Però fisiològicament, com i on es produeixen les emocions? O per què les emocions, si no estan ben gestionades, ens fan emmalaltir?

Podríem dir que les emocions es produeixen al cervell, dins el que en diem lòbul i sistema límbic. Aquest conjunt d’òrgans al cervell, s’encarrega de l’expressió d’emocions i sentiments, la memòria, les respostes homeostàtiques que fan que el cos s’equilibri per sobreviure i funcionar, la conducta sexual i la motivació. Un estímul emocional és rebut pel nostre tàlem, encarregat de la percepció que envia informació a les amígdales i a l’hipotàlem provocant una resposta corporal, l’emoció instintiva, immediata i universal (tota la humanitat reaccionem igual a les emocions bàsiques). Però a l’hora, aquesta informació rebuda pel tàlem i l’amígdala, passa per la crosta sensorial i es compara amb la nostra experiència en el nucli central del nostre cervell conformant els nostres sentiments, que ja estan raonats en base als nostres records i experiències. Potser aquest curt vídeo us explica el sistema límbic millor que jo. https://www.youtube.com/watch?v=ePbGFKW7sT0

Però què vull dir amb aquest paràgraf d’anatomia del nostre cervell? Doncs, que les emocions també afecten el nostre cos. Les preocupacions, ja siguin reals o imaginàries, posen el nostre cervell i el nostre cos en estat d’alerta, generant hormones de cortisol. Aquestes hormones actuen sobre els aliments que ingerim afectant el pàncrees, la pell, els ronyons, el fetge, els músculs, els ossos, el nostre sistema immunològic i, fins i tot, les nostres venes, l’hipocamp i el nostre sistema reproductiu. Aquestes hormones han d’estar equilibrades en el nostre cos, doncs tant si ens en falten com si en produim en excés, ens són perjudicials. L’estrès mantingut actua sobre la microbiota del nostre intestí, a qui molts anomenen segon cervell, provocant inflamació, gasos insomni i tristesa. O no us ha fet mai mal la panxa quan heu estat molt nervioses? A mi personalment, els nervis em fan sortir urticàries a la pell. Per això, tot està interrelacionat, mens sana in corpore sano, que deien els romans d’abans de la nostra era.

La zona prefrontal del nostre cervell s’encarrega de la nostra voluntat i del control dels nostres impulsos. Aquesta zona, com si d’un múscul es tractés, s’ha d’exercitar i es forma segons allò al que estem prestant atenció. Millor dit, s’esculpeix i s’exercita mentre ens avorrim, posant a lloc els estímuls que hem rebut. Així que el que s’ha de fer per poder-nos controlar millor és no fer, ni pensar en res, sobretot si allò en el que el nostre cap està immers és negatiu.

Nosaltres interpretem la realitat que ens envolta mitjançant el nostre sistema de creences i les nostres expectatives. Sabem què ens envolta gràcies al que hem après i al que esperem que ens passi. Però també, el nostre estat d’ànim determina com veiem aquesta realitat, si pensem en positiu aquesta realitat ens generarà emocions positives, però si pensem en negatiu, les emocions generades seran negatives. Fins i tot, si pensem sempre en negatiu, ens pot passar el que se’n diu segrest de l’amígdala. En aquest cas, un estímul que ens genera un record negatiu, ens estimula negativament i acabem per entrar en bucle i no sortir d’aquest cercle viciós.

Però què hauríem de fer per viure bé i ésser felices? A banda d’acabar amb el capitalisme i aconseguir una societat més igualitària que no acabi amb el planeta, ni amb la societat que el pobla, doncs aquest sistema és malaltís de mena. A banda d’això, segons Marian Rojas-Estapé, psiquiatra i escriptora, hem de donar Ikigai, donar sentit, a la nostra vida, estant segures que les nostres necessitats estan i estaràn cobertes. Sense jutjar ni jutjar-se, empatitzant i estimant a nosaltres i al que ens envolta, incloent en aquest amor els nostres ideals i els nostres records. Menjar bé, dormir bé ja que és el temps que el nostre cos empra per reparar-se i tenir vies d’escapament. També fer exercici, escoltar-se i distreure’s quan el nostre cervell es posa en alerta i per desconnectar una mica encara que estiguem relaxades. Per viure bé, una s’ha d’enfocar en coses positives, frenant els múltiples estímuls que la vida ens dona, fixant-nos sols en una sola cosa. Filtrant el que està bé i el que no ho està, donant importància al que realment té importància: l’aquí i l’ara.

D’aquesta manera, fer esport a la natura, saber com somatitzem les emocions, saber connectar amb una mateixa practicant l’atenció plena (mindfulness), respirar profundament i de forma conscient amb pensaments positius, acceptar-nos i acceptar que tot no es pot controlar i abandonar allò que ens fa mal, ens ajudarà a vire de forma relaxada i plena. El sentit de la vida el trobarem segons aquesta psiquiatra, si traiem la nostra millor versió. Això vol dir, que si sumem els coneixements que tenim al nostre projecte de vida posant-hi voluntat i posant el cor en allò que fas, podrem trobar sentit a aquesta vida i mostrar-nos de la millor manera possible.

Al meu parer però, malgrat ens esforcem i ens mostrem de la millor manera possible, les circumstàncies ens empenyen a perdre. Però no per això hem de deixar de perseverar per aconseguir un món millor i més amigable. Un estudi va demostrar que la felicitat no era de qui més tenia, sinó d’aquelles persones que millors relacions tenien. No importava la classe ni la raça que una persona tingués, sinó les relacions d’amistat sinceres i reals que mantenia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

deneme bonusu veren siteler - canlı bahis siteleri - casino siteleri casino siteleri deneme bonusu veren siteler canlı casino siteleri