Ficció teatralitzada del possible inici del 15M. Obra de teatre, amb inclusió del llenguatge dins les xarxes socials, que va rebre el Premi Emili Mira de la facultat de Mundet l'any 2012. En aquesta, el que els personatges parlen per les xarxes socials i els enllaços que hi visualitzen s'haurien de veure en dues pantalles per sobre de l'actuació. Us animo a fer clic als enllaços encara que ara, després de 10 anys, alguns no funcionin, com la plataforma n-1.cc que va ser una eina que van utilitzar moltes assemblees d'arreu de la península. Si alguna s'atreveix a posar-ho en escena que m'ho faci saber.
(Casa la Sònia i en Xevi: 2 ordinadors i dues pantalles grosses sobre els personatges amb la projecció del que fan amb els ordinadors.)
Sònia: Un dia, un reporter anomenat Kenneth Adelman,va fotografiar des de l’aire la costa de Califòrnia per mostrar l’agressió que aquesta patia. En una de les fotos, sortia l’habitatge de Barbara Streisand. L’artista, va demandar al fotògraf i al domini web per 50.000 dòlars, però va provocar que milers de persones volguessin veure la casa de l’actriu i cantant, a primera línia de mar. M’has sentit Xevi?
Xevi: Un moment que poso unes bledes al meu hort virtual.
Sònia: A què jugues?
Xevi: A un joc on m’han convidat. En un moment t’hi convido, ja veuràs.
Sònia: No, no fa falta. Et parlava d’aquest, al que el van demandar per la foto que havia fet i que la gent la va difondre arreu.
Xevi: No, no ho havia sentit mai. I aquí unes escaroles.
Sònia: És igual, deixe’m-ho, no se com pots estar-te hores jugant a aquests jocs del Facebook
@SofiaEspill: Hi ha gent que troba més interessants les granges virtuals que les de les cooperatives de consum. #odioFarmVille
Sònia: A qui li tocava fer el sopar.
Xevi: Crec que a tu.
Sònia: Bé, serà qüestió de tornar a Màtrix.
@SofiaEspill: Piulades, off.
Xevi: Què faràs per sopar?
Sònia: Bledes amb patates. No ho tornis a anunciar al Facebook que, el dia que vàrem fer mongetes, tothom se me’n reia preguntant-me si havia fet molts pets per la nit.
Xevi: És que realment els vas fer.
Sònia: Però no calia fer-ho públic, viam què en treu la gent de saber què sopem?
Xevi: Va ser divertit, dona. No te m’enfadis.
Sònia: Bé, és igual ara torno.
(Imatge del Facebook: Vol que aquesta aplicació pugui accedir a les seves dades de correu electrònic, contactes personals, historial, etc?)
Xevi: Caram, i el requadre anul·lació? Viam per aquí…no, no hi és… bah, ho poden saber per tants costats… Les màquines ho enregistren tot. Ja veuràs quan ho sàpiga en Joan …
La face de’n Xevi: 10ha plantades! Viam qui ho supera.
(Al comentari)@JoanPicapins: Ostres Xevi, qui hauria dit que et dedicaves a les verdures. (amb el meu compte a Identi.ca)
En Joan Picapins: Te fet un follow al Twitter, i t’he enviat una invitació per Identi.ca viam si actualitzes que no piules mai. Deixa les verdures i vine a #garrotweet a practicar la glosa.
La face de’n Xevi: últimament no estic massa inspirat. Com va l’n-1?
En Joan Picapins: anant fent, t’enllaço la beta, apunta’t-hi: n-1.cc
La face de’n Xevi: no hi ha res enllaçat.
En Joan Picapins: si home, escriu tan sols n-1 i cc (l’acrònim de Creative Commons) a la barra d’adreces. No cal que hi posis res més: n-1.cc
La face de’n Xevi: caram, quina bafarada, amb l’adreça exacta en tenia prou. (pausa, es visualitza la pàgina web d’n-1.cc i els canvis de pàgina de l’n-1 al Facebook per anar parlant)
La face de’n Xevi: Ostres, sembla com un blogger, distribuït en caixes temàtiques.
La face de’n Xevi: Blogs de gent,
La face de’n Xevi: Documents,
La face de’n Xevi: Grups de treball?
En Joan Picapins: Es poden generar grups i penjar documents, realitzar piratepads, fòrums de discussió, … i el que vagi programant la gent.
La face de’n Xevi: Interessant, a la Sònia potser li agradarà. Comparteixo.
En Joan Picapins: Faltaria més. :p
(al mur) La face de’n Xevi diu: M’agrada: n-1.cc col·laborar. Fan falta testejadores i programadores… viam què us sembla.
En Joan Picapins: Bé nen, he de marxar, obre’t un compte que ja et convidaré als grups on estic.
La face de’n Xevi: Què et sembla Xevinu?
En Joan Picapins: Tu mateix, t’envio en aquest nick la info. Siau.
La face de’n Xevi: Siau.
Sònia: Això ja està. Encara no has parat taula?
Xevi: Has vist aquesta pàgina?
Sònia: Ara no estic per pàgines. Això es refreda.
Xevi: Val, però has de visitar aquesta pàgina, te l’enllaço al Gtalk.
Sònia: Com vulguis. És curiós l’efecte Streisand.
Xevi: Dona, la gent se sent interessada i ho vol mirar. Jo trobo que és el que ha passat sempre. “La curiosidad rompió el saco” que diuen, no?
Sònia: Si, a tothom li pica la curiositat allò que diuen que no es pot veure. Ostres, recorda’m que piuli aquesta frase al Twitter, crec que te menys de 140 caràcters.
Xevi: En Joan m’ha fet un post al Facebook amb una versió de Twitter anomenada Identi.ca.
Sònia: En Joan, sempre amb els seus projectes, no se d’on treu el temps.
Xevi: Te una feina que li ho permet, si no el criden… pot fer. He visitat la versió i s’assembla força al Twitter i a més és Creative Commons.
Sònia: Gairebé tothom està al Twitter, a la gent els costarà molt canviar de xarxa. Haver-se d’identificar un altre cop més… La gent és mandrosa, els agrada que tot estigui fet i mastegat.
Xevi: Tens raó. (pausa) Hi deu haver alguna aplicació per a enviar missatges a diferents xarxes socials a l’hora. Així, seria fàcil generar un efecte Streisand.
Sònia: Home, per a difondre el que estem preparant amb el col·lectiu ens aniria molt bé. Crec que la Queralt ha programat quelcom semblant pel seu mòbil.
Xevi: I per difondre els teus petarronets també.
Sònia: Ni se t’acudeixi.
Xevi: Dona, però si sols va ser u… (fosc)
* * *
(Una taula amb gent prenent una cervesa a l’altre costat de l’escenari. La pantalla de casa de la Sònia i en Xevi ha quedat encesa, s’hi veu una imatge d’un Piratepad que mica en mica s’anirà omplint (Situeu el cursor a l’inici, premeu el play i en veureu l’evolució). Una pantalla a sobre d’ells on s’hi veuran els missatges que la Queralt va penjant tant al WatsUp, com a Identi.ca)
Joan: Ho he deixat penjat.
Alba: M’ho miraré quan arribi a casa.
Queralt: És estrany, no ho he rebut al mòbil.
Carles: Uuuuh, la Queralt sempre amb les seves paranoies…
Queralt: Me n’hagués adonat, no?
Joan: El vaig enviar ahir, cap al tard. Potser tindries el mòbil desconnectat.
Queralt: Tens raó, vaig anar a teatre i vaig desconnectar-lo. Després, entre tants correus no el devia veure.
Carles: Ostres! No sabia que fossis capaç de viure sense mòbil.
Joan: I va estar bé l’obra?
Queralt: Un xic confusa, però si, va anar bé. No vas veure el meu post al face, recomanant-la? Vaig penjar unes fotos de l’entrada del teatre moníssimes. Viam si ve la Mònica.
(a la pantalla)WuatsUp Queralt: Estem els de l’assemblea fent unes cerveses, t’hi apuntes?
Carles: Veus, ja t’ho deia que estava enganxada.
Alba: bé, el que dèiem… durant aquestes setmanes realitzem el perapad, pirtepad..,…piratepad, o com es digui. (Sona el mòbil de la Queralt, imatge a les dues pantalles dels seus WatsUp, una per la Queralt i l’altra per la Mònica)
WatsUp Mònica: Tia no vinc, em poso amb el que ha enviat en Joan. Molt guapa, per cert, l’aplicació. (L’altra pantalla mostra l’evolució del text del Piratepad on Mònica està escrivint)
Queralt: Bé, diu la Mònica que no vindrà, que s’ha inspirat i que està fent feina al Piratepad que vas enviar.
Queralt al WatsUp: Doncs fes, que aquí n’estem parlant.
Alba: Dius que funciona com qualsevol editor de textos.
Joan: Si.
Carles: I no fa falta que ens donem d’alta enlloc.
Joan: No, però tampoc hi poseu bestieses. Sempre poden saber la MAC de qui hagi posat un comentari fora de lloc.
Alba: Tranquil, que ja sabem què s’ha d’escriure i què no. (pausa)
Carles: I el dia D, cremarem el Parlament!
Joan: Tio, que no és per fer bromes!
Queralt: Podries dissimular una mica, no? Que estem en una terrassa. A mi no em vinguis amb violències, ha de ser una manifestació pacífica.
Carles: Au, va, per a que descobrissin aquesta pàgina, s’haurien de mirar els milers de trilions de pàgines d’internet. Diuen, que en un dia es genera la informació suficient, com per gravar 168 milions de DVDs. (pausa)
Queralt: Tinc unes ganes de començar a difondre… Quan sabràs lo del dissenyador?
Alba: Ja hem contactat amb la dissenyadora, diu que ha fet uns quants esbossos sobre el lema que li vàrem passar i que me’ls enviarà.
Carles: Perfecte, jo em puc encarregar de fer fotocòpies i de realitzar un mail viral.
Queralt: Viral? Si que te m’has tornat tècnic.
Carles: Dona, d’aquells de segueix la cadena i re-envia’l a tots els teus contactes.
Joan: No t’oblidis de recordar que la gent faci servir la còpia oculta.
Carles: Si tranquil, el correu advertirà sobre les màquines d’spam.
Joan: Jo, a la que estiguin els cartells, obro un esdeveniment al Facebook.
Alba: Com vols enviar l’esdeveniment al Facebook, si encara no sabem ni la data?
Joan: Si, bé, seria un tema a decidir, no? Què us sembla d’aquí 2 mesos…
Alba: Està bé, encara no hi haurà exàmens, ni masses entregues. A la gent li anirà bé.
Carles: Si, maig és una bona data. Podem aprofitar l’1 de maig per difondre-ho boca a boca.
Queralt: Ah, què vols dir que no hi haurà prou amb la difusió virtual i els cartells pels barris?
Carles: Potser si tenim el fullet, abans d’aquesta data, podríem repartir-los i convocar.
Alba: Fins i tot podríem dir-ho a les xerrades que fem.
Queralt: També és veritat, no ens hem d’oblidar de les antigues formes de comunicació. Per la data (la pantalla mostra el calendari que està consultant la Queralt) què us sembla el 15?
Carles: Una manifestació en diumenge?
Queralt: Ferrer i Guàrdia feia les xerrades per a adults en diumenge.
Joan: És un dia en que, crec, que a totes ens va bé. Confirmem-ho?
Queralt: He estat consultant l’agenda de l’Info Usurpa i per aquell dia no hi ha res convocat.
Joan: Bé, li comentaré a la Sònia si vol realitzar algun vídeo. Estaria molt bé que s’originés un meme.
Carles: meme?
Joan: Una idea que fecunda, perdura i que, encara que varii, no en perd l’essència.
Carles: Tal i com estan les coses és fàcil: (melodramàticament) està tot fatal. (normal) Actualment ho diu tothom.
Alba: Segur que la Sònia se’n surt millor que tu cercant idees que enganxin.
Queralt: Fa bons vídeos, ens anirà bé. Per cert i en Xevi què fa?
Joan: Vaig estar parlant amb ell, li vaig comentar lo de l’n-1. Li va encantar. Avui ja teníem 40 usuàries registrades.
Carles: Ho devia penjar al seu Facebook.
Joan: Clar, amb els centenars de seguidors que te.
Alba: Però segur que ell no s’hi va apuntar.
Joan: Oh i tant, el seu usuari és Xevinu.
Queralt: Quin nom més ridícul.
Alba: D’acord, contactaré amb ell per a que s’afegeixi al nostre grup. Haurem de fer més difusió d’aquest núvol col·laboratiu amb entorn social.
Joan: Tranquil·la, ho he fet jo després de penjar el Piratepad.
Queralt: Hauríem de contactar amb gent d’altres ciutats, amb l’n-1 podrem coordinar-nos i passar-nos material. Faré un grup d’internacional i obriré un fil al fòrum obert per a aquells que es vulguin apuntar.
Joan: Perfecte, a la que arribem a casa enviem invitacions de l’n-1 a tots els nostres contactes.
Carles: Als que et fitxen no els hi enviïs.
Joan: Et penses que soc tonto? Però davant d’això no hi podem fer res. La filosofia del projecte és que ho fem tots plegats, que entre totes teixim aquesta xarxa, que tothom pugui aportar. L’n-1 no fa distinció entre usuaris i trolls, així que, si en detectem algun, ja mirarem de d’expulsar-lo d’alguna manera. Hem dissenyat l’n-1 per a que això sigui possible, ara sols ens manquen els usuaris.
Alba: I aquesta beta dius que ja servirà.
Joan: Tranquil·la, l’entorn gràfic no és que estigui massa bé, però les funcions bàsiques funcionen perfectament i si configures el correu, rebràs les actualitzacions del grup per mail.
Alba: Si m’ajudes i m’ho expliques bé, realitzaré un petit manual per a dummies. El penjaré al fòrum general.
Queralt: Ok, em sembla molt bona idea. Ja he penjat el fil d’internacional al fòrum, vaig a comentar-ho per Identi.ca viam què.
@Queraltotal: Fil obert a qui vulgui participar en un bon sarau #lafaremgrossa http://ves.cat/a_m_
Joan: Tens sincronitzat l’Identi.ca amb el Twitter?
Queralt: Faltaria més. Ja saps que ho sincronitzo tot, aquest missatge ha aparegut al Twitter, al meu Face, a Identi.ca i, com és obvi, a la llista de comentaris de l’n-1.
Carles: Què bona que ets Queralt, ja et faré un retweet quan arribi a casa.
Queralt: Guaita, la Mònica que n’ha fet de feina al Piratepad del grup.
Joan: Llegeix, llegeix.
Queralt: Un moment, que no m’hi veig massa… ara “N’estem fartes, estem veient que últimament el nivell de corrupció del país és inaguantable. Estem fartes de Millets i Prenafetes que ens amaguen els diners que nosaltres hem pagat com a bons contribuents.
N’estem fartes de polítics que protegeixen als que més en tenen siguin del bàndol que siguin. La democràcia està de cap a caiguda, tan se val que votem cada quatre anys, els polítics amb diferents rostres acabaran fent el mateix. Volem poder decidir en tot allò que ens afecta, no votar al corrupte que ens manegarà durant quatre anys més.
N’estem fartes, la gent no arriba a final de mes. Amb la crisi, moltes persones han quedat al carrer i diuen que aquesta durarà molts anys més. No ens la creiem aquesta crisi, mentre parlen de crisi, la banca envia els seus beneficis a paradisos fiscals amb el beneplàcit de les institucions polítiques. Crisi en diuen, nosaltres diem que son excuses per aplicar ajustos i fer-nos rebaixar el que els i les nostres besàvies van aconseguir amb tant d’esforç. Potser l’atur encara no ha arribat a les vostres portes, però penseu que també us afecta, aquesta crisi la faran durar fins que calgui per tal de re-estructurar el seu sistema en el seu benefici.
Diuen que és un dels tants cicles del capitalisme, però hem de saber dir prou.
Ja ni ha prou, no som mercaderia en mans de polítics i banquers!
Hem de reaccionar, hem d’alçar la veu i dir prou,
prou d’impunitat econòmica,
prou d’impunitat legislativa,
prou de veure’ns trepitjats pels més forts.
Entre totes podem construir, podem realitzar, podem canviar la tònica del món.
No som mercaderia en mans de polítics i banquers.
Diumenge 15 de Maig, totes a pl.Catalunya!!
Comando Ubuntu, sense tu, jo no sóc.
(aplaudiments)
Joan: Genial, ja tenim el fullet.
Carles: En dos mesos pot millorar.
Alba: Òbviament que pot millorar, per això l’hem penjat. Ja hi afegireu el que faci falta, però a mi em sembla que la Mònica ha estat molt inspirada.
Queralt al Watsup: Moniqueta! Q has fet un text molt guapo!
Mònica al Watsup: Espereu-me que vinc!
Queralt: Diu la Mònica que ara vindrà. Què voleu fer?
Joan: Podríem anar a sopar, hi ha sopador i festeta fins les dues al CSA Antiga Ballesta.
Carles: Qui cuina?
Joan: Els de la cooperativa de consum.
Carles: Mmm, menjar sa i ecològic. M’apunto.
Alba: Llàstima que no facin carn.
Joan: Si però l’Enric fa un seitan boníssim.
Queralt al WatsUp: Mònica anem a sopar a l’Antiga Ballesta, no passis per aquí.
Alba: Qui et diu que les plantes no pateixen quan les talles.
@Queraltotal: de verduretes a l’Antiga Ballesta… i festa fins les 2h, per fi és divendres!
Carles: Tonteries, anem?
Joan: Va som-hi. Espera que difonc el que hem fet.
Queralt: Repiula’m.
@JoanPicapins: RT @Queraltotal: Fil obert a qui vulgui participar en un bon sarau #lafaremgrossa http://ves.cat/a_m_
Carles: Ho veus com us esteu enganxant als mòbils aquests.
@Queraltotal: No piulo tant, oi?
Carles: Va, que no trobarem lloc!
(A l’escenari es fa fosc, queda la pantalla encesa amb el Piratepad, que mica en mica s’enfosqueix fins al fosc total)
* * *
(A casa de la Sònia i en Xevi. A la pantalla de la dreta, surt el Facebook de la Sònia que està mirant el compte d’una amiga. De cop i volta salta el xat)
En Joan Picapins: Sònia, pots parlar?
Sònia: Càsum el Facebook que activa el xat sense consultar.
FaceSofia: Si, digues.
En Joan Picapins: És estrany, vaig obrir un esdeveniment al Facebook per convocar a la manifestació del dia 15 i ha desaparegut.
FaceSofia: Has escrit bé el nom de l’esdeveniment?
En Joan Picapins: Clar, si el vaig crear jo.
FaceSofia: Espera, que jo el vaig veure l’altre dia i m’hi vaig apuntar.
Sònia: Els meus esdeveniments… sopar d’antics estudiants de la UB, Primavera per la Llengua, VIII Jornades d’Educació, …
FaceSofia: No, no el trobo.
En Joan Picapins: Ho veus, no hi és.
FaceSofia: Fem una cerca a St.Google… Tampoc.(pausa) És estrany.
En Joan Picapins: Viam si ens l’han censurat.
FaceSofia: Vols dir?
En Joan Picapins: L’últim cop que hi vaig poder entrar, hi havien més de 4000 persones apuntades.
(entra en Xevi a casa)
Xevi: Hola guapíssima, com va?
FaceSofia: El meu vídeo va fer el seu efecte, eh?
Sònia: Bé, parlant amb en Joan pel xat.
En Joan Picapins: Si, la setmana passada el va veure molta gent.
Xevi: Ostres, tu al Facebook, qui ho diria.
Sònia: Calla, que tenim un petit problema.
FaceSofia: Potser, com que tenia tantes visites, l’han catalogat com Spam. (pausa) També és possible que al “poder” li hagi fet por i que hagin demanat que l’eliminessin.
Xevi: Quin problema?
En Joan Picapins: És possible. Però això no pot quedar aquí.
FaceSofia: Ei, tampoc veig el meu vídeo al YouTube.
Xevi: Hola?
Sònia: Ens han censurat l’esdeveniment i el meu vídeo.
Xevi: Com?
En Joan Picapins: Definitivament han volgut que ningú més ho sabés.
Sònia: Que han esborrat l’esdeveniment i el meu vídeo d’internet. No en queda ni rastre.
Xevi: I ara què?
Sònia (mentre escriu, ho diu en veu alta contestant també en Xevi) FaceSofia: El torno a penjar, ho faré també al Vimeo. El penjo quatre cops i canviaré el nom en cada un, per a que sigui més difícil trobar-lo.
Xevi: T’ajudo?
Sònia: Sí, connectat per la intranet al meu ordinador i penja el meu vídeo com he dit.
En Joan Picapins: Perfecte, quant ho tinguis enllestit m’avises que l’enllaçaré.
FaceSofia: Ara tinc una mica d’ajuda. Podries fer una notícia al Meneame dient que ens han censurat?
(A la pantalla d’en Xevi, es veu com està penjant el vídeo a YouTube i com es connecta al Facebook per poder passar-li els enllaços a la Sònia)
Xevi: L’estic penjant al Youtube, el penjo també a Vimeo?
Sònia: Si, en quant acabi el procés, fes-ho, no sigui que se’t saturi l’ordinador. Passa’m l’enllaç quan ho tinguis.
La Face de’n Xevi: (A FaceSofia se li obre un altre quadre de xat) Aquí el tens. http://www.youtube.com/watch?v=1SAfFFpGF3E
Sònia: Merci guapo, difonem-lo!
(En el mur de’n Xevi apareix un altre quadre de Xat) Albabla: Xevi, li has preguntat a la Sònia lo de l’Streamming?
Xevi: Sònia, em pregunta l’Alba que com ho tens lo de l’streaming.
Sònia: Diga-li que amb el portàtil i la càmara digital ja en tenim prou. Pregunta-li lo de la wifi.
La face de’n Xevi: (a l’Albabla) La Sònia pregunta que com està el tema wifi, que lo altre està tot controlat.
Albabla: Bé, els de wifi.net ens deixaran una antena per a que pugueu retransmetre en directe la mani.
Xevi: Diu que cap problema. Wifi.net s’apunta a la moguda.
Sònia: Perfecte. Acabo d’enllaçar el vídeo en tots els meus comptes.
Xevi: Faig el mateix.
En Joan Picapins: Fet.
FaceSofia: Fet què?
En Joan Picapins: Que ja tenim la notícia del Meneame, un tal Carlos ho ha posat al seu blog i ja ho havia penjat al Meneame. http://www.meneame.net/story/comparte-facebook-no-censuran
Sònia: Em sembla que acaben de generar un altre efecte Streisand.
(Fosc, queden les dues pantalles enceses amb el següent vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=H5w4amBIHj4
Fi del pròleg, la funció encara continua.
