Un dia de casal d'estiu, abans de dinar un nen de 4 anys que m'havia fet enrabiar a l'haver-me dit una mentida, em va demanar un conte de superherois. Així que, imaginació ajudam, vaig poder inventar-me aquest petit conte basat en "Pere i el llop":
En Ferran i els super-herois
Un bon dia, estaven la Super Dona, l’Home Aranya i el Super Ratpenat esperant al seu refugi que sonés l’alarma que els posaria en acció contra el crim i allò que fes mal al planeta. El cert, és que estaven ben avorrits, feia dies que no passava res des que van atrapar la última persona que havia fet una malifeta.
Passaven les hores i cada cop s’avorrien més. Quan de sobte… “Ni-no, ni-no, ni-no,
ueeeeeeeeeeeeeoooooo!” l’alarma havia començat a sonar.
“Què passa?” va preguntar la Super Dona. “Sembla un nen que crida, el detecto amb el meu super sentit aràcnid” va respondre l’Home Aranya. “El detector d’emergències diu que al c/Sors 24 hi ha algú que crida” va dir en Super Ratpenat. “Anem-hi!” van cridar totes alhora.
La primera en arribar al punt que havia determinat l’alarma va ser la Super Dona
que, volant en línia recta hi arribà en mig minut. L’Home Aranya trigà mig minut més, enfilant-se i llançant i recollint les seves teranyines mentre saltava d’edifici en edifici fins al mateix punt. En Super Ratpenat, com era de dia, decidí agafar el el rat-cotxe i arribà l’últim al lloc on hi havia l’emergència. Però quina va ser la sorpresa dels tres quan veieren que allà no hi havia res, sols un nen petit.
“Què t’has fet mal?” Preguntà l’Home Aranya.
“No, estic bé” respongué amb desànim el nen.
“Com et dius? Has vist algú que hagi fet alguna malifeta?” li preguntà la Super Dona.
“Què has vist algun lladregot, vailet?” digué en Super Ratpenat
“Em dic Ferran i no he vist ningú que fes res” respongué el nen.
“Oh, però al nostre cau l’alarma ens ha indicat que aquí hi havia un malfactor” digué en Super Ratpenat.
“Doncs jo n
o n’he vist cap, he estat aquí assegut des de fa molta estona” va respondre en Ferran.
Així que l’home Aranya una mica molest, perquè havia malgastat teranyines, digué: “Doncs res, ens en tornarem si no ha passat res. Si veus quelcom estrany avisa’ns”
Els nostres superherois van tornar al seu refugi estranyats. Era la primera vegada que l’alarma s’equivocava, així que la van revisar fins que va ser l’hora d’anar a dormir.
Al dia següent, els nostres tres superherois tornaven a estar alerta en el seu amagatall per si algú els necessitava. Tornaven a estar avorrits, doncs l’alarma no sonava. Però, passades unes hores ensopides a l’amagatall, l’alarma tornà a sonar “Ni-no, ni-no, ni-no, ueeeeeeeeeeeeeoooooo!”.
“Correm, correm, algú ens necessita” digué la super dona.
” Ospa, torna a ser al carrer Sors, crec que vindré amb tu Super Dona, que ahir amb el cotxe gairebé no hi arribo.” digué l’Home Ratpenat.
“Vinga som-hi” cridà l’Home Aranya.
L’home Ratpenat s’agafà amb fermesa a l’esquena de la Super Dona i sortiren els dos volant. L’Home Aranya els seguia enfilant-se pels edificis amb la seva Super Teranyina. Arribaren els 3 al mateix moment, al lloc on s’havia emès l’alarma, que era el mateix lloc que el dia anterior. I com el dia abans, el nostre equip de Superherois van trobar al mateix noi assegut i tranquil. Semblava que tampoc hi havia passat res.
“Ostres Ferran, tornes a estar al lloc on l’alarma ens indica que hi ha passat alguna cosa dolenta, que has vist res estrany avui?” Preguntà l’Home Aranya.
“No, com ahir, jo estic aquí tranquil.” Respongué en Ferran.
“Haurem de tornar a revisar millor l’alarma, no pot ser que cada dia ens marqui una emergència falsa” Respongué la Super Dona.
“De veres que no ha passat res aquí Ferran?” Preguntà en Super Ratpenat.
“No, no, jo no he vist res, ni ahir, ni avui.”
“Això de sortir per a res, no m’agrada gens, marxem” espetà l’Home Aranya.
I tots 3 marxaren al seu amagatall secret. Un cop arribaren començaren a cercar l’error de l’alarma. Primer miraren si en el programa informàtic de l’alarma hi havia algun error, no en veieren cap. Després, decidiren desmuntar peça a peça l’alarma per si hi havia algun cargol mal collat o algun mecanisme espatllat, semblava que tot estava correcte. Quan aconseguiren tornar a muntar la màquina, ja era l’hora d’anar a dormir.
“Bé, sembla que no li passa res a l’alarma” digué la Super Dona.
“Ja hem perdut dos dies, revisant l’alarma, espero que demà funcioni perfectament, no m’agrada treballar de mecànic, vull tirar teranyines contra malfactors!” Digué molest l’Home Aranya.
“Va, no t’enfadis tant, qui sap, potser demà sí que hem de sortir per una emergència real. Ara a descansar, que ja toca”. Digué l’Home Rat Penat.
Els tres es desitjaren una bona nit i molts bons somnis i s’anaren a dormir.
Al dia següent, de bon matí, els nostres superherois ja estaven preparats per si tornava a sonar l’alarma al seu amagatall.
I sí, just quan havien acabat d’esmorzar… “Ni-no, ni-no, ni-no, ueeeeeeeeeeeeeoooooo,” l’alarma tornava a sonar.
“Què, on hi ha una emergència?” Preguntà l’Home Ratpenat.
“Guaita, al mateix lloc que ahir i abans d’ahir” Digué la Super Dona.
“No pot ser, deu ser un altre error. Hi anirem i tornarem a veure en Ferran assegut sense que hi hagi passat res.” Pensà en veu alta l’Home Ratpenat.
“Sabeu què, que no hi anirem. No me la crec aquesta alarma!” espetà l’Home Aranya.
“Tens raó, qui s’apunta a una partida de cartes?” Proposà la Super Dona i tots tres, anul·laren aquella alarma i es posaren a jugar.
Una hora més tard, l’alarma tornava a sonar i indicava el mateix lloc que les alarmes que havien sonat durant aquells tres dies.
“Vols dir que no hi hauríem d’anar?” Digué l’home Ratpenat que tenia un mal joc a les mans.
“No crec que hi passi res allà, sempre hi ha en Ferran i no hi passa res, no hi anem que estic a punt de guanyar-vos” Respongué l’Home Aranya, mentre llençava una teranyina per a emmudir l’alarma.
“Però si hi passés alguna cosa… alguna cosa hauríem de fer!” Digué la Super Dona.
“Esperem-nos a que torni a sonar” Respongué l’Home Aranya, mentre tirava la carta que el feia guanyar la partida.
“Clar, tu mentre vagis guanyant… Va, una altra partida viam si aquest cop guanyo jo” digué l’Home Ratpenat mentre tornava a barallar i repartir les cartes.
“Però si torna a sonar l’alarma, hi anem. ” afirmà la Super Dona mentre agafava les cartes que li havien repartit.
Efectivament, al cap d’uns minuts, l’alarma tornava a sonar i indicava el mateix lloc que els dies anteriors, allà on sempre trobaven en Ferran assegut sense que hi hagués passat res.
“Ospa, m’he quedat sense teranyines! La última l’he gastat apagant l’alarma!” Exclamà l’home aranya.
“Va, ja us porto als dos volant, que sinó no hi arribarem mai” respongué la Super Dona i agafant la ma dels seus companys se’ls endugué al C/Sors, allà on havien fet sonar l’alarma falsament durant 3 dies.
Evidentment es trobaren en Ferran, però no estava assegut sinó que estava estès a terra, semblava que l’havien estomacat de valent.
“Ferran, què t’ha passat? T’han pegat?”
“Sí, uns nens de la classe m’han pegat i han marxat per allà” Digué en Ferran, mentre assenyalava cap al final del carrer. De seguida, la Super Dona anà volant cap on indicà en Ferran i tornà amb dos marrecs que ploraven.
“Heu estat vosaltres els que heu pegat en Ferran?” Preguntà inquisitorialment l’Home Ratpenat.
“Si hem estat nosaltres, però és que en Ferran fa dos dies que ens va insultar i ahir ens va pegar” Van explicar els nens, mig plorosos.
En sentir-ho, en Ferran es posà vermell com un tomàquet. “No es cert, jo no us he fet cap mal i m’heu agredit!”
Un dels nens s’aixecà la camisa i mostrà un blau que tenia al costat de la panxa “Ho veieu, està dient mentides! Ahir em va pegar tan fort que m’ha sortit aquest morat aquí al costat”
“Ahhh, ves per on perquè va sonar l’alarma ahir” Va dir l’Home Aranya.
“I dieu que abans d’ahir us va estar insultant?” Va preguntar la Super Dona als dos nois.
“Sí, abans d’ahir estàvem jugant i com que no volíem jugar amb en Ferran ens va insultar amb unes paraules que ara no goso dir.” Va dir l’altre nen.
“Ara, ja sabem perquè va sonar l’alarma abans d’ahir” va remugar l’Home Ratpenat i dirigint-se a en Ferran li digué: “Ferran ens has mentit i això és dels pitjors crims que es poden cometre!”
La Super Dona continuà el que deia l’Home Ratpenat “Abans d’ahir i ahir ens va sonar l’alarma i t’hauríem d’haver agafat a tu com a malfactor, però ens pensarem que havia estat una falsa alarma”.
“I clar, avui, no hem volgut venir fins que l’alarma ha sonat tres vegades. Ens pensàvem que era una altra emergència falsa” Va comentar l’Home Ratpenat.
La Super Dona continuà “Però és que no pot ser, no es poden dir mentides, que després passa que no fem cas a l’alarma i no venim. El que hauríeu de fer és fer les paus i no tornar-vos a barallar mai més.”
“Però és que mai em deixen jugar.” Digué en Ferran.
“És que sempre vols manar i sempre dius mentides, per això no volem jugar amb tu” Digué un dels nens.
“A més, quan t’enfades pegues a la gent i això no pot ser” Digué l’altre amic.
“I avui heu estat vosaltres els que m’heu pegat” Contestà en Ferran.
“Bé, sembla que amb aquesta pallissa d’avui, ja esteu en paus” Comentà l’home ratpenat mentre treia uns mocadors per curar en Ferran. “Si prometeu que us comportareu bé i que en comptes de fer servir els punys i els peus solucionareu els vostres problemes parlant, nosaltres farem veure que ha estat una altra falsa alarma i tornarem al nostre amagatall.”
“Això, feu les paus!, és molt millor tenir amics que enemics i els problemes es solucionen parlant, no pegant” Digué la Super Dona.
“D’acord, farem les paus i no tornarem a barallar-nos” Digueren els tres infants.
“Això sí Ferran, com tornis a dir una mentida, no et farem cas i si realment estàs en perill, com avui, no et podrem venir a ajudar, ja que ens pensarem que tot el que dius és mentida. Ens promets que no mentiràs mai més Ferran?”
“Si ho prometo, mai més cap mentida”, respongué en Ferran.
“D’acord doncs, si tots tres sou amics a partir d’ara, marxem. Però no hi torneu!” Digué l’Home Ratpenat que ja havia assecat la petita ferida que tenia en Ferran.
Els superherois s’agafaren fort i gràcies a la Super Dona sortiren volant d’aquell lloc. Sabien que en Ferran no diria més cap mentida, però a l’Home Aranya se li acudí comentar “I perquè no instal·lem un detector de mentides a l’alarma?” Era una meravellosa idea, que en quan arribessin a l’amagatall, posarien en pràctica. Mai més sortirien en emergències provocades per mentides.