Fa molts anys, durant el canvi de segle vaig aconseguir, pel meu físic, entrar en una gran companyia de teatre: Els Joglars. Durant 5 mesos vam crear aquesta obra que va voltar durant tres temporades per tot el món fent més de 300 representacions. Si la voleu mirar, aquí us la deixo.
Tampoc ho vaig fer tant malament, doncs tothom, fins i tot el Rey de España, es preguntava com un nen podia estar de gira. Jo tenia 20 anys.
Vídeo de l’espectacle que vaig fer a la plaça Bonet i Muixí pel 50è aniversari del Centre Social de Sants.
El vídeo està editat amb Kdnlive per a suprimir les cares del públic i d’aquesta manera respectar la privacitat de la canalla que em va venir a veure.
Que m’he cansat del que feia. Per al curs que ve, en teoria tinc plaça assegurada en l’empresa del menjador i m’han de subrogar la coordinació dels extraescolars de tarda en l’escola on he treballat fins ara, des de fa 8 anys. Però, treballar per a dues empreses diferents de 12:30 a 6 de la tarda, però cotitzant tan sols 4h al dia, sense extres ni pagues extres, segons un conveni caducat des del 2016, al final crema.
La Generalitat es pensa que les monitores de menjador som superwomans i supermans que podem amb tota la diversitat d’una classe. Aquest curs al menjador m’encarregava de 18 infants de 4rt, per un sou que no arriba als 10€ nets l’hora (i això que les pagues extres i les vacances hi estan prorratejades). Sí, la mateixa Generalitat i el departament d’Educació es salta el conveni de lleure per la torera. Per no parlar de les empreses d’extraescolars que sols es dediquen a cobrar quotes a les famílies sense preocupar-se del que passa per les tardes a les escoles. El cert és que el sou que em queda no m’arriba ni per a pagar-me la psicòloga que necessito per aguantar tanta precarietat i diversitat en una escola d’alta complexitat.
Ho feia de bona fe, m’inventava jocs, contes, cançons, pensava com solucionar problemes que em sorgien en el meu dia a dia, reciclava materials per a manualitats en hores extres sense cobrar. Com també, sense cobrar he netejat l’AFA o he destruït el paperam que es genera per seguir la LPD. I ara, m’he cansat. Ja n’hi ha prou! Que ho facin monitores sense ànima, sense ganes d’educar, que castiguin i no acompanyin la canalla que explota. Monitores que o viuen amb els seus papàs o es veuen obligades a tenir dues feines més per a sobreviure. Jo ja me n’he cansat.
L’empresa del menjador, aquest mes de juny, ni m’ha pagat el mes sencer, ni un petit finiquito per passar l’estiu. Aquesta empresa, amb l’excusa de canviar-nos a un contracte fixe-discontinu ens va fer fora per nadal i ens va tornar a contractar en tornar després de reis. Ni tan sols ens han pagat les hores destinades a les formacions obligatòries en riscos laborals. Una formació a l’abril, a meitat de curs i molt esqüeta, consistent en un pdf de dues pàgines molt pertinents sobre els riscos de treballar en un menjador i un pati escolar. I, no sé per què, però a una setmana d’acabar el curs ens van enviar un correu dient que l’havíem de tornar a fer. Ens van adreçar a una web amb contingut d’unes 100 pàgines on t’hi havies d’estar connectada 1,5h. També vam haver de respondre un qüestionari que de 10 preguntes, 5 no tenien res a veure amb el que passa als menjadors escolars. Sense comptar amb les faltes en el redactat del contingut o la mala formulació de les preguntes. Com per exemple:
Las escaleras deberán traspasar al menos 30 cm por encima del piso de trabajo al que dan paso. Seleccione una: Verdadero Falso
Des de quan hem de fer servir escales manuals en els menjadors escolars? Voleu dir que no es refereix a que les escales han d’estar com a mínim en una obertura de 30º per a que no se’t caigui al damunt si la poses al costat d’una paret? Absurd no, el següent, perquè eren 100 pàgines com l’exemple que us he posat.
La d’extraescolars, amb la que sí que vam fer una formació de riscos online, a principi de curs i pertinent a les tasques que fem mitjançant videoconferència. Però aquesta empresa encara m’ha de pagar el mes de juny, tot i que ja estic donada de baixa a la seguretat social. A més, aquesta empresa d’extraescolars, com que ja no la renoven a l’escola, ni m’han dit res per signar la finalització del contracte i cobrar el finiquito que em correspon. Sé del cert, que no és culpa meva que l’AFA ja no vulgui a aquesta empresa d’extraescolars i em correspon la compensació que cada mes s’han anat quedant de la meva nòmina. Però ni cas, sols el missatge del SEPE conforme que ja no estic treballant.
Sé que al SOC, quan hi vagi a demanar l’atur, se’n riuran de mi preguntant-me que per què no treballava més. Doncs perquè feia hores extra sense cobrar pensant en què podríem fer per la tarda o contestant missatges de l’empresa o de familiars dient-me que aquell dia vindrien abans a cercar les seves criatures. O perquè estava trucant al banc per a que em retiressin les comissions que m’han cobrat per no arribar amb dues feines a un salari mínim. O perquè estava a la consulta de la psicòloga o al metge per curar-me de l’estrès que provoca aquesta precarietat.
Estic molt decebuda, com si hagués perdut vuit anys de la meva vida. No amb les famílies amb les que he tractat, tampoc amb la gent del claustre o amb les heroïnes de les escoles que encara estan en pitjor situació laboral que les monitores, com són el personal de neteja. Encara menys amb la canalla amb la que m’ho he passat molt bé, a pesar de les mediacions i malabars que he hagut de fer per educar-les en el lleure, en el dia a dia com a persones socials. Estic decebuda per com funciona aquesta maleïda societat.
Espectacle confinat per a la celebració del 23 aniversari del CSA Can Vies el maig del 2020. Com podeu comprovar, l’aniversari de Can Vies es va celebrar malgrat el confinament, realitzant totes les activitats de forma virtual. D’aquesta manera avui en dia, també podem gaudir del que vàrem fer durant el confinament per Covid-19.
Ja veieu que a casa no hi tinc massa espai. Però un llit de matrimoni, pot ser perfecte com a escenari, simulant amb mímica una nau espacial plena d’humor i música.
L’editorial Descontrol i jo mateixa hem alliberat la novel·la que vaig re-escriure durant la pandèmia i que va guanyar el Premi Descontrol 2020. Per fi tothom qui vulgui i tingui internet se la podrà llegir, imprimir, pintar, subratllar, comentar o tot el que vulgueu fer amb un llibre digital.
Aquí la teniu, gràcies als servidors d’Archive.org
Espero i agraeixo els vostres comentaris.
Si en voleu una presentació, tan sols heu de comentar-m’ho.
Salut i Autonomia!
“Les aventures de la Nona”, és un llibre d’aventures re-escrit per mi durant la pandèmia i editat per Descontrol Editorial. Com que d’una novel·la d’aventures no se’n pot explicar massa, doncs l’spoiler seria tan bèstia que no faria falta llegir el llibre, la Txetake s’ofereix a jugar a les pel·lícules amb el públic per tal que esbrinin els temes principals dels que tracta la novel·la. D’aquesta manera, mitjançant la música, el gest i el clown, la Txetake jugarà amb el públic per explicar una mica de què va aquest llibre.
Aquesta novel·la en la seva versió original es va fer servir a les escoles racionalistes obertes arreu per Francesc Ferrer i Guàrdia i Clemence Jacquinnette, com l’Escola Moderna del c/Bailen a Barcelona. Na Montserrat Puig Garrido, sols l’ha adaptat a l’actualitat, feminitzant tant al personatge principal com el llenguatge. El llibre, igual que l’original de l’Escola Moderna, conté un centenar d’il·lustracions (realitzades per la Irene, la Júlia i la Núria) per a que les criatures que encara no saben llegir puguin saber de què va aquesta aventura.
Requisits tècnics
Què pot passar si una pallassa es troba un escenari plè d’instruments musicals de tot tipus? I si a més hi ha un micròfon i una pedalera per a fer loops? Que s’obre un món de sons i sorolls que mitjançant el joc clown, pot esdevenir el millor concert improvisat de la història.
En base a la improvisació, escoltarem, ballarem i riurem amb els diferents personatges musicals de l’escenari i amb la Txetake que els farà sonar per oferir al públic una molt bona estona.
Aquest espectacle també és adaptable a altres espectacles. D’aquesta manera pot servir com a fil conductor d’un cabaret amb d’altres artistes on la Txetake farà de mestra de cerimònies o per a acompanyar números de circ amb música.
Requisits tècnics.
Vet aquí que una vegada, quan els països encara tenien reis, reines i princeses i existien els dracs, hi havia un cavaller que tenia molta por. Tenia tanta por, que quan algú li deia que havia d’anar a salvar alguna població d’algú que els volia fer mal, el cavaller s’inventava mil i una excuses per no sortir dels llençols del seu llit.
El cert, és que el cavaller tan sols s’havia atrevit a lluitar contra aquelles bèsties o malfactors que eren més petits que ell. D’aquesta manera el cavaller, temps enrere, havia acabat amb el follet maligne que esmicolava les fruites del camp, havia fet fora els cucs que es cruspien el gra del castell i havia engarjolat als ratolins que es menjaven el pa del poble. Però tots eren enemics més petits que el cavaller, mai s’havia hagut d’enfrontar amb un gegant, un geni o un immens drac. Tenia por dels enemics que eren més grans que ell i per això quan li deien que havia de sortir del castell a lluitar per més cavaller que fos, s’inventava excuses per no haver-hi d’anar.
Un dia, li van dir que hi havia un immens drac atemorint la població del regne. Però el cavaller, en sentir que havia de lluitar contra una bèstia tan gran, es tapà el cap amb els llençols i digué que li feia molt mal el queixal, l’esquena i el dit petit del peu esquerre i que per això no podia anar a matar aquell perillós drac. La princesa insistí dient que no podia ser un cavaller si tenia tanta por.
– No, jo no tinc por. – va mentir el cavaller – És que avui no em trobo bé. Si demà encara hi és, ja hi aniré a lluitar contra ell.
La princesa es va empipar amb aquella resposta i va decidir anar ella a foragitar a aquell drac ferotge. Així que va sortir del castell, va pujar al seu cavall i es dirigí cap al camp on estava el drac.
Era un drac gegantí de color verd, amb una doble cresta de punxes a l’esquena i unes ales molt grans. El drac tenia un rostre que semblava ferotge i del seu nas sortia fum, del foc de ràbia que tenia a l’estómac i que de tant en tant feia sortir per la boca. La princesa en veure’l es va espantar una mica, però com que sabia que el cavaller no la podria ajudar, respirà profundament per agafar valor i enfrontar-s’hi. Si més no, per parlar amb aquell drac per tal que marxés del seu reialme i deixés de cremar els camps.
– Ei, drac- Va dir la princesa – aquí baix, escolta’m que t’estic parlant.
El drac mirà cap a aquella veueta que li parlava des de dalt del seu cavall. Amb prou feines eren tan grans com la seva urpa.
– Uuum, qui em demana? – va respondre el drac.
– Sóc la princesa d’aquest reialme i t’he vingut a demanar que deixis de cremar-nos els camps i marxis del nostre país.
– Ai, perdona, és cert que se m’ha escapat un esternut i sense voler he cremat un parell de camps d’oliveres. No tornarà a passar. Però és que ja m’han fet fora de tots els països coneguts i no sé on anar.
La princesa, en veure que aquell drac gegant, li demanava disculpes per haver-li cremat els camps, s’estranyà.
– Com és que em demanes disculpes, creia que em raptaries i que el cavaller m’hauria de venir a rescatar. – Ella tenia pensat matar-lo si la raptava, ja que sabia que el cavaller no faria res per ella, perquè era un poruc amb aquelles bèsties més grans que ell.
– Jo raptar-te? Noooo. Jo sols busco verdures i les rosteixo amb el meu foc per menjar. Les princeses em feu venir mal de cap quan us agafo per jugar.
– Ah, i no vols menjar-me? – Va contestar la princesa.
– No pas, jo sóc vegà i no menjo res que sigui d’origen animal, i en cap cas menjo persones. Si faig aquesta cara ferotge, és perquè els humans sempre m’han volgut matar i per això prefereixo espantar-les amb el meu rostre i el foc que em surt dels queixals.
– A doncs, no ets pas dolent?
– No, no he volgut mai fer mal a ningú. Però no pensis que faré bona cara a aquells que em volen fer mal.
Quina novetat acabava de sentir la princesa, els dracs feien cara ferotge per fer por i que no els fessin mal, però realment eren bons i sols volien poder menjar. Aquell drac, havia canviat la cara en quant es van posar a parlar i el seu rostre semblava d’una profunda amabilitat.
– Ah, doncs tinc una idea! – va dir la princesa – Aquest vespre organitzaré una festa al castell, hi estàs convidat.
– Jo en una festa? – Digué el drac amb una cara de gran felicitat. – Gràcies, princesa! Ens veiem aquest vespre.
La princesa va córrer amb el seu cavall cap al castell, havia d’organitzar una gran festa per a aquella tarda. Va ordenar que fessin un pica-pica amb les millors verdures del regne. També digué als seus patges que anunciessin pel poble la festassa que es realitzaria aquella tarda i que duraria fins a l’endemà. El motiu de la celebració era un convidat molt especial que s’havia de presentar a tota la població. Es faria al pati del castell i tothom hi estava convidat.
Quan va arribar la tarda, tota la població es va dirigir cap al castell. També el cavaller poruc, que en sentir la paraula festa va oblidar tots els mals que havia fet servir d’excusa per no sortir del llit. Quan tothom estava al castell, una gran ombra enfosquí el pati. El drac va arribar volant i lentament va aterrar en un racó al costat de la muralla. Tothom, menys la princesa, va fer un crit d’espant. El cavaller poruc tragué la seva espasa, i tremolant s’apropà al drac.
– Ei drac, marxa d’aquí o et mataré! – Va cridar ensenyant l’espasa però amb veu tremolosa de la por que tenia.
– Grrrrrrrr – Va fer el drac posant la més ferotge de les seves cares.
El cavaller, tot i que gairebé s’havia cagat als pantalons de la por que estava passant insistí.
– Mira aquesta espasa, si no marxes te la clavaré al cor!
En sentir aquesta amenaça, el drac va fer un petit esternut que cremà les plomes del casc del cavaller. Tota la concurrència a la festa va córrer a amagar-se dins del castell, deixant al drac i al cavaller sols al pati del castell.
La princesa, en sentir tant rebombori sortí al pati i es posà enmig dels dos.
– Ei, què passa? No m’havies dit que no faries mal a ningú? – Va preguntar-li al drac.
– Sí, però és que aquest cavaller em vol matar.
– Aquest cavaller? Què no veus que està tremolant de por?
– Jo no tinc por! Mataré aquest drac! – Va replicar el soldat intentant amagar la cara d’espant.
– Doncs et rostiré amb el meu alè i després et menjaré! – Va contestar-li el drac, a qui realment la carn de qualsevol mena li feia repugnància i només de pensar en menjar-se al cavaller li provocava arcades de fastig.
El cert és que tant l’un com l’altre es tenien por i per això actuaven violentament l’un contra l’altre, intentant amagar el temor que es tenien mútuament.
– Prou! – Va cridar la princesa – Ni tu mataràs el drac, ni tu rostiràs al cavaller! –
La princesa es va calmar una mica i va continuar parlant.
– Mira cavaller, et presento al drac. Mira drac, et presento al cavaller. No heu de tenir-vos por, primera perquè tots dos sou amics meus i segona perquè cap dels dos és capaç de fer mal a l’altre. Tu cavaller perquè ets un poruc i sols ets capaç d’atacar aquelles coses que són més petites que tu. I tu drac perquè sols poses cara de monstre perquè la gent es pensi que ets molt ferotge i d’aquesta manera no et facin mal. Però tu i jo sabem que realment no vols atacar a ningú. Ja podeu fer les paus!
Haver fet enfadar la princesa, va fer que tant el drac, com el cavaller se sentissin avergonyits dels seus sentiments violents i abaixessin el cap penedint-se de les seves males intencions.
– Perdona drac, no tornaré a atacar-te mai més. – Va dir el cavaller.
– No, perdona’m tu, que com que he entrat volant i per sorpresa t’he espantat a tu i a tothom que estava a la festa. – Va contestar el drac.
– Ai, perdoneu-me tots dos, que potser això ha estat culpa meva. – Va respondre la princesa. Ella, amb un gest, va fer sortir al pati a totes les convidades a la festa que s’havien amagat. I continuà:
– Bona tarda a totes! Us presento al nou membre del nostre regne. És en Drac, no li tingueu por perquè no menja res que tingui un cor dins seu bategant. Ha fugit de moltes contrades cercant algun lloc on ningú li tingui por i jo li he promès que en aquest país ningú el ferirà.
El drac va somriure mirant tota la gent que havia assistit al castell. Molt a poc a poc, mogué una de les seves ales per a abraçar al cavaller que també estava somrient i ja no tremolava. El cavaller també va abraçar el que podia d’aquell drac gegantí. Després, el drac, agafant al cavaller amb l’ala, el posà sobre el seu cap i el va fer baixar pel seu llom, entre les punxes de la seva cresta, com si fos un tobogan. El cavaller en ser a baix va fer una gran riallada, aplaudida i victorejada per les persones convidades a la festa.
La princesa tornà a parlar.
– Benvingut drac, aquesta festa és en honor teu. Gaudiu-la!
I les convidades van passar la tarda i la nit, menjant, ballant i baixant per la cresta del drac com si fos un tobogan.
Ficció teatralitzada del possible inici del 15M. Obra de teatre, amb inclusió del llenguatge dins les xarxes socials, que va rebre el Premi Emili Mira de la facultat de Mundet l'any 2012. En aquesta, el que els personatges parlen per les xarxes socials i els enllaços que hi visualitzen s'haurien de veure en dues pantalles per sobre de l'actuació. Us animo a fer clic als enllaços encara que ara, després de 10 anys, alguns no funcionin, com la plataforma n-1.cc que va ser una eina que van utilitzar moltes assemblees d'arreu de la península. Si alguna s'atreveix a posar-ho en escena que m'ho faci saber.
(Casa la Sònia i en Xevi: 2 ordinadors i dues pantalles grosses sobre els personatges amb la projecció del que fan amb els ordinadors.)
Sònia: Un dia, un reporter anomenat Kenneth Adelman,va fotografiar des de l’aire la costa de Califòrnia per mostrar l’agressió que aquesta patia. En una de les fotos, sortia l’habitatge de Barbara Streisand. L’artista, va demandar al fotògraf i al domini web per 50.000 dòlars, però va provocar que milers de persones volguessin veure la casa de l’actriu i cantant, a primera línia de mar. M’has sentit Xevi?
Xevi: Un moment que poso unes bledes al meu hort virtual.
Sònia: A què jugues?
Xevi: A un joc on m’han convidat. En un moment t’hi convido, ja veuràs.
Sònia: No, no fa falta. Et parlava d’aquest, al que el van demandar per la foto que havia fet i que la gent la va difondre arreu.
Xevi: No, no ho havia sentit mai. I aquí unes escaroles.
Sònia: És igual, deixe’m-ho, no se com pots estar-te hores jugant a aquests jocs del Facebook
@SofiaEspill: Hi ha gent que troba més interessants les granges virtuals que les de les cooperatives de consum. #odioFarmVille
Sònia: A qui li tocava fer el sopar.
Xevi: Crec que a tu.
Sònia: Bé, serà qüestió de tornar a Màtrix.
@SofiaEspill: Piulades, off.
Xevi: Què faràs per sopar?
Sònia: Bledes amb patates. No ho tornis a anunciar al Facebook que, el dia que vàrem fer mongetes, tothom se me’n reia preguntant-me si havia fet molts pets per la nit.
Xevi: És que realment els vas fer.
Sònia: Però no calia fer-ho públic, viam què en treu la gent de saber què sopem?
Xevi: Va ser divertit, dona. No te m’enfadis.
Sònia: Bé, és igual ara torno.
(Imatge del Facebook: Vol que aquesta aplicació pugui accedir a les seves dades de correu electrònic, contactes personals, historial, etc?)
Xevi: Caram, i el requadre anul·lació? Viam per aquí…no, no hi és… bah, ho poden saber per tants costats… Les màquines ho enregistren tot. Ja veuràs quan ho sàpiga en Joan …
La face de’n Xevi: 10ha plantades! Viam qui ho supera.
(Al comentari)@JoanPicapins: Ostres Xevi, qui hauria dit que et dedicaves a les verdures. (amb el meu compte a Identi.ca)
En Joan Picapins: Te fet un follow al Twitter, i t’he enviat una invitació per Identi.ca viam si actualitzes que no piules mai. Deixa les verdures i vine a #garrotweet a practicar la glosa.
La face de’n Xevi: últimament no estic massa inspirat. Com va l’n-1?
En Joan Picapins: anant fent, t’enllaço la beta, apunta’t-hi: n-1.cc
La face de’n Xevi: no hi ha res enllaçat.
En Joan Picapins: si home, escriu tan sols n-1 i cc (l’acrònim de Creative Commons) a la barra d’adreces. No cal que hi posis res més: n-1.cc
La face de’n Xevi: caram, quina bafarada, amb l’adreça exacta en tenia prou. (pausa, es visualitza la pàgina web d’n-1.cc i els canvis de pàgina de l’n-1 al Facebook per anar parlant)
La face de’n Xevi: Ostres, sembla com un blogger, distribuït en caixes temàtiques.
La face de’n Xevi: Blogs de gent,
La face de’n Xevi: Documents,
La face de’n Xevi: Grups de treball?
En Joan Picapins: Es poden generar grups i penjar documents, realitzar piratepads, fòrums de discussió, … i el que vagi programant la gent.
La face de’n Xevi: Interessant, a la Sònia potser li agradarà. Comparteixo.
En Joan Picapins: Faltaria més. :p
(al mur) La face de’n Xevi diu: M’agrada: n-1.cc col·laborar. Fan falta testejadores i programadores… viam què us sembla.
En Joan Picapins: Bé nen, he de marxar, obre’t un compte que ja et convidaré als grups on estic.
La face de’n Xevi: Què et sembla Xevinu?
En Joan Picapins: Tu mateix, t’envio en aquest nick la info. Siau.
La face de’n Xevi: Siau.
Sònia: Això ja està. Encara no has parat taula?
Xevi: Has vist aquesta pàgina?
Sònia: Ara no estic per pàgines. Això es refreda.
Xevi: Val, però has de visitar aquesta pàgina, te l’enllaço al Gtalk.
Sònia: Com vulguis. És curiós l’efecte Streisand.
Xevi: Dona, la gent se sent interessada i ho vol mirar. Jo trobo que és el que ha passat sempre. “La curiosidad rompió el saco” que diuen, no?
Sònia: Si, a tothom li pica la curiositat allò que diuen que no es pot veure. Ostres, recorda’m que piuli aquesta frase al Twitter, crec que te menys de 140 caràcters.
Xevi: En Joan m’ha fet un post al Facebook amb una versió de Twitter anomenada Identi.ca.
Sònia: En Joan, sempre amb els seus projectes, no se d’on treu el temps.
Xevi: Te una feina que li ho permet, si no el criden… pot fer. He visitat la versió i s’assembla força al Twitter i a més és Creative Commons.
Sònia: Gairebé tothom està al Twitter, a la gent els costarà molt canviar de xarxa. Haver-se d’identificar un altre cop més… La gent és mandrosa, els agrada que tot estigui fet i mastegat.
Xevi: Tens raó. (pausa) Hi deu haver alguna aplicació per a enviar missatges a diferents xarxes socials a l’hora. Així, seria fàcil generar un efecte Streisand.
Sònia: Home, per a difondre el que estem preparant amb el col·lectiu ens aniria molt bé. Crec que la Queralt ha programat quelcom semblant pel seu mòbil.
Xevi: I per difondre els teus petarronets també.
Sònia: Ni se t’acudeixi.
Xevi: Dona, però si sols va ser u… (fosc)
* * *
(Una taula amb gent prenent una cervesa a l’altre costat de l’escenari. La pantalla de casa de la Sònia i en Xevi ha quedat encesa, s’hi veu una imatge d’un Piratepad que mica en mica s’anirà omplint (Situeu el cursor a l’inici, premeu el play i en veureu l’evolució). Una pantalla a sobre d’ells on s’hi veuran els missatges que la Queralt va penjant tant al WatsUp, com a Identi.ca)
Joan: Ho he deixat penjat.
Alba: M’ho miraré quan arribi a casa.
Queralt: És estrany, no ho he rebut al mòbil.
Carles: Uuuuh, la Queralt sempre amb les seves paranoies…
Queralt: Me n’hagués adonat, no?
Joan: El vaig enviar ahir, cap al tard. Potser tindries el mòbil desconnectat.
Queralt: Tens raó, vaig anar a teatre i vaig desconnectar-lo. Després, entre tants correus no el devia veure.
Carles: Ostres! No sabia que fossis capaç de viure sense mòbil.
Joan: I va estar bé l’obra?
Queralt: Un xic confusa, però si, va anar bé. No vas veure el meu post al face, recomanant-la? Vaig penjar unes fotos de l’entrada del teatre moníssimes. Viam si ve la Mònica.
(a la pantalla)WuatsUp Queralt: Estem els de l’assemblea fent unes cerveses, t’hi apuntes?
Carles: Veus, ja t’ho deia que estava enganxada.
Alba: bé, el que dèiem… durant aquestes setmanes realitzem el perapad, pirtepad..,…piratepad, o com es digui. (Sona el mòbil de la Queralt, imatge a les dues pantalles dels seus WatsUp, una per la Queralt i l’altra per la Mònica)
WatsUp Mònica: Tia no vinc, em poso amb el que ha enviat en Joan. Molt guapa, per cert, l’aplicació. (L’altra pantalla mostra l’evolució del text del Piratepad on Mònica està escrivint)
Queralt: Bé, diu la Mònica que no vindrà, que s’ha inspirat i que està fent feina al Piratepad que vas enviar.
Queralt al WatsUp: Doncs fes, que aquí n’estem parlant.
Alba: Dius que funciona com qualsevol editor de textos.
Joan: Si.
Carles: I no fa falta que ens donem d’alta enlloc.
Joan: No, però tampoc hi poseu bestieses. Sempre poden saber la MAC de qui hagi posat un comentari fora de lloc.
Alba: Tranquil, que ja sabem què s’ha d’escriure i què no. (pausa)
Carles: I el dia D, cremarem el Parlament!
Joan: Tio, que no és per fer bromes!
Queralt: Podries dissimular una mica, no? Que estem en una terrassa. A mi no em vinguis amb violències, ha de ser una manifestació pacífica.
Carles: Au, va, per a que descobrissin aquesta pàgina, s’haurien de mirar els milers de trilions de pàgines d’internet. Diuen, que en un dia es genera la informació suficient, com per gravar 168 milions de DVDs. (pausa)
Queralt: Tinc unes ganes de començar a difondre… Quan sabràs lo del dissenyador?
Alba: Ja hem contactat amb la dissenyadora, diu que ha fet uns quants esbossos sobre el lema que li vàrem passar i que me’ls enviarà.
Carles: Perfecte, jo em puc encarregar de fer fotocòpies i de realitzar un mail viral.
Queralt: Viral? Si que te m’has tornat tècnic.
Carles: Dona, d’aquells de segueix la cadena i re-envia’l a tots els teus contactes.
Joan: No t’oblidis de recordar que la gent faci servir la còpia oculta.
Carles: Si tranquil, el correu advertirà sobre les màquines d’spam.
Joan: Jo, a la que estiguin els cartells, obro un esdeveniment al Facebook.
Alba: Com vols enviar l’esdeveniment al Facebook, si encara no sabem ni la data?
Joan: Si, bé, seria un tema a decidir, no? Què us sembla d’aquí 2 mesos…
Alba: Està bé, encara no hi haurà exàmens, ni masses entregues. A la gent li anirà bé.
Carles: Si, maig és una bona data. Podem aprofitar l’1 de maig per difondre-ho boca a boca.
Queralt: Ah, què vols dir que no hi haurà prou amb la difusió virtual i els cartells pels barris?
Carles: Potser si tenim el fullet, abans d’aquesta data, podríem repartir-los i convocar.
Alba: Fins i tot podríem dir-ho a les xerrades que fem.
Queralt: També és veritat, no ens hem d’oblidar de les antigues formes de comunicació. Per la data (la pantalla mostra el calendari que està consultant la Queralt) què us sembla el 15?
Carles: Una manifestació en diumenge?
Queralt: Ferrer i Guàrdia feia les xerrades per a adults en diumenge.
Joan: És un dia en que, crec, que a totes ens va bé. Confirmem-ho?
Queralt: He estat consultant l’agenda de l’Info Usurpa i per aquell dia no hi ha res convocat.
Joan: Bé, li comentaré a la Sònia si vol realitzar algun vídeo. Estaria molt bé que s’originés un meme.
Carles: meme?
Joan: Una idea que fecunda, perdura i que, encara que varii, no en perd l’essència.
Carles: Tal i com estan les coses és fàcil: (melodramàticament) està tot fatal. (normal) Actualment ho diu tothom.
Alba: Segur que la Sònia se’n surt millor que tu cercant idees que enganxin.
Queralt: Fa bons vídeos, ens anirà bé. Per cert i en Xevi què fa?
Joan: Vaig estar parlant amb ell, li vaig comentar lo de l’n-1. Li va encantar. Avui ja teníem 40 usuàries registrades.
Carles: Ho devia penjar al seu Facebook.
Joan: Clar, amb els centenars de seguidors que te.
Alba: Però segur que ell no s’hi va apuntar.
Joan: Oh i tant, el seu usuari és Xevinu.
Queralt: Quin nom més ridícul.
Alba: D’acord, contactaré amb ell per a que s’afegeixi al nostre grup. Haurem de fer més difusió d’aquest núvol col·laboratiu amb entorn social.
Joan: Tranquil·la, ho he fet jo després de penjar el Piratepad.
Queralt: Hauríem de contactar amb gent d’altres ciutats, amb l’n-1 podrem coordinar-nos i passar-nos material. Faré un grup d’internacional i obriré un fil al fòrum obert per a aquells que es vulguin apuntar.
Joan: Perfecte, a la que arribem a casa enviem invitacions de l’n-1 a tots els nostres contactes.
Carles: Als que et fitxen no els hi enviïs.
Joan: Et penses que soc tonto? Però davant d’això no hi podem fer res. La filosofia del projecte és que ho fem tots plegats, que entre totes teixim aquesta xarxa, que tothom pugui aportar. L’n-1 no fa distinció entre usuaris i trolls, així que, si en detectem algun, ja mirarem de d’expulsar-lo d’alguna manera. Hem dissenyat l’n-1 per a que això sigui possible, ara sols ens manquen els usuaris.
Alba: I aquesta beta dius que ja servirà.
Joan: Tranquil·la, l’entorn gràfic no és que estigui massa bé, però les funcions bàsiques funcionen perfectament i si configures el correu, rebràs les actualitzacions del grup per mail.
Alba: Si m’ajudes i m’ho expliques bé, realitzaré un petit manual per a dummies. El penjaré al fòrum general.
Queralt: Ok, em sembla molt bona idea. Ja he penjat el fil d’internacional al fòrum, vaig a comentar-ho per Identi.ca viam què.
@Queraltotal: Fil obert a qui vulgui participar en un bon sarau #lafaremgrossa http://ves.cat/a_m_
Joan: Tens sincronitzat l’Identi.ca amb el Twitter?
Queralt: Faltaria més. Ja saps que ho sincronitzo tot, aquest missatge ha aparegut al Twitter, al meu Face, a Identi.ca i, com és obvi, a la llista de comentaris de l’n-1.
Carles: Què bona que ets Queralt, ja et faré un retweet quan arribi a casa.
Queralt: Guaita, la Mònica que n’ha fet de feina al Piratepad del grup.
Joan: Llegeix, llegeix.
Queralt: Un moment, que no m’hi veig massa… ara “N’estem fartes, estem veient que últimament el nivell de corrupció del país és inaguantable. Estem fartes de Millets i Prenafetes que ens amaguen els diners que nosaltres hem pagat com a bons contribuents.
N’estem fartes de polítics que protegeixen als que més en tenen siguin del bàndol que siguin. La democràcia està de cap a caiguda, tan se val que votem cada quatre anys, els polítics amb diferents rostres acabaran fent el mateix. Volem poder decidir en tot allò que ens afecta, no votar al corrupte que ens manegarà durant quatre anys més.
N’estem fartes, la gent no arriba a final de mes. Amb la crisi, moltes persones han quedat al carrer i diuen que aquesta durarà molts anys més. No ens la creiem aquesta crisi, mentre parlen de crisi, la banca envia els seus beneficis a paradisos fiscals amb el beneplàcit de les institucions polítiques. Crisi en diuen, nosaltres diem que son excuses per aplicar ajustos i fer-nos rebaixar el que els i les nostres besàvies van aconseguir amb tant d’esforç. Potser l’atur encara no ha arribat a les vostres portes, però penseu que també us afecta, aquesta crisi la faran durar fins que calgui per tal de re-estructurar el seu sistema en el seu benefici.
Diuen que és un dels tants cicles del capitalisme, però hem de saber dir prou.
Ja ni ha prou, no som mercaderia en mans de polítics i banquers!
Hem de reaccionar, hem d’alçar la veu i dir prou,
prou d’impunitat econòmica,
prou d’impunitat legislativa,
prou de veure’ns trepitjats pels més forts.
Entre totes podem construir, podem realitzar, podem canviar la tònica del món.
No som mercaderia en mans de polítics i banquers.
Diumenge 15 de Maig, totes a pl.Catalunya!!
Comando Ubuntu, sense tu, jo no sóc.
(aplaudiments)
Joan: Genial, ja tenim el fullet.
Carles: En dos mesos pot millorar.
Alba: Òbviament que pot millorar, per això l’hem penjat. Ja hi afegireu el que faci falta, però a mi em sembla que la Mònica ha estat molt inspirada.
Queralt al Watsup: Moniqueta! Q has fet un text molt guapo!
Mònica al Watsup: Espereu-me que vinc!
Queralt: Diu la Mònica que ara vindrà. Què voleu fer?
Joan: Podríem anar a sopar, hi ha sopador i festeta fins les dues al CSA Antiga Ballesta.
Carles: Qui cuina?
Joan: Els de la cooperativa de consum.
Carles: Mmm, menjar sa i ecològic. M’apunto.
Alba: Llàstima que no facin carn.
Joan: Si però l’Enric fa un seitan boníssim.
Queralt al WatsUp: Mònica anem a sopar a l’Antiga Ballesta, no passis per aquí.
Alba: Qui et diu que les plantes no pateixen quan les talles.
@Queraltotal: de verduretes a l’Antiga Ballesta… i festa fins les 2h, per fi és divendres!
Carles: Tonteries, anem?
Joan: Va som-hi. Espera que difonc el que hem fet.
Queralt: Repiula’m.
@JoanPicapins: RT @Queraltotal: Fil obert a qui vulgui participar en un bon sarau #lafaremgrossa http://ves.cat/a_m_
Carles: Ho veus com us esteu enganxant als mòbils aquests.
@Queraltotal: No piulo tant, oi?
Carles: Va, que no trobarem lloc!
(A l’escenari es fa fosc, queda la pantalla encesa amb el Piratepad, que mica en mica s’enfosqueix fins al fosc total)
* * *
(A casa de la Sònia i en Xevi. A la pantalla de la dreta, surt el Facebook de la Sònia que està mirant el compte d’una amiga. De cop i volta salta el xat)
En Joan Picapins: Sònia, pots parlar?
Sònia: Càsum el Facebook que activa el xat sense consultar.
FaceSofia: Si, digues.
En Joan Picapins: És estrany, vaig obrir un esdeveniment al Facebook per convocar a la manifestació del dia 15 i ha desaparegut.
FaceSofia: Has escrit bé el nom de l’esdeveniment?
En Joan Picapins: Clar, si el vaig crear jo.
FaceSofia: Espera, que jo el vaig veure l’altre dia i m’hi vaig apuntar.
Sònia: Els meus esdeveniments… sopar d’antics estudiants de la UB, Primavera per la Llengua, VIII Jornades d’Educació, …
FaceSofia: No, no el trobo.
En Joan Picapins: Ho veus, no hi és.
FaceSofia: Fem una cerca a St.Google… Tampoc.(pausa) És estrany.
En Joan Picapins: Viam si ens l’han censurat.
FaceSofia: Vols dir?
En Joan Picapins: L’últim cop que hi vaig poder entrar, hi havien més de 4000 persones apuntades.
(entra en Xevi a casa)
Xevi: Hola guapíssima, com va?
FaceSofia: El meu vídeo va fer el seu efecte, eh?
Sònia: Bé, parlant amb en Joan pel xat.
En Joan Picapins: Si, la setmana passada el va veure molta gent.
Xevi: Ostres, tu al Facebook, qui ho diria.
Sònia: Calla, que tenim un petit problema.
FaceSofia: Potser, com que tenia tantes visites, l’han catalogat com Spam. (pausa) També és possible que al “poder” li hagi fet por i que hagin demanat que l’eliminessin.
Xevi: Quin problema?
En Joan Picapins: És possible. Però això no pot quedar aquí.
FaceSofia: Ei, tampoc veig el meu vídeo al YouTube.
Xevi: Hola?
Sònia: Ens han censurat l’esdeveniment i el meu vídeo.
Xevi: Com?
En Joan Picapins: Definitivament han volgut que ningú més ho sabés.
Sònia: Que han esborrat l’esdeveniment i el meu vídeo d’internet. No en queda ni rastre.
Xevi: I ara què?
Sònia (mentre escriu, ho diu en veu alta contestant també en Xevi) FaceSofia: El torno a penjar, ho faré també al Vimeo. El penjo quatre cops i canviaré el nom en cada un, per a que sigui més difícil trobar-lo.
Xevi: T’ajudo?
Sònia: Sí, connectat per la intranet al meu ordinador i penja el meu vídeo com he dit.
En Joan Picapins: Perfecte, quant ho tinguis enllestit m’avises que l’enllaçaré.
FaceSofia: Ara tinc una mica d’ajuda. Podries fer una notícia al Meneame dient que ens han censurat?
(A la pantalla d’en Xevi, es veu com està penjant el vídeo a YouTube i com es connecta al Facebook per poder passar-li els enllaços a la Sònia)
Xevi: L’estic penjant al Youtube, el penjo també a Vimeo?
Sònia: Si, en quant acabi el procés, fes-ho, no sigui que se’t saturi l’ordinador. Passa’m l’enllaç quan ho tinguis.
La Face de’n Xevi: (A FaceSofia se li obre un altre quadre de xat) Aquí el tens. http://www.youtube.com/watch?v=1SAfFFpGF3E
Sònia: Merci guapo, difonem-lo!
(En el mur de’n Xevi apareix un altre quadre de Xat) Albabla: Xevi, li has preguntat a la Sònia lo de l’Streamming?
Xevi: Sònia, em pregunta l’Alba que com ho tens lo de l’streaming.
Sònia: Diga-li que amb el portàtil i la càmara digital ja en tenim prou. Pregunta-li lo de la wifi.
La face de’n Xevi: (a l’Albabla) La Sònia pregunta que com està el tema wifi, que lo altre està tot controlat.
Albabla: Bé, els de wifi.net ens deixaran una antena per a que pugueu retransmetre en directe la mani.
Xevi: Diu que cap problema. Wifi.net s’apunta a la moguda.
Sònia: Perfecte. Acabo d’enllaçar el vídeo en tots els meus comptes.
Xevi: Faig el mateix.
En Joan Picapins: Fet.
FaceSofia: Fet què?
En Joan Picapins: Que ja tenim la notícia del Meneame, un tal Carlos ho ha posat al seu blog i ja ho havia penjat al Meneame. http://www.meneame.net/story/comparte-facebook-no-censuran
Sònia: Em sembla que acaben de generar un altre efecte Streisand.
(Fosc, queden les dues pantalles enceses amb el següent vídeo:
http://www.youtube.com/watch?v=H5w4amBIHj4
Fi del pròleg, la funció encara continua.
Nota de premsa
Llançament de la novetat editorial «Les aventures de la Nona» Premi Desbordant lletres 2020 de Descontrol Editorial atorgat a Montserrat Puig Garrido.
Pròximament, a llibreries d’arreu dels Països Catalans, arribarà el llibre «Les aventures de la Nona». Aquest és el 8è llibre de la Col·lecció Desbordant Lletres de Descontrol Editorial.
Seria el segon llibre de Jean Grave que aquesta editorial publica, si no fos perquè la pedagoga Montserrat Puig Garrido, durant el confinament, l’ha actualitzat als nostres dies i l’ha volgut escriure en femení. El llibre de Grave, va ser un dels llibres d’aventures utilitzats en les biblioteques de les escoles racionalistes i ateneus obrers de principis del s.XX, com l’Escola Moderna de Ferrer i Guàrdia.
Aquesta novel·la d’aventures va servir d’excusa a les criatures entre el 1901-1906 per cartejar-se entre elles i dir-se què els havia semblat a les unes i a les altres. Després d’això va ser censurada titllant la novel·la com a llibre perillós provinent d’una escola racionalista antireligiosa. El llibre, mostra tant les bondats d’Autonomia, una escola lliure on la canalla aprèn moguda pels seus propis interessos, com l’avarícia, la pobresa i la repressió a les classes socials populars d’Argirocràcia, país governat pel malvat Monadi. En un món on encara avui en dia hi ha cent cinquanta-dos milions d’infants obligats a treballar, segons Unicef, aquest llibre encara és vigent i ple de valors a fomentar, ja que en cent vint anys la societat segueix obeint a un sistema capitalista generador d’injustícies i de desigualtats.
D’aquesta manera, en la versió que acabem de publicar, s’hi han afegit elements del segle XXI, com la contaminació, els cotxes a motor, els telèfons mòbils, el control social videovigilat o internet, situant la trama en la nostra actualitat, on les escoles son inclusives i les famílies diverses. També s’ha procurat eliminar el caràcter masclista del llenguatge, parlant sobre canalla, quitxalla, col·legues, camarades, amistats, colla, banda,.. en comptes de nens, amics o infants en general. Per últim, s’ha canviat el genèric masculí [els], per l’inexistent genèric gramatical [les] quan es refereix al conjunt d’amistats de la Nona. Aquesta reivindicació feminista és potser de les úniques faltes gramaticals del llibre, que ha estat corregit i revisat per tal que es pugui tornar a fer servir en les escoles i instituts d’arreu.
A més, Descontrol ha volgut que Les aventures de la Nona, també estigués ple d’il·lustracions acompanyant el text, igual que en el llibre de Jean Grave. Un equip d’il·lustradores: la Irene, la Júlia i la Núria, han dibuixat la història que s’hi explica, amb un centenar d’imatges amb una breu llegenda en majúscules per tal que la canalla més petita pugui iniciar-se així en la lectura.
Ens complau gratament, poder-vos presentar aquest llibre. D’aquesta manera, Descontrol Editorial es posa a la vostra disposició perquè pugueu entrevistar a l’editorial, l’autora o a les il·lustradores o per a obtenir algun exemplar en promoció. Així mateix, aviat es faran públiques les dates de les presentacions que es faran d’aquest llibre i que si voleu, també ens podeu demanar algun dia, sigui per una presentació presencial o virtual.
Atentament
Descontrol Editorial Barcelona 8 d’abril del 2021
Associació Amigues de les Lletres -Descontrol Editorial
93 422 37 87 / editorial@descontrol.cat / distribucio@descontrol.cat
www.descontrol.cat / @descontrolEd
c/Constitució 19, recinte Can Batlló Bloc 11, Nau 83-90, 08014 Barcelona
de dilluns a divendres de 10 a 14h i de 15h a 20h
