contractar en tornar després de reis. Ni tan sols ens han pagat les hores destinades a les formacions obligatòries en riscos laborals. Una formació a l’abril, a meitat de curs i molt esqüeta, consistent en un pdf de dues pàgines molt pertinents sobre els riscos de treballar en un menjador i un pati escolar. I, no sé per què, però a una setmana d’acabar el curs ens van enviar un correu dient que l’havíem de tornar a fer. Ens van adreçar a una web amb contingut d’unes 100 pàgines on t’hi havies d’estar connectada 1,5h. També vam haver de respondre un qüestionari que de 10 preguntes, 5 no tenien res a veure amb el que passa als menjadors escolars. Sense comptar amb les faltes en el redactat del contingut o la mala formulació de les preguntes. Com per exemple:
Las escaleras deberán traspasar al menos 30 cm por encima del piso de trabajo al que dan paso. Seleccione una: Verdadero Falso
Des de quan hem de fer servir escales manuals en els menjadors escolars? Voleu dir que no es refereix a que les escales han d’estar com a mínim en una obertura de 30º per a que no se’t caigui al damunt si la poses al costat d’una paret? Absurd no, el següent, perquè eren 100 pàgines com l’exemple que us he posat.
La d’extraescolars, amb la que sí que vam fer una formació de riscos online, a principi de curs i pertinent a les tasques que fem mitjançant videoconferència. Però aquesta empresa encara m’ha de pagar el mes de juny, tot i que ja estic donada de baixa a la seguretat social. A més, aquesta empresa d’extraescolars, com que ja no la renoven a l’escola, ni m’han dit res per signar la finalització del contracte i cobrar el finiquito que em correspon. Sé del cert, que no és culpa meva que l’AFA ja no vulgui a aquesta empresa d’extraescolars i em correspon la compensació que cada mes s’han anat quedant de la meva nòmina. Però ni cas, sols el missatge del SEPE conforme que ja no estic treballant.
Sé que al SOC, quan hi vagi a demanar l’atur, se’n riuran de mi preguntant-me que per què no treballava més. Doncs perquè feia hores extra sense cobrar pensant en què podríem fer per la tarda o contestant missatges de l’empresa o de familiars dient-me que aquell dia vindrien abans a cercar les seves criatures. O perquè estava trucant al banc per a que em retiressin les comissions que m’han cobrat per no arribar amb dues feines a un salari mínim. O perquè estava a la consulta de la psicòloga o al metge per curar-me de l’estrès que provoca aquesta precarietat.
Estic molt decebuda, com si hagués perdut vuit anys de la meva vida. No amb les famílies amb les que he tractat, tampoc amb la gent del claustre o amb les heroïnes de les escoles que encara estan en pitjor situació laboral que les monitores, com són el personal de neteja. Encara menys amb la canalla amb la que m’ho he passat molt bé, a pesar de les mediacions i malabars que he hagut de fer per educar-les en el lleure, en el dia a dia com a persones socials. Estic decebuda per com funciona aquesta maleïda societat.