La intel·ligència emocional seria la capacitat d’entendre les emocions que sentim. Seguidament haurem de saber controlar aquestes emocions. També seria saber motivar-nos per a ser persistents i saber esperar allò que volem aconseguir. Saber-ho controlar, però tenint en compte a la resta de persones que ens envolten i, per tant, tenint empatia amb aquestes. D’aquesta manera, finalment, podrem saber administrar les relacions que tenim amb la resta de la gent.
Goleman al 1995 definiria intel·ligència emocional com la capacitat de saber reconèixer els sentiments propis i els dels altres. Mayer i Salovery, dos anys després, ho definirien com l’habilitat de percebre, accedir, generar, comprendre, conèixer i regular les emocions provocant un creixement emocional i intel·lectual. En definitiva, les emocions s’originen en el nostre cervell límbic, el més primari, instintiu i immediat, que ens fa reaccionar de forma animal, cridant, fent cops, insultant,… si no el sabem controlar. És qüestió d’entrenar les nostres neurones per que processin de la manera més ràpida possible el que passa pel cervell límbic i enviïn la informació al nostre cervell racional. És qüestió d’aprendre a gestionar les pròpies emocions.
D’aquesta manera, hem de prestar especial atenció a la ira, l’ansietat i el fatalisme o depressió. Aquestes emocions poden afectar la nostra salut i el millor que podem fer, per apartar-les de la nostra ment, és cercar distraccions com fer exercici o ajudar als demès. En canvi, hauríem de promoure l’optimisme i l’esperança per tal de, dia a dia, poder seguir endavant.
Però com millorar la nostra intel·ligència emocional? Per començar haurem d’estar disposades a millorar la pròpia intel·ligència emocional. Hauríem d’intentar trobar el costat positiu del que ens passa i a no torturar-nos amb pensaments negatius. Si ens cal, hem de ser capaces de cercar ajuda, tranquil·litat o refugi per calmar-nos. Practicar l’empatia, sense que els pensaments negatius de qui ens envolta ens afectin. També haurem de saber escoltar el nostre cos per descobrir-hi els sentiments que el mouen. No hauríem de prendre’ns les coses tant a pit. I sobretot, com que tothom és diferent, haurem d’aprendre a resoldre els conflictes de forma positiva, dialogant i exposant i escoltant tots els punts de vista.
Per tal d’aconseguir allò que volem sense que les emocions ens traeixin, haurem de ser capaces d’identificar els patrons emocionals que ens mouen per tal d’adquirir la capacitat d’autoliderar-nos. Això ens permetrà influir en el nostre estat d’ànim i també influir en les persones que ens envolten. Per fer-ho és recomanable pensar abans d’actuar o de dir quelcom que, dit sense pensar, podria ferir sensibilitats. Això requereix esforçar-se a controlar els propis pensaments, però sense perdre la pròpia autenticitat, vull dir, ser coherent amb els propis valors, dient el que es vol dir. Això ens exposarà davant la resta de persones, per això hem de saber acceptar les crítiques, prenent-les com una oportunitat per a aprendre i millorar. La capacitat d’autolideratge consisteix en saber controlar el que pensem, sentim o fem per a aconseguir els nostres objectius. Requereix responsabilitzar-se en fer els canvis que ens calguin, ja que si una canvia, fa que qui l’envolta també canvii. Ens cal, en definitiva, per aconseguir l’autolideratge persistir, insistir i resistir les traves que trobem, ja siguin pròpies o externes, i d’aquesta manera fer realitat els nostres objectius.
Aconseguir l’autolideratge implica tenir autoconeixement del que pensem i de les emocions que ens motiven. D’aquesta manera sabrem com ens afecta el que ens passa pel cap i què ho causa, comprenent quins són els nostres recursos i les nostres limitacions. Així serem conscients dels nostres punts forts i punts dèbils. També implica percebre’ns, valorar-nos i avaluar-nos, el que se’n diu tenir autoestima, acceptant-nos i tenint-nos cura i respecte per tal de potenciar-nos a nosaltres mateixes. També hem de ser capaces de regular les pròpies emocions, conductes i recursos per tal d’assolir una bona autogestió personal. Això implica analitzar i controlar les nostres accions. Finalment haurem de saber automotivar-nos, poder controlar el propi estat d’ànim per poder perseverar i assolir el que vulguem. L’automotivació no és possible sense iniciativa, voluntat, compromís, optimisme i orientació cap a un objectiu. Així doncs, sense autoconeixement, autoestima, autogestió i automotivació, mai serrem capaces de liderar-nos a nosaltres mateixes i encara menys a la resta de persones que ens envolten.
En definitiva, les competències emocionals bàsiques, quan ja has adquirit la suficient intel·ligència emocional, serien les següents: Saber expressar apropiadament l’estat emocional i per tant comprendre i tenir en compte les emocions pròpies i la de la resta de persones que ens envolten. Regular les emocions i els sentiments que ens passen pel cap. D’entrada tenim una sensació física o psicològica que, en base a la nostra experiència, ens provoca una emoció. Per tant, hem de tenir la responsabilitat de regular aquestes emocions per tal que ens afectin només en el que ens calgui. Per a poder gestionar la intensitat de les emocions, hem d’adquirir habilitats i estratègies d’autoregulació. Finalment hem de ser competents a l’hora d’auto-generar emocions positives. Ser feliç consisteix en connectar, deixar-se portar i jugar a la vida, sense preocupar-se, estant pressent en el aquí i en l’ara, reduint distraccions, connectant amb els altres i, sobretot, prioritzant passar-ho bé.
La intel·ligència emocional ens ajudarà a nivell intrapersonal a conèixer-nos a nosaltres mateixes i a connectar amb els propis desitjos i aspiracions per a orientar-ne la nostra conducta. Mantenir una consciència oberta i practicar la meditació ens ajudaran a tenir un bon coneixement intrapersonal. També a nivell interpersonal, la intel·ligència emocional ens ajudarà a tenir més empatia, a poder fer comentaris útils a qui ens acompanyi, a perdonar i oblidar, i finalment a adquirir més fiabilitat i confiança per tal d’acomplir els compromisos amb les persones que ens envolten.