General Archives ⋆ Pàgina 3 de 3 ⋆ Contes, lleure i clown

20 jocs a distància

Com que segons diuen les autoritats les infants en els casals d’estiu d’aquest curs s’hauran de fer a 2m de distància. He penat que seria d’ajuda oferir-vos uns quants jocs de mímica que es poden fer a distància.

Si se us acudeixen més jocs, deixeu-los als comentaris.

Ioga per començar el dia.
Fer una salutació al sol de bon matí pot ser una bona manera de començar la jornada al casal.
Passar l’energia.
En cercle, ben separats els uns dels altres, hem de poder veure’ns les cares per poder jugar a aquest joc. Consisteix en mirar a una persona i fer una picada de mans enviant aquest aplaudiment a alguna companya que farà el mateix cap a una altra persona. D’aquesta manera ens anirem passant l’aplaudiment (mirar-picar- rebre i torna a començar) fins a augmentar la velocitat.
La pilota imaginària.
Amb les normes de passar l’energia (mirar-picar-rebre), podem passar-nos una pilota imaginària (mirar- passar- rebre). Aquesta pilota pot ser grossa o petita, pesada o lleugera segons com fem la mímica quan l’agafem o com mirem el seu recorregut mentre va pels aires. Per posar un parell d’exemples, jo puc passar una pilota de basquet fent-la botar a terra, amb el que miraré a qui li passo per assegurar-me que l’agafarà, llançaré la pilota mirant cap al meu company, però també miraré com fa el rebot a terra abans que el meu company l’agafi, seguint amb els ulls, el cap i el cos, el recorregut de la pilota imaginària.La imaginació farà la resta, si la pilota és molt pesada, farem els gests fent veure que pesa molt, o si és com un globus inflat, quan la passi segurament la meva mirada i el meu cap faran cercles seguint aquest globus fins que arribi a les mans de la persona a qui li he passat.
Les estàtues.
Es posa música, per a ballar i en quant la música s’acaba qui juga ha de quedar-se immòbil com una estàtua. Com més originals siguin millor.
Caminar per l’espai respectant la distància de seguretat.
En un espai ampli, s’ha de caminar sense deixar espais buits i respectant la distància de seguretat dels uns respecte als altres. Això fa que si algú es mou, els que hi ha al voltant també s’haurà de moure, sense que la gent s’acumuli en un mateix lloc i omplint el màxim de l’espai possible.
Podríem dir que som boles enormes que estan en una olla i per a que l’aliment quedi bé no ens podem quedar totes en el mateix racó i tampoc ens podem quedar parades. Així, amb els ulls ben oberts perquè no ens aixafin la bola imaginària, ens anirem movent per l’espai respectant les distàncies.
Una música suau i tranquil·la facilita aquest joc, tot i que la música pot variar per veure què passa si és més o menys ràpida.
Aquest joc es pot (s’hauria de) mantenir per tot el dia.
Partit de bolei-bol amb pilota imaginària.
Es tracta de jugar a pilota sense pilota. Aquest joc podria ser fútbol, basquet, o qualsevol altre esport, però crec que el bolei-bol ens ajudarà a mantenir les distàncies entre nosaltres sense creuar-nos i sense tenir perill d’envair l’espai de seguretat dels altres.
Amb la norma de seguir amb la vista una pilota imaginària, es realitzarà un partit de boleibol, fent les rotacions de defensa-atacant que pertoquen a aquest joc i seguint les normes com si juguéssim amb una pilota de veritat.
Mataconills sense pilota.
A l’igual que en el bolei, també podem imaginar la pilota jugant al mataconills.
Ball en rotllana.
El grup es posa en cercle respectant les distàncies i una persona va al mig. Qui està al mig balla i la resta l’ha d’imitar aleshores la persona del mig escull qui l’imita millor, la mira i s’intercanvien el lloc. La nova persona del mig haurà de canviar el ball que està fent, transformant el moviment que estava imitant en un de propi i que la resta imitaran per tornar a canviar-se per un altre i així successivament.
El que és interessant d’aquest joc és que el canvi de tipus de ball no sigui immediat, sinó que es faci de mica en mica transformant un moviment en un altre.
Inventar un ball en grup, (però separades).
Partint del joc de Ball en Rotllana, podrem decidir quins passos de ball ens han agradat més i amb una cançó que ens agradi, inventar-nos un ball a 2m de distància els uns dels altres.
El joc de les pel·lícules.
Una persona fent mímica ha de fer que la resta endevinin la pel·lícula que està representant.
Per als més petits, en comptes de pel·lícules, poden imitar objectes o animals.
La història mimada. (Evolució del joc Terra-Mar-Aire)
Es tracta d’explicar un conte o una aventura on els infants hauran d’anar mimant el que passa en aquesta història.
Per exemple: El personatge es desperta del seu llit i fa un gran badall, aquell dia seria molt especial, i estava molt contenta d’haver-se llevat abans que el despertador sonés. Sona el despertador i l’apaguem. Ens vestim. Obrim la porta de l’habitació i anem a esmorzar. Ens posem la motxilla, ens rentem les mans i ens posem les sabates per sortir de casa. Sortim de casa nostra i baixem les escales per obrir la porta del carrer. Al carrer passem per un carrer per on passen molts cotxes que no ens deixen travessar-lo, amb compte que no ens atropellin passem el carrer i arribem a l’escola. Allà ens espera un avió que ens portarà d’excursió. Hi pugem i ens posem el cinturó de seguretat, per emprendre el vol. L’avió arrenca els motors i comença a agafar velocitat per enlairar-se. S’enlaira (el cos va enrere per fer veure que puja volant), de cop passem per unes quantes turbulències que ens fan anar endavant, a dreta, a esquerra, i enrere per tornar a pujar com si fos una muntanya russa. Per fi aterrem (el cos endavant perquè anem cap a baix). Estem en una selva plena d’arbres que hem d’anar apartant per poder passar. Ens enfilem a un arbre i ens llancem amb una liana com si fóssim en Tarzan i així anem passant d’arbre en arbre. Finalment arribem a un poblat on hi ha una gran festa, amb una taula plena de menjar que ens mengem, per després fer un ball.
El joc dels miralls.
En parelles, però separats. Els infants s’han d’imitar com si fossin un mirall.
Esculpir una estàtua.
Amb ordres verbals per parelles, anar dient a l’altre com s’ha de posar perquè el company faci una estàtua com hem dit nosaltres.
Pica paret
Cadascú en un carril per tal de respectar la distància de seguretat i no tocar el mateix tros de paret de qui ha parat abans. Podem jugar al pica-paret on el primer que arriba passa a parar des del seu carril.
1, 2, 3, representa a paret
Com en el joc del picaparet, però qui para ha de dir animals a representar quan s’aturin. Per exemple, 1,2, 3, representa un gosset, gatet, girafa, elefant, etc.
Curses:
Cadascú al seu carril respectant les distàncies de seguretat…
De tortugues
Fem una cursa on l’important és arribar l’últim.
De crancs.
Fem una cursa ajupides com crancs i anant de costat.
D’esquenes.
Sense sortir del carril, hem d’anar d’esquenes fins arribar a la meta.
Les emocions i les sensacions.
Fer mímica de diferents emocions i que la resta endevini quina emoció estic representant. Amor, cansament, solitud, por, alegria, avorriment …
Fer mímica de sensacions perquè els altres endevinin quina sensació estic representant: fred, calor, ingravidesa, gana, velocitat, suavitat, duresa, …
Els números o les lletres.
Amb el cos s’ha de dibuixar amb el cos un número o una lletra i la resta ha d’endevinar què és el que ha mimat.
La paraula escrita a l’aire.
S’ha d’escriure una paraula a l’aire i la resta ha d’endevinar quina paraula és. A diferència del joc dels números o les lletres, aquí s’escriu a l’aire, no es representa amb el cos cada lletra.
Fer ombres xineses amb les mans i el cos
Com que no ens taparem l’ombra, podem fer ombres amb el cos com el gos, l’estruç, el conill, l’ànec, l’aranya, …
Si no en sabeu fer en aquests enllaços hi ha exemples:
https://www.youtube.com/watch?v=CysUYEI7I34
https://bocones.com/blog/recursos-y-tutoriales/hacer-sombras-manos/
Després cada una pot explicar una història amb les ombres que faci, com ho fa aquest home
https://www.youtube.com/watch?v=CPFto6ghMV4

Els comentaris seran benvinguts, sobretot si se us acudeixen més jocs a 2m per fer-ne un gran recull.

La revolta dels esternuts. Oriol Vergés.

Aturada com estic a causa de l’ERTE que ens han fet als que treballem al món dels extraescolars. Vaig llegir aquest llibre de l’Oriol Vergés i vaig riure tant, que vaig decidir gravar-lo per a qui el vulgui escoltar.

El llibre es va fer l’any 1982, però em va resultar tant actual, que no vaig tenir altre remei que difondre’l penjant-lo a archive.org.

Parla d’una pandèmia d’esternuts que assota les poblacions de La Plana. Els tres alcaldes de Viladreta, Vilacentre i Vilaesquerra miraran de solucionar-la, periodistes i superherois els ajudararan amb aquest problema provocat per una multinacional de pebre atomitzat.

Són la introducció i 9 capítols que us faran riure de debò durant unes 3 horetes.

Aneu avançant en el reproductor per a escoltar-los o visiteu la pàgina per a descarregar-vos-els.

Contradiccions

Aquest conte per a adults, el vaig escriure ja fa uns anys per al 5è Recull de Contes Antiautoritaris que intentem publicar cada any amb el Col·lectiu Negres Tempestes. Fa anys estàvem contra el Pla Bolonya que tant mal ha fet a la universitat i contra aquesta crisi sistèmica que encara dura. Com que ens mobilitzàvem, ens encerclaven i ens pegaven els mossos igual que ara, crec que us serà interessant de llegir, viam què us sembla. Tan de bo ho puguem veure a la realitat.

Llibertat d’expressió, policia no!

A qui se li acut canviar-li el torn al Joan, havent llegit pel fòrum que possiblement aquest cap de setmana ens tocaria treballar de valent i fer hores extres. Ja m’he quedat un altre cop sense veure el futbol i crec que el dinar, no se m’ha posat massa bé. Clar, com que els caps ens conviden a copes abans de venir a aquests actes. Ara, toca patir la ressaca. Hauria d’haver acceptat la clenxa que m’han ofert a la furgoneta, l’uniforme no em pesaria tant.

No són funcionaris, són mercenaris!

Teniu raó, tinc un bon sou. Però és una feina, tothom té dret a treballar d’allò que més li plagui, i a mi sempre m’ha agradat que la llei es complís, per alguna cosa està feta no? Existeixen lleis des d’abans dels romans i la cosa ha funcionat sempre, uns que fan les lleis, uns que s’encarreguen de fer-les complir i uns altres que les compleixen a canvi d’uns beneficis socials determinats pels programes electorals. Tot i que els de dalt es preocuparien més a l’hora de canviar les coses si s’haguessin de posar davant la gent que hi està en contra. Jo me n’estic afartant, és la 4a vegada en dos mesos que tenim sortida.

35 anys després i aquí no ha canviat res!

La Magda deu estar sopant a casa. L’he trucat des de l’oficina, abans de marxar. Li he dit que no m’esperés per sopar, que teníem sortida. No és la mateixa des que la van fer fora de la feina. Potser és que es passa el dia a casa. Bé, em va dir que havia anat a entregar currículums, però a tot arreu li havien dit que o bé no feia falta…, o que hi havia una llista d’espera enorme… Fins i tot, em va dir que havia trobat llocs, que havien hagut de fer fora als que estaven fent la seva feina. És que el pati està fatal amb aquesta crisi que diuen. Em deu estar esperant amb el vestit vermell que tant m’agrada?

Ei concentra’t, que no recordes el que deien a l’acadèmia? No s’ha de pensar res. Cara neutra, mirada endavant i a esperar ordres. Se m’havia escapat un somriure.

Resistència!

Buf, però resistència és el que necessito jo per aguantar-me aquí dret. Si posessin un fil musical per la ràdio del casc, em podria distreure. Però aquests criden i jo, no puc pas tancar les orelles. Són incombustibles, ja poden ordenar càrrega i dispersió, que en un mes, els tornes a tenir cridant en una altra manifestació. Que si el Papa, que si la crisi, que si els ERO’s, que si l’ecologia, l’habitatge, els braus, pels dos dies, per Can Vies, per l’educació, per la sanitat, per la jubiliació. De vegades sembla que fins i tot nosaltres estiguem per la manifestació.

Ja tenen raó, que ningú ens representa.

Que la crisi la paguin els rics!

Si la Magda continua igual, no crec que puguem anar de vacances a Hawai aquest estiu tal i com volíem. Viam si en Mas ho arregla, però tal i com ho està fent, que està retirant totes les promeses per les que el vaig votar. I aquesta pintada del terra? “Deixa de ser una peça més d’aquest sistema que ha mort”. Jo sóc una persona, que té una feina de les poques que queden que encara són estables. Si la Magda no treballa, podrem cordar-nos el cinturó. No ens caldrà fer com el xicot que he trobat avui pidolant una moneda a la cua de l’INEM, al costat de la comissaria. Tenen raó, però no tenen el poder.

Li diuen democràcia i no ho és!

Ordenen pressió, no han de passar cap a Portal de l’Àngel. Per què per aquí no? Clar, les botigues acabarien fetes un fàstic amb la ràbia que porten. Al mercat d’intercanvi que varem veure l’altre dia hi havia coses precioses, la Magda va canviar-se una faldilla que ja no es posava per una crepera.

Ostres, aquest no és un dels xavals que corrien l’altre dia per l’oficina? Els recordo entrant al despatx del capità, s’hi van passar una bona estona. Ei, xaval però que fas? Aquest, no només es dedica a cridar. De moment no hi ha ordre de càrrega. I jo aquí com un estaquirot, fins que no ordenin, no puc fer res. Però, els que estan provocant, son els xavals que vaig veure l’altre dia. Tot fa pudor a socarrim. Mira en Millet com se n’ha salvat. No pensis. Però com volen que no pensi si cada cop em sento més a prop d’aquells als que he d’aturar? Cada cop em pesa més l’uniforme, però havia de fer hores extres. Aguanta i fes fora a aquest que està molestant.

Unió, acció, autogestió!

S’han assegut. S’han adonat que hi havia gent que volia que això acabés en ball de bastons. Mira, aquella si que no pot seure, sembla que tingui quasi 80 anys. Li han ofert una cadira de fotògraf. La imatge és prou impactant, són molts. El cap ens havia dit que eren tot joves antisistema, i ara que s’han ajupit, sembla que hi ha molta gent gran. Clar, deu ser per lo de les pensions, a la meva mare li hem de passar 300€ cada mes per a que pugui arribar a final de mes. I ara que diuen que apujaran els impostos. I la Magda sense trobar feina i jo aquí com un estaquirot.

Així, així, ni un pas enrere, contra el capital, acció directa!

<<Preparats per a fer-los aixecar!>>

No, un altre cop arrencacebes, no. Que ja ho deia jo, que no hauria d’haver canviat el torn. Però aquests, tants com són, han preferit seure a intentar arribar a St. Jaume. Doncs són molts. Això de l’autogestió que és? Suposo que no rebre ordres de ningú, sinó decidir entre tots. Jo també seuria, però he d’obeir ordres.

<<Aixequin-los!>>

L’avi Siset em parlava
Ei bèstia, que si l’agafes d’aquesta manera li pots trencar el braç!
de bon matí al portal,
Quin nazi en Jonathan, en aquestes situacions s’aprofita.
mentre el sol esperava
En aquests moments deu estar trempant
i els carros veiem passar.
Després a la dutxa ens ho tornarà a explicar amb pels i senyals.
Siset que no veus l’Estaca
Hauria de començar a aixecar la gent, també.
on estem tots lligats?
Sempre obeint ordres.
Si no podem desfer-nos-en
I en Jonathan, és per flipar.
mai no podrem caminar!
Què hi deu tenir al cap?
Si estirem tots ella caurà
Jo, no puc. No vull.
i molt de temps no pot durar.
Tenen raó.
Segur que tomba, tomba, tomba,
Crec que vaig a seure.
Ben corcada deu ser ja.
No puc fer-ho vestit així.
Si jo l’estiro fort per aquí
Fora la porra,
i tu l’estires fort per allà,
fora els guants!
segur que tomba, tomba, tomba,
A la merda el cinto i la pistola!
i ens podrem alliberar.
Fora el casc!
Però Siset, fa molt temps ja,
L’armilla antibales a la merda!
les mans se’m van escorxant
Els únics que tenim bales som nosaltres.
I quan la força se me’n va
Fora la camisa!
ella és més forta i més gran.
I les botes que pesen tant.
Ben cert sé que està podrida
Com els meus peus per culpa d’aquest calçat.
i és que, Siset, pesa tant
A la merda les proteccions de les cames!
que a cops la força m’oblida,
I els pantalons, per què no, fora amb ells!
torna’m a dir el teu cant.
Sóc un més, com ells. Vull cantar!
Si estirem tots ella caurà
i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba,
ben corcada deu ser ja.
Si jo l’estiro fort per aquí
i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.
L’avi Siset ja no diu res,
Ei, però Carles què fots?
mal vent que se’l va emportar,
Què no ho veus que sóc jo?
ell qui sap cap a quin indret
Ahg, la ma no, imbècil.
i jo a sota el portal.
Que estàs al bàndol equivocat!
I, mentre passen els nous vailets,
Pensa una mica, Carles.
estiro el coll per cantar
Què no ho veus que tenen raó?
el darrer cant d’en Siset,
No ho has vist en tantes manifestacions?
el darrer que em va ensenyar.
Que els de dalt estan podrits!
Si estirem tots ella caurà
Que el sistema no funciona!
i molt de temps no pot durar,
Ens han estat sempre enganyant!
segur que tomba, tomba, tomba,
S’han d’inventar noves maneres!
ben corcada deu ser ja.
Escolta’ls! Decidim-ho entre totes!
Si jo l’estiro fort per aquí
i tu l’estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba,
i ens podrem alliberar.

Vull agraïr a Lluís Llach haver compost l'Estaca i haver-me acompanyat des de la infantesa amb les seves cançons.

El plaer d’haver tocat amb Sílvia Tomàs

El 25 de març del 2017, vaig tenir el plaer d’acompanyar al Trio de la Sílvia Tomàs, que presentaven el disc “Següent pas” a l’Espai Obert de Sants el 25 de març. Per totes vosaltres “Bona Nit”.

Vaig tocar al final del concert, així que us l’enllaço aquí per si el voleu veure sencer.

Si voleu més informació o més cançons de la Sílvia, podeu visitar la seva pàgina web.

Els animals parlants

El curs passat, vaig estar fent un taller de teatre amb nenes i nens de 6 a 9 anys. Basant-me en els personatges que van triar, i algunes improvisacions, vam acabar fent aquesta obra de teatre. Potser ens va sortir un xic llarga per l’edat que tenien, però crec que us pot agradar.

Els animals parlants.

Ei, si la voleu representar feu-ho, però envieu-me ni que sigui un missatge per dir-me com us ha anat.

Si voleu alguna idea de com fer el monstre, així és com el vam fer nosaltres amb goma eva. La qüestió és que els animals que el monstre es menja, vagin passant cap a la cua del drac per omplir-li la panxa, amagant-se d’aquesta manera per a sortir d’escena.