Intel·ligència Emocional

Aquest text és la redacció dels apunts d’un curs de 30 h que he realitzat sobre Intel·ligència Emocional, impartit per Lola Guerra al campus virtual de Fundesplai. Els penjo aquí per socialitzar l’aprenentatge que he adquirit i per a que pugueu aprendre una mica sobre les emocions. No sóc psicòloga, només mostro el que he après i uns quants enllaços d’interès que us serviran per ampliar el vostre coneixement emocional. Si teniu algun problema, o creieu que no esteu gestionant bé les vostres emocions, us recomano parlar-ho amb un professional de la psicologia.

Com que és un tema una mica llarg, l’escriuré en diversos posts que aquí teniu enllaçats.

Espero els vostres comentaris.

Montse

Què és una emoció?

Qualsevol pensament provoca una emoció. Una emoció és una resposta que ens mou a reaccionar d’una o d’altra manera. Etimològicament, emoció vol dir «moure cap a» l’acció que ens provoqui l’emoció que estem sentint. D’aquesta manera, les emocions tenen un component Neurofisiològic, una resposta instintiva del cos que reacciona a alguna cosa. Però també tenen components educables com poden ser els components comportamentals, les expressions externes de les emocions, i els components cognitius, que ajuden a la valoració i a prendre consciència de l’emoció que s’ha sentit. En definitiva, el que ens envolta ens fa pensar i aquests pensaments ens fan reaccionar emocionalment, ens posen en alerta o ens relaxen depenent del perill que percebem.

Aquestes reaccions emocionals, són inconscients, curtes, irracionals, intenses i universals i condicionen els nostres estats d’ànim. A diferència de les emocions, els estats d’ànim són estats emocionals romanents en el temps, no són tant específics ni tant intensos com les emocions que van fluint, sinó que els estats d’ànim poden durar hores o dies. Però no s’han de confondre els estats d’ànim amb el temperament o la personalitat d’algú, doncs això té més a veure amb l’actitud amb la que ens prenem la vida. Tampoc hem de confondre una emoció amb un sentiment, l’emoció és inconscient, els sentiments són conscients, estables, duren en el temps, s’han pensat i ens porten a prendre decisions sobre com volem viure.

Per posar un exemple, en el teatre s’analitza el text a interpretar des del personatge i la seva personalitat (la seva màscara). En el text hi podem comprovar l’estat d’ànim d’aquesta màscara, però, en el que va dient en cada paraula o frase, hi hem d’interpretar les emocions que el porten a dir el que està dient. En el clown en canvi, són les emocions les que manen, tant del personatge que és completament imbècil davant qualsevol situació, com de les emocions que provoca al públic. Aquestes emocions que sent el clown, s’exageren al màxim provocant el riure de l’expectació per l’absurditat de les seves reaccions, que es mostren incontrolades.

Què és intel·ligència emocional?

Segons Gardner, podem desenvolupar vuit intel·ligències diferents: la lingüística, la musical, la lògica-matemàtica, l’espacial, la cinètica-corporal, la intrapersonal, la interpersonal i la naturalista. Però Goleman, hi va afegir una novena intel·ligència, la intel·ligència emocional. La capacitat de reconèixer sentiments propis i dels altres per motivar-nos i gestionar les relacions que tenim. Això implica tenir consciència d’una mateixa, saber-nos gestionar i controlar les pròpies emocions, alhora que augmentem la nostra empatia. D’aquesta manera, aprenem a mantenir d’una forma correcta les relacions amb qui ens envolta.

Una emoció és un missatge que ens porta a actuar d’una o altra forma. Ser intel·ligent emocionalment és saber escoltar aquestes emocions per gestionar-les i seguir endavant. L’aprenentatge social i emocional ens ha de permetre adquirir les habilitats bàsiques per gaudir de la vida. Així, les emocions pertorbadores són un obstacle que ens impedeixen fluir i viure tranquil·lament. Goleman ho exemplifica amb el mètode SEL d’aprenentatge social i emocional. Aquest mètode consisteix en un semàfor que es posa en verd quan més calmades estem. Si el semàfor està en vermell i la intranquil·litat regna, és qüestió de parar, calmar-se, pensar abans d’actuar. Si està en groc, pensar què es pot fer i quines conseqüències tindrà allò que puguis fer. En canvi, si el semàfor està en verd, tindràs la possibilitat d’escollir i intentar el que et dictin les emocions gairebé sense pensar. Segons Goleman, persuadir, saber autogestionar-se i empatitzar són habilitats bàsiques per triomfar a la vida. En definitiva, saber seguir endavant malgrat les emocions negatives que et provoca la vida.

La felicitat és la capacitat de controlar les emocions negatives. Emocions com la frustració ens haurien de servir per a aprendre a seguir endavant. Però per a arribar a que la frustració, la tristesa, la por, la melancolia o fins i tot la ràbia no ens paralitzin, cal concentració i control cognitiu. Concentració per prestar atenció al que ens està passant i així gaudir del fluir de les emocions, sense que ens afectin.

L’atenció és la base de l’aprenentatge, el mindfulness entrena aquesta atenció i la meditació enforteix aquesta capacitat de concentració afavorint d’aquesta manera que prestem més atenció a allò que ens passa. Malgrat això, si el que ens envolta no gaudeix d’una bona salut emocional, acabarà afectant el nostre estat d’ànim. Per solucionar aquest factor, Goleman ens suggereix que practiquem també la compassió. Que vulguem que la resta de gent que ens envolta, també tingui una vida segura i plena, practicant l’empatia cognitiva i emocional i mostrant una preocupació empàtica vers qui ens envolta. El consol a, i de, la gent que tenim al nostre voltant, ens ajudarà a consolar-nos a nosaltres mateixes i a cercar conjuntament millores per a les nostres vides. Quid pro cuo, que diuen.

Si voleu veure el que dic, en aquest vídeo teniu a Daniel Goleman explicant-ho.

Però fisiològicament, com i on es produeixen les emocions? O per què les emocions, si no estan ben gestionades, ens fan emmalaltir?

Podríem dir que les emocions es produeixen al cervell, dins el que en diem lòbul i sistema límbic. Aquest conjunt d’òrgans al cervell, s’encarrega de l’expressió d’emocions i sentiments, la memòria, les respostes homeostàtiques que fan que el cos s’equilibri per sobreviure i funcionar, la conducta sexual i la motivació. Un estímul emocional és rebut pel nostre tàlem, encarregat de la percepció que envia informació a les amígdales i a l’hipotàlem provocant una resposta corporal, l’emoció instintiva, immediata i universal (tota la humanitat reaccionem igual a les emocions bàsiques). Però a l’hora, aquesta informació rebuda pel tàlem i l’amígdala, passa per la crosta sensorial i es compara amb la nostra experiència en el nucli central del nostre cervell conformant els nostres sentiments, que ja estan raonats en base als nostres records i experiències. Potser aquest curt vídeo us explica el sistema límbic millor que jo. https://www.youtube.com/watch?v=ePbGFKW7sT0

Però què vull dir amb aquest paràgraf d’anatomia del nostre cervell? Doncs, que les emocions també afecten el nostre cos. Les preocupacions, ja siguin reals o imaginàries, posen el nostre cervell i el nostre cos en estat d’alerta, generant hormones de cortisol. Aquestes hormones actuen sobre els aliments que ingerim afectant el pàncrees, la pell, els ronyons, el fetge, els músculs, els ossos, el nostre sistema immunològic i, fins i tot, les nostres venes, l’hipocamp i el nostre sistema reproductiu. Aquestes hormones han d’estar equilibrades en el nostre cos, doncs tant si ens en falten com si en produim en excés, ens són perjudicials. L’estrès mantingut actua sobre la microbiota del nostre intestí, a qui molts anomenen segon cervell, provocant inflamació, gasos insomni i tristesa. O no us ha fet mai mal la panxa quan heu estat molt nervioses? A mi personalment, els nervis em fan sortir urticàries a la pell. Per això, tot està interrelacionat, mens sana in corpore sano, que deien els romans d’abans de la nostra era.

La zona prefrontal del nostre cervell s’encarrega de la nostra voluntat i del control dels nostres impulsos. Aquesta zona, com si d’un múscul es tractés, s’ha d’exercitar i es forma segons allò al que estem prestant atenció. Millor dit, s’esculpeix i s’exercita mentre ens avorrim, posant a lloc els estímuls que hem rebut. Així que el que s’ha de fer per poder-nos controlar millor és no fer, ni pensar en res, sobretot si allò en el que el nostre cap està immers és negatiu.

Nosaltres interpretem la realitat que ens envolta mitjançant el nostre sistema de creences i les nostres expectatives. Sabem què ens envolta gràcies al que hem après i al que esperem que ens passi. Però també, el nostre estat d’ànim determina com veiem aquesta realitat, si pensem en positiu aquesta realitat ens generarà emocions positives, però si pensem en negatiu, les emocions generades seran negatives. Fins i tot, si pensem sempre en negatiu, ens pot passar el que se’n diu segrest de l’amígdala. En aquest cas, un estímul que ens genera un record negatiu, ens estimula negativament i acabem per entrar en bucle i no sortir d’aquest cercle viciós.

Però què hauríem de fer per viure bé i ésser felices? A banda d’acabar amb el capitalisme i aconseguir una societat més igualitària que no acabi amb el planeta, ni amb la societat que el pobla, doncs aquest sistema és malaltís de mena. A banda d’això, segons Marian Rojas-Estapé, psiquiatra i escriptora, hem de donar Ikigai, donar sentit, a la nostra vida, estant segures que les nostres necessitats estan i estaràn cobertes. Sense jutjar ni jutjar-se, empatitzant i estimant a nosaltres i al que ens envolta, incloent en aquest amor els nostres ideals i els nostres records. Menjar bé, dormir bé ja que és el temps que el nostre cos empra per reparar-se i tenir vies d’escapament. També fer exercici, escoltar-se i distreure’s quan el nostre cervell es posa en alerta i per desconnectar una mica encara que estiguem relaxades. Per viure bé, una s’ha d’enfocar en coses positives, frenant els múltiples estímuls que la vida ens dona, fixant-nos sols en una sola cosa. Filtrant el que està bé i el que no ho està, donant importància al que realment té importància: l’aquí i l’ara.

D’aquesta manera, fer esport a la natura, saber com somatitzem les emocions, saber connectar amb una mateixa practicant l’atenció plena (mindfulness), respirar profundament i de forma conscient amb pensaments positius, acceptar-nos i acceptar que tot no es pot controlar i abandonar allò que ens fa mal, ens ajudarà a vire de forma relaxada i plena. El sentit de la vida el trobarem segons aquesta psiquiatra, si traiem la nostra millor versió. Això vol dir, que si sumem els coneixements que tenim al nostre projecte de vida posant-hi voluntat i posant el cor en allò que fas, podrem trobar sentit a aquesta vida i mostrar-nos de la millor manera possible.

Al meu parer però, malgrat ens esforcem i ens mostrem de la millor manera possible, les circumstàncies ens empenyen a perdre. Però no per això hem de deixar de perseverar per aconseguir un món millor i més amigable. Un estudi va demostrar que la felicitat no era de qui més tenia, sinó d’aquelles persones que millors relacions tenien. No importava la classe ni la raça que una persona tingués, sinó les relacions d’amistat sinceres i reals que mantenia.

Al tema, les emocions bàsiques.

Cares segons les emocions bàsiques. Ira, por, alegria, tristesa, fàstic i sorpresa.
Ira, por, alegria, tristesa, fàstic i sorpresa.

Les emocions bàsiques són universals, vagis on vagis del planeta tothom les sent i expressa de la mateixa manera. Com he dit anteriorment, les emocions són instantànies, si es processen esdevenen sentiments i els sentiments sí que es mostren de forma diferent depenent de cultura que s’hagi adquirit. Segons s’hagi après a expressar, o no, el que una persona està sentint.

Les emocions compleixen tres funcions: adaptar-nos, socialitzar-nos i motivar-nos. La funció adaptativa, ens ajuda a ajustar-nos a les condicions de l’entorn, ens preparen per a l’acció i ens ajuden a sobreviure i desenvolupar-nos. Les emocions ens ajuden a comunicar-nos i a comprendre’ns socialment per adequar-nos a les emocions que senten els que estan al nostre voltant. Finalment, un cop hem entès les emocions pròpies i del nostre entorn, ens motiven a l’hora d’actuar d’una manera o d’una altra. No podem desconnectar o evitar sentir emocions, per tant, totes les emocions són vàlides. Un altra cosa és que, un cop sentides, les expressem o les reprimim, però com he dit anteriorment, un cop sentides esdevenen sentiments, no emocions.

Bàsicament, les emocions que tota la humanitat expressa d’igual manera són sis: la ira, la por, l’alegria, la tristesa, l’aversió o fàstic i la sorpresa.

D’aquesta manera, les persones quan sentim ira, se’ns activen les respostes de lluita i defensa del nostre cos i cervell ja que estem responen davant de quelcom que ens ha ofès i ens veiem capaces de fer-hi front.

Si en canvi, si hi ha alguna cosa que ens amenaça i no som capaces de fer-hi front, el nostre cos reaccionarà amb l’emoció de la por. Aquesta emoció ens prepara per a fugir, per a amagar-nos, també per atacar, però ens fa dubtar de les capacitats de fer front al que ens provoca la por i això ens pot paralitzar.

L’aversió o fàstic és una emoció de rebuig, ens fa evitar allò que ens està provocant aquesta emoció, ja sigui una cosa, una situació, un aliment, un animal o una altra persona.

De forma neutra, com a reacció a allò que no hem inesperat, actua la sorpresa. Després d’aquesta emoció gairebé sempre n’hi haurà una altra, depenent de si el que ens ha sorprès ens és agradable i per tant ens provocarà alegria o desagradable, fent que tinguem ira, por, fàstic o tristesa.

L’emoció de la tristesa ens convida a la introspecció fent disminuir la nostra energia. Reaccionem amb tristesa davant de pèrdues de tot tipus. Podem perdré a algú a qui estimàvem, podem perdre alguna cosa que ens agradava o que necessitàvem… Però també podem perdre la confiança, ja sigui en qui ens envolti o en nosaltres mateixes i tot això farà emergir l’emoció de la tristesa. Una emoció que ens abaixa l’estat d’ànim i que clama per a que algú ens mostri el seu suport social per a consolar-nos. Una emoció que ens mou cap a la introversió, la reflexió per sortir d’aquest estat d’ànim.

Finalment, l’emoció que ens empeny a afrontar qualsevol cosa, ens entusiasma, ens disposa, ens ajuda a descansar i a l’hora també ens dona energia i optimisme convidant a compartir i relacionar-nos, és l’alegria. Aquesta emoció facilita les relacions socials i ens aporta satisfacció i benestar amb una mateixa i amb les circumstàncies que ens envolten.

Les persones captem abans les emocions negatives que les positives, ja que les emocions ens posen en alerta i allò que les provoca també ens podria afectar a nosaltres.

Plutchik afegirà la confiança i l’anticipació a aquestes emocions bàsiques. La confiança seria la seguretat en que no ens pot passar res dolent i l’anticipació és l’expectativa que podem tenir a partir de l’experiència o la informació que tenim d’alguna cosa. Amb la combinació d’aquestes vuit emocions bàsiques, doncs la immediatesa de les emocions fa que passem immediatament d’unes a altres, sorgeixen les emocions secundàries. Jo personalment, en diré sentiments, doncs estan provocats per les interrelacions socials i per l’experiència que puguem tenir i a més, poden perdurar en el temps. Els sentiments, apareixen a partir dels dos o tres anys de vida i estan condicionats per l’aprenentatge i la socialització de les persones, per tant, no són universals. No tothom processa de la mateixa manera les emocions que sent, tot depèn del que hagi viscut i après en la vida.

Per fer-ne un resum, aquí teniu la roda de les emocions de Plutchik. En aquesta roda en forma de flor estan representades les vuit emocions bàsiques, situades una al costat de l’altra segons afinitat i tenint a l’altre costat l’emoció contrària. Si ens situem des del centre cap a l’exterior del cercle, hi veurem la intensitat d’aquestes emocions bàsiques, de més intenses dins dels pètals de la flor a menys intenses a l’exterior d’aquesta. Però normalment no sentim tan sols alegria o tristesa, les emocions en processar-les ens fan sentir un munt de sentiments. Els podeu trobar en els requadres que hi ha entre els pètals, Plutchik els anomenarà emocions combinades. Les primàries estan més a prop del centre de la flor i sumen els pètals que estan just al costat, com per exemple alegria més confiança esdevindria amor, o sorpresa més tristesa seria decepció. Les secundàries i les terciàries s’allunyen del centre en aquests quadres, i prenen com a referència emocions situades en segon i tercer lloc a partir de l’emoció de referència. Per exemple, por més tristesa seria desesperació o confiança amb sorpresa esdevindria curiositat. He posat fora de la flor les perilloses combinacions que pot provocar l’anticipació. Pensar en un futur amb por que és el que ens pot provocar ansietat i anticipar tenint una manca de confiança ens condueix al fatalisme o el que també en diem pessimisme. En els requadres, les diferents combinacions, estan marcades pels gradients de color de les corresponents emocions primàries per a que es puguin entendre millor. Segurament trobareu sentiments que no estan en aquest requadre i si cerqueu per internet, podreu trobar d’altres cercles emocionals amb d’altres sentiments o emocions. Jo aquí m’he basat en el cercle de les emocions de Plutchik i ell només va posar en el seu cercle les emocions primàries i les primeres emocions combinades, descrivint les segones i terceres combinacions. Si sentiu curiositat, només heu de cercar per ampliar el vostre coneixement emocional.

Quan vaig fer el curs d’intel·ligència emocional, un exercici que em va anar molt bé per analitzar-me, va ser que escrivís un llistat de totes les emocions que sentia durant el dia. En el llistat hi havia diverses columnes per poder veure i reflexionar què m’havia mogut (quines emocions havia sentit i per què). Aquestes serien les diferents columnes del llistat: emoció, situació, emoció primària, emoció secundària, pensament, acció i reflexió. Aquest exercici seria una mica com el conte «El monstre de colors» que va posant en pots de diferents colors les diferents emocions que sent per sortir de l’embolic on s’ha posat. Un exercici per tal d’adquirir intel·ligència emocional.

Intel·ligència emocional

La intel·ligència emocional seria la capacitat d’entendre les emocions que sentim. Seguidament haurem de saber controlar aquestes emocions. També seria saber motivar-nos per a ser persistents i saber esperar allò que volem aconseguir. Saber-ho controlar, però tenint en compte a la resta de persones que ens envolten i, per tant, tenint empatia amb aquestes. D’aquesta manera, finalment, podrem saber administrar les relacions que tenim amb la resta de la gent.

Goleman al 1995 definiria intel·ligència emocional com la capacitat de saber reconèixer els sentiments propis i els dels altres. Mayer i Salovery, dos anys després, ho definirien com l’habilitat de percebre, accedir, generar, comprendre, conèixer i regular les emocions provocant un creixement emocional i intel·lectual. En definitiva, les emocions s’originen en el nostre cervell límbic, el més primari, instintiu i immediat, que ens fa reaccionar de forma animal, cridant, fent cops, insultant,… si no el sabem controlar. És qüestió d’entrenar les nostres neurones per que processin de la manera més ràpida possible el que passa pel cervell límbic i enviïn la informació al nostre cervell racional. És qüestió d’aprendre a gestionar les pròpies emocions.

D’aquesta manera, hem de prestar especial atenció a la ira, l’ansietat i el fatalisme o depressió. Aquestes emocions poden afectar la nostra salut i el millor que podem fer, per apartar-les de la nostra ment, és cercar distraccions com fer exercici o ajudar als demès. En canvi, hauríem de promoure l’optimisme i l’esperança per tal de, dia a dia, poder seguir endavant.

Però com millorar la nostra intel·ligència emocional? Per començar haurem d’estar disposades a millorar la pròpia intel·ligència emocional. Hauríem d’intentar trobar el costat positiu del que ens passa i a no torturar-nos amb pensaments negatius. Si ens cal, hem de ser capaces de cercar ajuda, tranquil·litat o refugi per calmar-nos. Practicar l’empatia, sense que els pensaments negatius de qui ens envolta ens afectin. També haurem de saber escoltar el nostre cos per descobrir-hi els sentiments que el mouen. No hauríem de prendre’ns les coses tant a pit. I sobretot, com que tothom és diferent, haurem d’aprendre a resoldre els conflictes de forma positiva, dialogant i exposant i escoltant tots els punts de vista.

Per tal d’aconseguir allò que volem sense que les emocions ens traeixin, haurem de ser capaces d’identificar els patrons emocionals que ens mouen per tal d’adquirir la capacitat d’autoliderar-nos. Això ens permetrà influir en el nostre estat d’ànim i també influir en les persones que ens envolten. Per fer-ho és recomanable pensar abans d’actuar o de dir quelcom que, dit sense pensar, podria ferir sensibilitats. Això requereix esforçar-se a controlar els propis pensaments, però sense perdre la pròpia autenticitat, vull dir, ser coherent amb els propis valors, dient el que es vol dir. Això ens exposarà davant la resta de persones, per això hem de saber acceptar les crítiques, prenent-les com una oportunitat per a aprendre i millorar. La capacitat d’autolideratge consisteix en saber controlar el que pensem, sentim o fem per a aconseguir els nostres objectius. Requereix responsabilitzar-se en fer els canvis que ens calguin, ja que si una canvia, fa que qui l’envolta també canvii. Ens cal, en definitiva, per aconseguir l’autolideratge persistir, insistir i resistir les traves que trobem, ja siguin pròpies o externes, i d’aquesta manera fer realitat els nostres objectius.

Aconseguir l’autolideratge implica tenir autoconeixement del que pensem i de les emocions que ens motiven. D’aquesta manera sabrem com ens afecta el que ens passa pel cap i què ho causa, comprenent quins són els nostres recursos i les nostres limitacions. Així serem conscients dels nostres punts forts i punts dèbils. També implica percebre’ns, valorar-nos i avaluar-nos, el que se’n diu tenir autoestima, acceptant-nos i tenint-nos cura i respecte per tal de potenciar-nos a nosaltres mateixes. També hem de ser capaces de regular les pròpies emocions, conductes i recursos per tal d’assolir una bona autogestió personal. Això implica analitzar i controlar les nostres accions. Finalment haurem de saber automotivar-nos, poder controlar el propi estat d’ànim per poder perseverar i assolir el que vulguem. L’automotivació no és possible sense iniciativa, voluntat, compromís, optimisme i orientació cap a un objectiu. Així doncs, sense autoconeixement, autoestima, autogestió i automotivació, mai serrem capaces de liderar-nos a nosaltres mateixes i encara menys a la resta de persones que ens envolten.

En definitiva, les competències emocionals bàsiques, quan ja has adquirit la suficient intel·ligència emocional, serien les següents: Saber expressar apropiadament l’estat emocional i per tant comprendre i tenir en compte les emocions pròpies i la de la resta de persones que ens envolten. Regular les emocions i els sentiments que ens passen pel cap. D’entrada tenim una sensació física o psicològica que, en base a la nostra experiència, ens provoca una emoció. Per tant, hem de tenir la responsabilitat de regular aquestes emocions per tal que ens afectin només en el que ens calgui. Per a poder gestionar la intensitat de les emocions, hem d’adquirir habilitats i estratègies d’autoregulació. Finalment hem de ser competents a l’hora d’auto-generar emocions positives. Ser feliç consisteix en connectar, deixar-se portar i jugar a la vida, sense preocupar-se, estant pressent en el aquí i en l’ara, reduint distraccions, connectant amb els altres i, sobretot, prioritzant passar-ho bé.

La intel·ligència emocional ens ajudarà a nivell intrapersonal a conèixer-nos a nosaltres mateixes i a connectar amb els propis desitjos i aspiracions per a orientar-ne la nostra conducta. Mantenir una consciència oberta i practicar la meditació ens ajudaran a tenir un bon coneixement intrapersonal. També a nivell interpersonal, la intel·ligència emocional ens ajudarà a tenir més empatia, a poder fer comentaris útils a qui ens acompanyi, a perdonar i oblidar, i finalment a adquirir més fiabilitat i confiança per tal d’acomplir els compromisos amb les persones que ens envolten.

Maneres de gestionar bé les nostres emocions (ecologia emocional)

Per tal de créixer personalment, millorar les nostres relacions i construir un món més harmoniós i solidari, haurem de saber gestionar bé les pròpies emocions. Per a aconseguir-ho, haurem d’intentar primer de tot sentir les pròpies emocions, sense reprimir-les, negar-les o ignorar-les. Després haurem de ser capaces d’adonar-nos del que sentim, posant nom al que ens passa pel cap. Seguidament, un cop sabem què estem sentim, haurem d’esbrinar què ens està volent dir. El que estem sentint, què ens diu de nosaltres mateixes i de les nostres relacions amb els demès?. Això ens aportarà informació sobre la situació que estem passant i ens permetrà prendre decisions, que haurien d’estar encaminades a ser felices. Finalment hauríem de passar a l’acció, la informació de les emocions que sentim ens fan tenir un coneixement que ens permet millorar-nos de forma creativa i constructiva. Aquest vídeo ens mostra com podem passar d’un desert emocional, a poder escollir les emocions amb les que ens volem quedar.

Aquí us deixo uns quants conceptes sobre ecologia emocional que us ajudaran a poder millorar la vostra salut emocional. D’entrada hauríem d’evitar la contaminació emocional, el que són retrets, mal humor, queixes, rumors, negativitat, ressentiments i intentar nodrir-nos de vitamines emocionals, com són agraïments, somriures, reforços positius, petons, abraçades, etc. Parlar en positiu o recordar moments i situacions agradables, el que se’n diu tenir converses emocionals ens ajudaran a mantenir un estat d’ànim positiu, això és possible si estem envoltades de reserves naturals emocionals, o el que seria rodejar-se de persones que ens cuidin. D’aquesta manera farem neteja emocional allunyant-nos de les relacions tòxiques que no ens ajuden a estar bé. Això ens ajudarà a poder fer reciclatge emocional, positivitzant les emocions negatives que puguem tenir i a no caure en un desert emocional on no sabem fer front al que ens passa o el que seria pitjor, caure en un forat d’ozó psicoafectiu, situació en la que estem tan sensibles que tot ens fa mal, no tenim autoestima i no som capaces de defensar-nos emocionalment. En definitiva, pensar en positiu i poder-nos compartir amb amistats de confiança, per tal de positivitzar o no fer massa cas de les emocions negatives que ens passin pel cap ens ajudaran a estar bé emocionalment.

De les emocions o del que ens pot afectar emocionalment, se n’ha parlat durant tota la història de la humanitat. D’aquí se’n desprenen un seguit de lleis que conformen els principis de gestió ecològica emocional:

  1. Llei de l’autonomia: «Ajuda’t a tu mateixa i els demès t’ajudaran» F. Nietzsche.
  2. Llei de prevenció de dependències: «No facis per a les altres persones allò que poden fer per si mateixes». B.Gita.
  3. Llei del boomerang o de la correspondència: «Tot el que fas a les altres persones també t’ho fas a tu mateix» E.Fromm
  4. Llei del reconeixement de la individualitat i la diferència: «No facis a les altres persones el que vols per a tu. Elles poden tenir gustos diferents». B. Shaw.
  5. Llei de moralitat natural: «No facis als altres el que no vols per a tu» Confucci.
  6. Llei de l’auto-aplicació prèvia: «Una persona no podrà fer o donar als altres allò que no és capaç de fer-se o donar-se a una mateixa»
  7. Llei de neteja relacional: Fer neteja de les relacions fictícies, insanes i que no ens deixen crèixer com a persones.

En aquest blog de la psicòloga Elsa María Pérez, les podeu trobar més detallades i ampliades.

D’aquests postulats, se’n pot deduïr l’actitud davant la vida per tal de tenir una bona gestió emocional. Això es resumeix en el que s’anomena paradigma CAPA que consisteix en tenir i mantenir les següents actituds:

  • Creativitat cercant recursos i solucions davant les dificultats. Ser flexible i capaç de canviar mantenint una actitud oberta i fomentant la curiositat.
  • Amor. Partint d’aquest sentiment com a força constructiva en les nostres relacions.
  • Pacifisme. Vivint sense agredir, fent us de l’assertivitat i intentant mantenir un equilibri pacífic que no ens faci trasbalsar.
  • Autonomia. Convivint amb la resta de la gent sense ofegar als demès ni deixar-se oprimir.

Si voleu treballar a l’aula, o a casa, les emocions, aquí hi ha un recull d’activitats lectives sobre ecologia emocional

Finalment, hem de mantenir una bona salut emocional

«Fomentant l’auto-indagació. S’ha d’evitar la justificació i deixar de pensar que la causa dels nostres problemes està a fora. No hem de caure en la trampa de la culpabilitat».

Les emocions bàsiques són viscerals, són impulsos biològics que ens condueixen a realitzar determinades accions. Amb les emocions interpretem el que ens envolta i ens ajuden a adaptar-nos. Com diria Ortega i Gasset «jo sóc jo i les meves circumstàncies». Unes circumstàncies que fan que mostrem les nostres energies i capacitats. Unes circumstàncies que podem viure des del victimisme o des de l’educació emocional. Reflexionant sobre el que ens passa, tenint present que qui provoca el nostre estat emocional som nosaltres mateixes, ningú en té la culpa i per tant, ens hem de saber perdonar per canviar el nostre estat d’ànim. Tota experiència, tant positiva com negativa, ens fa créixer, ens mou canviant les nostres creences i valors. Com en una espiral creixent, les experiències viscudes i sentides i els nostres valors canvien les nostres creences, fent que veiem la realitat d’una altra manera i per tant, experimentem i valorem les coses de forma diferent. Si una persona es compromet amb ella mateixa a canviar, tot el que estarà al seu voltant també canviarà.

El cos parla el que la ment calla. Si reprimim les emocions les somatitzarem. Tenir bona salut emocional implica sentir-se bé, comprendre i estar d’acord amb les emocions que ens mouen. D’aquesta manera una podrà desenvolupar les seves capacitats i afrontar l’estrès del dia a dia sense enfonsar-se. Així mateix, algú amb una bona salut emocional mantindrà unes relacions satisfactòries i podrà treballar de manera eficient. D’aquesta manera, algú amb bona salut emocional es mostra coherent amb el que sent, viu com vol viure, sense jutjar ni parlar dels demès, comprenent als demès doncs a una mateixa, ja s’ha comprès. Sabent que una és la mestressa de la seva pròpia vida, que el que ens altera no està en la resta de les persones, sinó en una mateixa doncs, qui ens rodeja ens complementa, afectant-nos sense cap culpa.

No existeix la separació entre conscient i inconscient, entre positiu i negatiu. Simplement no ens hem d’obligar a fer el que no volem fer, rendint-nos a la vida, fluint.

D’acord amb la IE, però i la resta?

Ens podem conèixer molt bé. Podem aprendre a racionalitzar les nostres emocions i a controlar-les. Però, sovint se’m segresta l’amígdala, m’omplo de ràbia i ansietat perquè el que està fora de mi no ho puc controlar. No puc controlar qui em contracta precàriament, no puc controlar l’amo del meu pis que m’apuja el lloguer, no puc controlar el preu del menjar al supermercat, no puc controlar les guerres, no puc controlar el desequilibri ecològic que ens està portant a l’escalfament global. Res d’això, i molt més, està fora del meu control i també m’afecta. Be, ens afecta a la majoria. Però sembla que hi ha gent a qui ni li importi que tot se’n vagi a norris o que la majoria de la població no tinguem la possibilitat de poder viure amb una mica de tranquil·litat.

Com diu en Francisco Rábano en aquest Reel, no s’ataquen les causes polítiques que ens causen ansietat (el desequilibri a tots nivells provocat per la societat capitalista), sinó que se’ns ofereixen solucions individuals per amainar la nostra ràbia i desesperança.

Si teniu Instagram, el podeu mirar aquí. Però sinó, us ho tradueixo:

Contra la precarietat: antidepressius, mindfulness i estoïcisme com a receptes.
Però les receptes polítiques de treball estable, sou digne i la possibilitat d’un projecte de vida futur – que són les que tracten l’origen i no el símptoma- aquestes no les estan receptant.
Mentrestant se’ns acostuma a aquests falsos consols, se’ns convenç que la responsabilitat només recau en cada una de nosaltres. Culpables de la nostra pròpia precarietat. Però això és simple i planament mentida.