Per tal de créixer personalment, millorar les nostres relacions i construir un món més harmoniós i solidari, haurem de saber gestionar bé les pròpies emocions. Per a aconseguir-ho, haurem d’intentar primer de tot sentir les pròpies emocions, sense reprimir-les, negar-les o ignorar-les. Després haurem de ser capaces d’adonar-nos del que sentim, posant nom al que ens passa pel cap. Seguidament, un cop sabem què estem sentim, haurem d’esbrinar què ens està volent dir. El que estem sentint, què ens diu de nosaltres mateixes i de les nostres relacions amb els demès?. Això ens aportarà informació sobre la situació que estem passant i ens permetrà prendre decisions, que haurien d’estar encaminades a ser felices. Finalment hauríem de passar a l’acció, la informació de les emocions que sentim ens fan tenir un coneixement que ens permet millorar-nos de forma creativa i constructiva. Aquest vídeo ens mostra com podem passar d’un desert emocional, a poder escollir les emocions amb les que ens volem quedar.

Aquí us deixo uns quants conceptes sobre ecologia emocional que us ajudaran a poder millorar la vostra salut emocional. D’entrada hauríem d’evitar la contaminació emocional, el que són retrets, mal humor, queixes, rumors, negativitat, ressentiments i intentar nodrir-nos de vitamines emocionals, com són agraïments, somriures, reforços positius, petons, abraçades, etc. Parlar en positiu o recordar moments i situacions agradables, el que se’n diu tenir converses emocionals ens ajudaran a mantenir un estat d’ànim positiu, això és possible si estem envoltades de reserves naturals emocionals, o el que seria rodejar-se de persones que ens cuidin. D’aquesta manera farem neteja emocional allunyant-nos de les relacions tòxiques que no ens ajuden a estar bé. Això ens ajudarà a poder fer reciclatge emocional, positivitzant les emocions negatives que puguem tenir i a no caure en un desert emocional on no sabem fer front al que ens passa o el que seria pitjor, caure en un forat d’ozó psicoafectiu, situació en la que estem tan sensibles que tot ens fa mal, no tenim autoestima i no som capaces de defensar-nos emocionalment. En definitiva, pensar en positiu i poder-nos compartir amb amistats de confiança, per tal de positivitzar o no fer massa cas de les emocions negatives que ens passin pel cap ens ajudaran a estar bé emocionalment.

De les emocions o del que ens pot afectar emocionalment, se n’ha parlat durant tota la història de la humanitat. D’aquí se’n desprenen un seguit de lleis que conformen els principis de gestió ecològica emocional:

1. Llei de l’autonomia: «Ajuda’t a tu mateixa i els demès t’ajudaran» F. Nietzsche.
2. Llei de prevenció de dependències: «No facis per a les altres persones allò que poden fer per si mateixes». B.Gita.
3. Llei del boomerang o de la correspondència: «Tot el que fas a les altres persones també t’ho fas a tu mateix» E.Fromm
4. Llei del reconeixement de la individualitat i la diferència: «No facis a les altres persones el que vols per a tu. Elles poden tenir gustos diferents». B. Shaw.
5. Llei de moralitat natural: «No facis als altres el que no vols per a tu» Confucci.
6. Llei de l’auto-aplicació prèvia: «Una persona no podrà fer o donar als altres allò que no és capaç de fer-se o donar-se a una mateixa»
7. Llei de neteja relacional: Fer neteja de les relacions fictícies, insanes i que no ens deixen crèixer com a persones.

En aquest blog de la psicòloga Elsa María Pérez, les podeu trobar més detallades i ampliades.

D’aquests postulats, se’n pot deduïr l’actitud davant la vida per tal de tenir una bona gestió emocional. Això es resumeix en el que s’anomena paradigma CAPA que consisteix en tenir i mantenir les següents actituds:

• Creativitat cercant recursos i solucions davant les dificultats. Ser flexible i capaç de canviar mantenint una actitud oberta i fomentant la curiositat.
• Amor. Partint d’aquest sentiment com a força constructiva en les nostres relacions.
• Pacifisme. Vivint sense agredir, fent us de l’assertivitat i intentant mantenir un equilibri pacífic que no ens faci trasbalsar.
• Autonomia. Convivint amb la resta de la gent sense ofegar als demès ni deixar-se oprimir.

Si voleu treballar a l’aula, o a casa, les emocions, aquí hi ha un recull d’activitats lectives sobre ecologia emocional

«Fomentant l’auto-indagació. S’ha d’evitar la justificació i deixar de pensar que la causa dels nostres problemes està a fora. No hem de caure en la trampa de la culpabilitat».

Les emocions bàsiques són viscerals, són impulsos biològics que ens condueixen a realitzar determinades accions. Amb les emocions interpretem el que ens envolta i ens ajuden a adaptar-nos. Com diria Ortega i Gasset «jo sóc jo i les meves circumstàncies». Unes circumstàncies que fan que mostrem les nostres energies i capacitats. Unes circumstàncies que podem viure des del victimisme o des de l’educació emocional. Reflexionant sobre el que ens passa, tenint present que qui provoca el nostre estat emocional som nosaltres mateixes, ningú en té la culpa i per tant, ens hem de saber perdonar per canviar el nostre estat d’ànim. Tota experiència, tant positiva com negativa, ens fa créixer, ens mou canviant les nostres creences i valors. Com en una espiral creixent, les experiències viscudes i sentides i els nostres valors canvien les nostres creences, fent que veiem la realitat d’una altra manera i per tant, experimentem i valorem les coses de forma diferent. Si una persona es compromet amb ella mateixa a canviar, tot el que estarà al seu voltant també canviarà.

El cos parla el que la ment calla. Si reprimim les emocions les somatitzarem. Tenir bona salut emocional implica sentir-se bé, comprendre i estar d’acord amb les emocions que ens mouen. D’aquesta manera una podrà desenvolupar les seves capacitats i afrontar l’estrès del dia a dia sense enfonsar-se. Així mateix, algú amb una bona salut emocional mantindrà unes relacions satisfactòries i podrà treballar de manera eficient. D’aquesta manera, algú amb bona salut emocional es mostra coherent amb el que sent, viu com vol viure, sense jutjar ni parlar dels demès, comprenent als demès doncs a una mateixa, ja s’ha comprès. Sabent que una és la mestressa de la seva pròpia vida, que el que ens altera no està en la resta de les persones, sinó en una mateixa doncs, qui ens rodeja ens complementa, afectant-nos sense cap culpa.

No existeix la separació entre conscient i inconscient, entre positiu i negatiu. Simplement no ens hem d’obligar a fer el que no volem fer, rendint-nos a la vida, fluint.

Ens podem conèixer molt bé. Podem aprendre a racionalitzar les nostres emocions i a controlar-les. Però, sovint se’m segresta l’amígdala, m’omplo de ràbia i ansietat perquè el que està fora de mi no ho puc controlar. No puc controlar qui em contracta precàriament, no puc controlar l’amo del meu pis que m’apuja el lloguer, no puc controlar el preu del menjar al supermercat, no puc controlar les guerres, no puc controlar el desequilibri ecològic que ens està portant a l’escalfament global. Res d’això, i molt més, està fora del meu control i també m’afecta. Be, ens afecta a la majoria. Però sembla que hi ha gent a qui ni li importi que tot se’n vagi a norris o que la majoria de la població no tinguem la possibilitat de poder viure amb una mica de tranquil·litat.

Com diu en Francisco Rábano en aquest Reel, no s’ataquen les causes polítiques que ens causen ansietat (el desequilibri a tots nivells provocat per la societat capitalista), sinó que se’ns ofereixen solucions individuals per amainar la nostra ràbia i desesperança.

Si teniu Instagram, el podeu mirar aquí. Però sinó, us ho tradueixo:

Contra la precarietat: antidepressius, mindfulness i estoïcisme com a receptes.
Però les receptes polítiques de treball estable, sou digne i la possibilitat d’un projecte de vida futur – que són les que tracten l’origen i no el símptoma- aquestes no les estan receptant.
Mentrestant se’ns acostuma a aquests falsos consols, se’ns convenç que la responsabilitat només recau en cada una de nosaltres. Culpables de la nostra pròpia precarietat. Però això és simple i planament mentida.