Les emocions bàsiques són universals, vagis on vagis del planeta tothom les sent i expressa de la mateixa manera. Com he dit anteriorment, les emocions són instantànies, si es processen esdevenen sentiments i els sentiments sí que es mostren de forma diferent depenent de cultura que s’hagi adquirit. Segons s’hagi après a expressar, o no, el que una persona està sentint.
Les emocions compleixen tres funcions: adaptar-nos, socialitzar-nos i motivar-nos. La funció adaptativa, ens ajuda a ajustar-nos a les condicions de l’entorn, ens preparen per a l’acció i ens ajuden a sobreviure i desenvolupar-nos. Les emocions ens ajuden a comunicar-nos i a comprendre’ns socialment per adequar-nos a les emocions que senten els que estan al nostre voltant. Finalment, un cop hem entès les emocions pròpies i del nostre entorn, ens motiven a l’hora d’actuar d’una manera o d’una altra. No podem desconnectar o evitar sentir emocions, per tant, totes les emocions són vàlides. Un altra cosa és que, un cop sentides, les expressem o les reprimim, però com he dit anteriorment, un cop sentides esdevenen sentiments, no emocions.
Bàsicament, les emocions que tota la humanitat expressa d’igual manera són sis: la ira, la por, l’alegria, la tristesa, l’aversió o fàstic i la sorpresa.
D’aquesta manera, les persones quan sentim ira, se’ns activen les respostes de lluita i defensa del nostre cos i cervell ja que estem responen davant de quelcom que ens ha ofès i ens veiem capaces de fer-hi front.
Si en canvi, si hi ha alguna cosa que ens amenaça i no som capaces de fer-hi front, el nostre cos reaccionarà amb l’emoció de la por. Aquesta emoció ens prepara per a fugir, per a amagar-nos, també per atacar, però ens fa dubtar de les capacitats de fer front al que ens provoca la por i això ens pot paralitzar.
L’aversió o fàstic és una emoció de rebuig, ens fa evitar allò que ens està provocant aquesta emoció, ja sigui una cosa, una situació, un aliment, un animal o una altra persona.
De forma neutra, com a reacció a allò que no hem inesperat, actua la sorpresa. Després d’aquesta emoció gairebé sempre n’hi haurà una altra, depenent de si el que ens ha sorprès ens és agradable i per tant ens provocarà alegria o desagradable, fent que tinguem ira, por, fàstic o tristesa.
L’emoció de la tristesa ens convida a la introspecció fent disminuir la nostra energia. Reaccionem amb tristesa davant de pèrdues de tot tipus. Podem perdré a algú a qui estimàvem, podem perdre alguna cosa que ens agradava o que necessitàvem… Però també podem perdre la confiança, ja sigui en qui ens envolti o en nosaltres mateixes i tot això farà emergir l’emoció de la tristesa. Una emoció que ens abaixa l’estat d’ànim i que clama per a que algú ens mostri el seu suport social per a consolar-nos. Una emoció que ens mou cap a la introversió, la reflexió per sortir d’aquest estat d’ànim.
Finalment, l’emoció que ens empeny a afrontar qualsevol cosa, ens entusiasma, ens disposa, ens ajuda a descansar i a l’hora també ens dona energia i optimisme convidant a compartir i relacionar-nos, és l’alegria. Aquesta emoció facilita les relacions socials i ens aporta satisfacció i benestar amb una mateixa i amb les circumstàncies que ens envolten.
Les persones captem abans les emocions negatives que les positives, ja que les emocions ens posen en alerta i allò que les provoca també ens podria afectar a nosaltres.
Plutchik afegirà la confiança i l’anticipació a aquestes emocions bàsiques. La confiança seria la seguretat en que no ens pot passar res dolent i l’anticipació és l’expectativa que podem tenir a partir de l’experiència o la informació que tenim d’alguna cosa. Amb la combinació d’aquestes vuit emocions bàsiques, doncs la immediatesa de les emocions fa que passem immediatament d’unes a altres, sorgeixen les emocions secundàries. Jo personalment, en diré sentiments, doncs estan provocats per les interrelacions socials i per l’experiència que puguem tenir i a més, poden perdurar en el temps. Els sentiments, apareixen a partir dels dos o tres anys de vida i estan condicionats per l’aprenentatge i la socialització de les persones, per tant, no són universals. No tothom processa de la mateixa manera les emocions que sent, tot depèn del que hagi viscut i après en la vida.
Per fer-ne un resum, aquí teniu la roda de les emocions de Plutchik. En aquesta roda en forma de flor estan representades les vuit emocions bàsiques, situades una al costat de l’altra segons afinitat i tenint a l’altre costat l’emoció contrària. Si ens situem des del centre cap a l’exterior del cercle, hi veurem la intensitat d’aquestes emocions bàsiques, de més intenses dins dels pètals de la flor a menys intenses a l’exterior d’aquesta. Però normalment no sentim tan sols alegria o tristesa, les emocions en processar-les ens fan sentir un munt de sentiments. Els podeu trobar en els requadres que hi ha entre els pètals, Plutchik els anomenarà emocions combinades. Les primàries estan més a prop del centre de la flor i sumen els pètals que estan just al costat, com per exemple alegria més confiança esdevindria amor, o sorpresa més tristesa seria decepció. Les secundàries i les terciàries s’allunyen del centre en aquests quadres, i prenen com a referència emocions situades en segon i tercer lloc a partir de l’emoció de referència. Per exemple, por més tristesa seria desesperació o confiança amb sorpresa esdevindria curiositat. He posat fora de la flor les perilloses combinacions que pot provocar l’anticipació. Pensar en un futur amb por que és el que ens pot provocar ansietat i anticipar tenint una manca de confiança ens condueix al fatalisme o el que també en diem pessimisme. En els requadres, les diferents combinacions, estan marcades pels gradients de color de les corresponents emocions primàries per a que es puguin entendre millor. Segurament trobareu sentiments que no estan en aquest requadre i si cerqueu per internet, podreu trobar d’altres cercles emocionals amb d’altres sentiments o emocions. Jo aquí m’he basat en el cercle de les emocions de Plutchik i ell només va posar en el seu cercle les emocions primàries i les primeres emocions combinades, descrivint les segones i terceres combinacions. Si sentiu curiositat, només heu de cercar per ampliar el vostre coneixement emocional.
Quan vaig fer el curs d’intel·ligència emocional, un exercici que em va anar molt bé per analitzar-me, va ser que escrivís un llistat de totes les emocions que sentia durant el dia. En el llistat hi havia diverses columnes per poder veure i reflexionar què m’havia mogut (quines emocions havia sentit i per què). Aquestes serien les diferents columnes del llistat: emoció, situació, emoció primària, emoció secundària, pensament, acció i reflexió. Aquest exercici seria una mica com el conte «El monstre de colors» que va posant en pots de diferents colors les diferents emocions que sent per sortir de l’embolic on s’ha posat. Un exercici per tal d’adquirir intel·ligència emocional.