Segons Gardner, podem desenvolupar vuit intel·ligències diferents: la lingüística, la musical, la lògica-matemàtica, l’espacial, la cinètica-corporal, la intrapersonal, la interpersonal i la naturalista. Però Goleman, hi va afegir una novena intel·ligència, la intel·ligència emocional. La capacitat de reconèixer sentiments propis i dels altres per motivar-nos i gestionar les relacions que tenim. Això implica tenir consciència d’una mateixa, saber-nos gestionar i controlar les pròpies emocions, alhora que augmentem la nostra empatia. D’aquesta manera, aprenem a mantenir d’una forma correcta les relacions amb qui ens envolta.
Una emoció és un missatge que ens porta a actuar d’una o altra forma. Ser intel·ligent emocionalment és saber escoltar aquestes emocions per gestionar-les i seguir endavant. L’aprenentatge social i emocional ens ha de permetre adquirir les habilitats bàsiques per gaudir de la vida. Així, les emocions pertorbadores són un obstacle que ens impedeixen fluir i viure tranquil·lament. Goleman ho exemplifica amb el mètode SEL d’aprenentatge social i emocional. Aquest mètode consisteix en un semàfor que es posa en verd quan més calmades estem. Si el semàfor està en vermell i la intranquil·litat regna, és qüestió de parar, calmar-se, pensar abans d’actuar. Si està en groc, pensar què es pot fer i quines conseqüències tindrà allò que puguis fer. En canvi, si el semàfor està en verd, tindràs la possibilitat d’escollir i intentar el que et dictin les emocions gairebé sense pensar. Segons Goleman, persuadir, saber autogestionar-se i empatitzar són habilitats bàsiques per triomfar a la vida. En definitiva, saber seguir endavant malgrat les emocions negatives que et provoca la vida.
La felicitat és la capacitat de controlar les emocions negatives. Emocions com la frustració ens haurien de servir per a aprendre a seguir endavant. Però per a arribar a que la frustració, la tristesa, la por, la melancolia o fins i tot la ràbia no ens paralitzin, cal concentració i control cognitiu. Concentració per prestar atenció al que ens està passant i així gaudir del fluir de les emocions, sense que ens afectin.
L’atenció és la base de l’aprenentatge, el mindfulness entrena aquesta atenció i la meditació enforteix aquesta capacitat de concentració afavorint d’aquesta manera que prestem més atenció a allò que ens passa. Malgrat això, si el que ens envolta no gaudeix d’una bona salut emocional, acabarà afectant el nostre estat d’ànim. Per solucionar aquest factor, Goleman ens suggereix que practiquem també la compassió. Que vulguem que la resta de gent que ens envolta, també tingui una vida segura i plena, practicant l’empatia cognitiva i emocional i mostrant una preocupació empàtica vers qui ens envolta. El consol a, i de, la gent que tenim al nostre voltant, ens ajudarà a consolar-nos a nosaltres mateixes i a cercar conjuntament millores per a les nostres vides. Quid pro cuo, que diuen.
Si voleu veure el que dic, en aquest vídeo teniu a Daniel Goleman explicant-ho.